Es presenta el documental 'The BrAIn Roads', que relata el procés de creació del cotxe autònom del CVC

El documental The BrAIn Roads, una producció de Minifilms TV, exposa els resultats del projecte “Tecnologies Digitals Avançades sobre Conducció Autònoma al Medi Rural”, finançat per la Generalitat de Catalunya i executat pel CVC, amb la col·laboració de SEAT, Volkswagen i la Fundació i2CAT amb la intenció de donar una resposta econòmica i sostenible a la manca de transport públic que afecta les àrees rurals i més aïllades. Mitjançant una prospecció als entramats de la recerca en intel·ligència artificial, el documental transporta l’espectador des dels laboratoris del CVC fins a les proves de camp al Parc Natural de l'Alt Pirineu a través d’un viatge pels èxits, contratemps i complexitats tecnològiques viscudes per l’equip al llarg del projecte. L’equip científic es troba amb el desafiament d’haver d’entrenar la IA en una carretera de muntanya estreta, amb poca visibilitat, amb condicions meteorològiques adverses i sense cobertura mòbil. Una prova de concepte que difereix dels prototips de conducció autònoma existents, dissenyats majoritàriament per a àrees urbanes.

El director del CVC, Josep Lladós, va presentar el documental com a una mostra de “com un grup de científics i científiques empenyen la frontera del coneixement. És la recerca des de dins. Mostra els valors de la recerca —la cooperació, la perseverança i el talent— per aconseguir un repte i, sobretot, per aprendre i fer que la societat avanci”.

A l’acte de presentació del documental, conduit per la periodista Xantal Llavina, va seguir una taula rodona sobre el futur de la mobilitat autònoma, amb la participació d’Antonio M. López Peña, investigador principal del projecte al CVC i professor ICREA Acadèmia a la UAB; Pilar Conesa, fundadora i presidenta i d'Anteverti i comissària de l'Smart City Expo World Congress; Oriol Mas, coordinador tècnic d'ADAS Parking & Innovation a SEAT/CUPRA; Guillem Esteban, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Isil i Alós, i Pilar Dellunde, coordinadora del grau en Filosofia de la UAB.

Pilar Conesa va considerar el projecte com a “un salt radical que obre nous camins a l’entorn rural”, una iniciativa que, en paraules d’Oriol Mas, empeny la indústria a “donar més passos endavant”.  El cotxe autònom experimental es va posar a prova a carreteres rurals d’Isil i d’Alós, al Pirineu de Lleida, “tot un esdeveniment per a una zona on tant sols hi viuen unes 60 persones, sense cobertura mòbil” va remarcar Guillem Esteban.

Les implicacions ètiques de l’ús de la intel·ligència artificial també van formar part del debat. En paraules de Pilar Dellunde “cal un discurs ètic més situat, sense vincular sempre la intel·ligència artificial amb discursos apocalíptics”. “El documental contribueix a donar una visió realista d’aquesta tecnologia, amb valors molt positius", afegeix, “és molt interessant pensar en com ho reben les persones que en són beneficiades”.

Antonio López va destacar que aconseguir que aquesta solució s’apliqui i arribi a altres zones “és possible, però no serà fàcil. El plantejament ha estat des de l’acadèmia i s’ha buscat el sistema més econòmic, eficient i fàcil de mantenir. La solució ha estat basar-ho tot en la utilització de càmeres. Aquest era el gran repte i s’ha aconseguit amb una col·laboració positiva i ben planificada a tres bandes entre la indústria, la universitat i el territori.” En paraules d’Oriol Mas “per a la indústria seria un somni que això funcionés en totes les situacions possibles i amb només una càmera”. Mas va reclamar que seria molt positiu poder comptar amb “entorns de proves o sandbox a les nostres ciutats per poder fer circular cotxes autònoms i proveir de dades als sistemes d’IA”. Una demanda que comparteix Pilar Conesa, qui va considerar que “a Barcelona hi ha una oportunitat de crear un sandbox en l’àmbit de la mobilitat, ja que incorporar la innovació en mobilitat és un tema clau per a la ciutat”.

En el debat hi van intervenir, entre d’altres, la vicerectora de Recerca de la UAB, Assumpció Malgosa, per apuntar que “la universitat ha d’afrontar els reptes de la ciutadania i contribuir-hi de manera més directa, fent ciència bàsica i també ciència enfocada a la societat”. Una orientació que “ja va ser-hi des del primer moment també en la filosofia del CVC”, en paraules del primer director del CVC, el professor emèrit de la UAB Juan José Villanueva, “fer ciència bàsica per un costat, però amb la idea d’arribar a la societat i recollir les seves demandes per alimentar la recerca bàsica en un bucle tancat”.

Per a més informació sobre el documental es pot visitar el web:
https://www.cvc.uab.es/thebrainroads/