Ian Shapiro: «Quan la gent viu amb por de perdre la feina és més fàcil que arrelin els missatges excloents»
El catedràtic de la Universitat de Yale Ian Shapiro va abordar el dimecres, 25 de març, les causes de l’auge del populisme contemporani en una conferència a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB davant d’una sala d’actes plena de gom a gom. Titulada «Angry populist politics: Why is it happening and what to do about it», la xerrada de Shapiro va fer un repàs a les transformacions recents de la política internacional i als reptes actuals de les democràcies occidentals i va acabar recordant les paraules de Roosevelt: «la necessitat extrema fa menys lliures les persones».
El professor Shapiro ha alertat que no n’hi ha prou a esperar que el populisme s’esgoti per si sol.
Nascut a Sud-àfrica, Ian Shapiro és professor Sterling de Ciències Polítiques i Afers Globals a la Universitat de Yale (Estats Units). Als 16 anys va emigrar al Regne Unit i, després de graduar-se, va marxar als Estats Units, on es va doctorar a Yale i on ha desenvolupat una brillant carrera acadèmica que l’ha dut a rebre diversos premis i a convertir-se en un reconegut investigador en ciències polítiques. Ha escrit diferents llibres i ben aviat publicarà After the fall, en el qual analitza el gir a la dreta de la política global des del final de la Guerra Freda. En la xerrada a la UAB, que va presentar el degà de la facultat, Xavier Ballart, i la professora de Ciències Polítiques de la UAB Eva Anduiza, Shapiro va exposar les seves tesis.
El professor Shapiro va revisar què va passar realment després de 1989, l’any en què la caiguda del Mur de Berlín va alimentar l’esperança d’un món més segur i cooperatiu. Aquell optimisme, segons Shapiro, no va ser cap fantasia, però en aquell moment es van prendre decisions polítiques equivocades que van generar inestabilitat tan a nivell internacional com dins dels països occidentals. Per això, defensa que entendre aquells errors és clau per afrontar el present i el futur amb més encert.
Durant la conferència, Shapiro també va explicar com aquests processos han afavorit l’auge del populisme actual. Va assenyalar que molta gent està decebuda amb les elits polítiques, no confia en els partits tradicionals i veu la immigració com una amenaça. Aquest malestar fa que alguns ciutadans se sentin atrets per líders que prometen solucions fàcils a problemes complexos i també reforça tendències com el proteccionisme i el nacionalisme. Segons ell, tot plegat té arrels profundes en la inseguretat econòmica i en la desaparició d’un creixement que beneficiava tothom.
Shapiro va dedicar una part important de la xerrada a recordar un moment clau de la política internacional: la invasió de Kuwait el 1990 i la resposta de la comunitat internacional encapçalada pels Estats Units. Va explicar que aquell episodi va seguir uns criteris molt estrictes (la coneguda doctrina Powell) i que va aconseguir reunir un ampli suport internacional. Anys després, però, aquest model va canviar radicalment amb la doctrina Bush després dels atemptats de l’11S, que justificava intervenir arreu del món fins i tot amb amenaces poc definides i trencava amb el multilateralisme que havia caracteritzat l’actuació anterior.
Per acabar, Shapiro va alertar que no n’hi ha prou a esperar que el populisme s’esgoti per si sol. Va insistir que, quan la gent viu amb por de perdre la feina o sense perspectives de millora, és més fàcil que arrelin els missatges excloents. Recuperant una idea de Roosevelt, va recordar que «la necessitat extrema fa menys lliures les persones» i va remarcar que garantir condicions de vida dignes és essencial per mantenir societats democràtiques i estables.
Després de la xerrada hi va haver diverses intervencions del públic assistent, que li va formular preguntes relacionades amb la conferència.