Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Francesc Vilanova rep un premi pel seu llibre sobre la figura de Carles Sentís

02 juny 2016
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Francesc Vilanova, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània, ha dedicat un llibre a la figura del periodista Carles Sentís i el seu viratge franquista. L'obra ha rebut una menció especial del Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics.
Francesc Vilanova
Francesc Vilanova, professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, ha rebut una menció especial a l'edició d'enguany del Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics pel seu llibre Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946) (Lleonard Muntaner, 2015). L'acte de lliurament del premi tindrà lloc el 16 de juny, a les 19 h, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (C. del Carme, 47. Barcelona).

El jurat del premi, que arriba a la XXXIena edició, ha valorat "l'encert de l'obra en situar un procés històric tan rellevant com el franquisme a partir d'un exemple biogràfic concret, en el cas de Carles Sentís, i per la qualitat de la recerca realitzada i la seva funció divulgadora de la història contemporània". Aquesta menció, ha explicat el jurat, representa "un reconeixement a la bona feina que des de fa anys realitza Vilanova en la recerca sobre el franquisme a Catalunya", tot valorant també les obres que el professor de la UAB ha anat publicant en anys anteriors.

Personatge destacat de la Catalunya franquista

Carles Sentís, periodista, espia, home de negocis i secretari d'un ministre falangista és, probablement, un dels personatges més importants de la Catalunya franquista. Format en el periodisme catalanista d'abans de 1936, a partir de setembre d'aquell any, ja en plena guerra, el trobarem a Marsella i a Londres fent espionatge; escrivint cròniques de guerra per a la revista falangista Destino; i contemplant la fi d'una "película de gángsters" al Cap de Creus el febrer de 1939.

L'any 1944, al Congo, "se ve por primera vez a los negros no tan lejos de nosotros los blancos". El maig de 1945, a Dachau, "vamos a entrar en una exposición o feria de muestras". Davant els dirigents nazis jutjats a Nuremberg, consignava que "los intérpretes o traductores están encerrados en una auténtica jaula de cristal, como periquitos de lujo". A Nova York, hi va anar per informar als "españoles de verdad".

Aquest és el periple vital i professional dels deu anys que van transformar la vida de Sentís: del periodisme català i en català de la primavera de 1936 a l'"ejemplo típico [...] de una generación españolísima", el gener de 1947: "Somos sencillos y optimistas; y la fe ciega en España nos inunda el espíritu y el alma". Deu anys intensos per fer-se franquista.

Dins de