Ens deixa la professora Maria Lluïsa Fabra
El 30 de setembre de 2025 ens va deixar Maria Lluïsa Fabra, que va ser professora del Departament de Pedagogia Aplicada. La UAB fa arribar el condol més sentit a la família i amics i a totes les persones que la coneixien i l'apreciaven, i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.
El 30 de setembre de 2025 ens va deixar Maria Lluïsa Fabra, que va ser professora del Departament de Pedagogia Aplicada. La UAB fa arribar el condol més sentit a la família i amics i a totes les persones que la coneixien i l'apreciaven, i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.
La vetlla tindrà lloc dimecres 1 d'octubre, de 18.30 h a 21 h, i el dijous 2 d'octubre a partir de les 12 h al Tanatori Sancho d'Àvila.
La cerimònia de comiat serà dijous 2 d'octubre a les 16.30 h, al mateix tanatori.
El catedràtic de pedagogia i director del grup de recerca ERDISC, Miquel Àngel Essomba Gelabert, li dedica les paraules següents:
Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica), diplomada en Psicologia i doctora en Ciències de l’Educació. Va cursar estudis de maitrîse a París i estades de formació a universitats de Califòrnia gràcies a una beca Fullbright.
Professora titular de Dinàmica de Grup al Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB fins a la seva jubilació, ha estat referent d’aquesta especialitat en la formació del professorat i de professionals de la pedagogia durant més de tres dècades, dins i fora de la universitat. També ha dedicat bona part de la seva carrera acadèmica a qüestions com l’assertivitat o els estudis de gènere, en una època en la qual l’abordatge d’aquestes temàtiques no estava tan generalitzat ni normalitzat com avui.
Fora de l’àmbit acadèmic també ha exercit responsabilitats professionals destacables. Cal subratllar la seva etapa de gestió pública en la gestació i impuls del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya als anys vuitanta, o el seu rol reconegut com consultora i formadora d’empreses sobre lideratge, tècniques de grup, habilitats interpersonals i comunicació.
Té una prolífica obra publicada, de la qual destaca el llibre pioner i emblemàtic “La mujer en España” (1965) juntament amb Mireia Bofill, Elisa Vallès i Anna Sallés, “El professorat de la Reforma “ (1992), “Técnicas de grupo para la cooperación” (1994), “Hablar y escuchar” (2001) juntament amb Miquel Domènech, “Jo, ni més, ni menys. Assertivitat per a força dones i alguns homes” (2008), o “Diez historias de mujeres que lograron ser asertivas” (2010).
Lectora voraç, darrerament va fer també incursions en l’escriptura narrativa, publicant obres de naturalesa literària d’entre les quals destaca “Retalls de memòria” (2013).