Estudien el foc amb finalitats "rituals” a La Roca dels Bous

L'equip d'arqueòlegs que excava actualment al jaciment de La Roca dels Bous centra el seu treball de recerca en intentar explicar la funcionalitat que podria tenir una acumulació de cendres de tres metres de diàmetre, originat fa 55.000 anys. Les seves grans dimensions -més del triple del que havien trobat fins al moment- el converteixen en gairebé únic arreu d'Europa. Aquest fet, sumat a la forma còncava que té i les restes recuperades al seu interior, fa plantejar la hipòtesi que els grups de neandertals que vivien a la zona l'haguessin encès amb finalitats "rituals", segons expliquen els directors de l'excavació, Javier Roda i Rafael Mora, investigador i catedràtic de Prehistòria, respectivament, de la UAB.

A més de les cendres pròpies de la combustió del fogar -que tenen més de 20 centímetres de fondària-, s'hi han trobat diferents objectes cremats que formaven part de la seva vida quotidiana, com ara ossos i objectes lítics. També s'hi han localitzat i documentat diverses restes de fauna carbonitzada d'espècies poc habituals en el registre, com ara carnívors i aus carronyaires, tots amb marques de tall de ser consumides. L'estudi dels materials, que es fa a les instal·lacions de l'Espai Orígens, a Camarasa, servirà per obtenir dades amb les que, entre altres, confirmar que "l'activitat simbòlica d'aquests grups és real", segons Roda.

El professor Rafael Mora matisa, però, que encara és difícil de determinar-ho mitjançant la metodologia científica i que seran necessàries diverses campanyes d'excavació per poder contrastar aquestes dades. Les excavacions, coordinades des del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP) de la UAB, es duen a terme amb el suport tècnic i econòmic del Departament de Cultura i el d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol i l'Ajuntament de Camarasa.

Les tasques d'excavació al jaciment i del laboratori, on es cataloga i es defineix la morfologia dels objectes trobats, les duen a terme una vintena d'arqueòlegs i estudiants d'arqueologia de diferents universitats d'arreu de l'Estat espanyol. L'equip s'incrementarà en deu persones més a partir del juliol, quan comencin els treballs a la Cova Gran de Santa Linya, on es comptarà amb la col•laboració d'una dotzena de professionals i alumnes de diverses universitats dels Estats Units. Tot plegat està obert a la ciutadania, a través de l'activitat Work in process..., amb què tothom qui vulgui pot anar a veure com realitzen els treballs. És una manera de divulgar la seva tasca i explicar la importància que té la preservació i valorització del patrimoni.

El jaciment de La Roca dels Bous, musealitzat des del 2010, es pot visitar de forma guiada amb el suport de tauletes digitals. Aquest sistema permet recrear i donar a conèixer com era la forma de vida dels neandertals, que utilitzaven aquesta cavitat com a lloc de pas, en els seus viatges entre les comarques de la Plana de Lleida i les del Pirineu. L'aposta per les noves tecnologies permet al visitant apropar-se a l'entorn i la prehistòria de forma autònoma i, amb l'ajuda d'un guia a la part final del recorregut, conèixer la metodologia de recerca en arqueologia amb què es descobreixen nous detalls sobre els primers pobladors de la zona.