Es crea el «Mapa de conflictes i pau», una nova eina digital per conèixer els conflictes armats i els processos de pau d’arreu del món
L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB ha fet públic avui el «Mapa de conflictes i pau», una nova eina interactiva digital que analitza les guerres, les crisis i les negociacions de pau actuals i n’aporta informació sobre les causes, els actors, la intensitat de la violència i les dinàmiques d’evolució. Retrata i analitza els 40 conflictes armats, els 113 escenaris de tensió política i social i els 53 processos i negociacions de pau que hi ha arreu del món. Aquesta eina útil i pràctica per a la comunitat educativa i el públic general està disponible en accés obert en català i en castellà: «Mapa de conflictes i pau» de l’ECP.
El mapa analitza el context històric i actual, les causes, els actors, les dinàmiques i els impactes dels conflictes, les tensions i els processos de pau, i incorpora un enfocament de gènere. «S’adreça a diferents públics, com ara universitats, instituts, mitjans de comunicació i ONG, entre d’altres, amb l’objectiu de contribuir al pensament crític i la promoció de la cultura de la pau», afirma Josep Maria Royo, investigador de l’ECP.
En concret, analitza els 40 conflictes armats, els 113 escenaris de tensió i els 53 processos de pau de l’any 2025, i els 37 conflictes armats, els 116 escenaris de tensió i els 52 processos i negociacions de pau de 2024. A més, el mapa se centra especialment en els conflictes armats de Mali, el Sahel Occidental, la República Democràtica del Congo (est), Somàlia, Myanmar, el Pakistan, les Filipines (Mindanao), Tailàndia (sud), Rússia-Ucraïna, Turquia (PKK) i el Iemen, i la informació s’anirà ampliant en el futur a d’altres contextos.
L’Àfrica és el continent amb més casos, amb 17 conflictes armats, seguida d’Àsia i el Pacífic, amb 12. Dels 40 conflictes analitzats de 2025, 20 estan classificats com d’alta intensitat —una categoria que valora la letalitat i l’impacte sobre la població i el territori, i que el mapa associa als enfrontaments amb més de 1.000 víctimes mortals anuals—, entre ells el Sudan, Israel-Palestina, Rússia-Ucraïna, Myanmar, Síria, Somàlia, Mali, Colòmbia o Haití. Pel que fa a l’evolució, 18 conflictes figuren en escalada respecte a 2024, 13 sense canvis, 8 en reducció i l’entrada d’Índia-Pakistan figura com a finalitzada el 2025.
A més, la majoria dels conflictes analitzats (24 de 40) són interns internacionalitzats, fet que reflecteix la dimensió regional i alhora internacional d’aquests enfrontaments. Quant a l’impacte humà, el mapa recull més de 9 milions de persones desplaçades internes per conflicte i violència al Sudan i, en el cas de Síria, gairebé 6 milions de persones desplaçades i 5,5 milions de refugiades.
Cada fitxa incorpora, segons la disponibilitat de les dades, indicadors procedents de fonts internacionals de referència —com la població refugiada (ACNUR) i desplaçada (IDMC) o els índexs de desenvolupament humà i de gènere (PNUD)—, els quals s’aniran ampliant en el futur.
El mapa, que es basa en la trajectòria de més de 25 anys de l’ECP en l’anàlisi de la conflictivitat armada i la construcció de pau, té l’objectiu de contribuir a la comprensió dels conflictes i els processos de pau i promoure la cultura de pau entre la comunitat educativa i la ciutadania en general.
El mapa digital ha rebut valoracions positives per part de professorat de secundària dels grups de treball de docents EduglobalSTEM i Amix Crítix, així com de professorat d’universitats catalanes, entre altres sectors. En aquest sentit, «vam mostrar una prova del mapa i intercanviar impressions amb diferents actors, incloent-hi membres dels grups de treball de professorat de secundària, els quals han destacat la utilitat i la potencialitat d’aquest recurs per a l’àmbit educatiu», afirma Ana Villellas, investigadora de l’ECP.
El «Mapa de conflictes i pau» de l’ECP ha estat dissenyat per l’empresa Lovelymaps, que també s’ha encarregat del desenvolupament tecnològic. El desenvolupament de l’eina ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Podeu accedir al «Mapa de conflictes i pau» aquí.