Els projectes extractius i de desenvolupament industrial amenacen el futur dels pobles indígenes

La investigació, feta en col·laboració amb nou universitats més de tot el món, evidencia les violacions dels drets indígenes gràcies al desenvolupament de la major anàlisi quantitativa realitzada fins ara a nivell mundial. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, es basa en les dades recopilades durant l’última dècada per l’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), una iniciativa coordinada per l’ICTA-UAB que ha identificat i mapejat un total de 3.081 conflictes socioambientals en tot el món.

Tot i que els pobles indígenes només representen el 6,2 % de la població mundial i les seves terres ocupen una quarta part de la superfície terrestre del planeta, es veuen afectats pel 34 % de tots els conflictes ambientals documentats sobre projectes d’extracció i desenvolupament industrial. L’estudi documenta més de 740 comunitats indígenes diferents que es veuen afectades per aquest tipus d’activitats, el que suposa el 15 % dels gairebé 5.000 grups que hi ha al món.

Les comunitats Quítxua, Maputxe, Gond, Aimara, Nahua, Ijaw, Munda, Kichwa, Guaraní i Karen són els deu grups indígenes que apareixen amb més freqüència en el conjunt de dades de l’EJAtlas. Tot i això, consideren que el nombre real de grups indígenes afectats podria ser molt més gran, ja que “hi continua havent importants llacunes en les dades, sobretot a l’Àsia Central, Rússia i el Pacífic, on la cobertura de dades és més limitada”, explica Arnim Scheidel, investigador de l’ICTA-UAB i coautor de l’estudi, que destaca el gran esforç fet per investigadors indígenes i no-indígenes i per centenars de col·laboradors que han recopilat informació rellevant per a l’EJAtlas des de la seva creació.

Vuit de cada deu conflictes ambientals fan referència a només quatre sectors, i és la mineria el sector que més freqüentment impacta en la població indígena (24,7 %), per davant del sector dels combustibles fòssils (20,8 %), el sector de l‘agricultura, la silvicultura, la pesca i la ramaderia (17,5 %) i el de la construcció i explotació de preses hidràuliques (15,2 %).

Segons les dades recollides, la pèrdua de paisatges (56 % dels casos), la pèrdua de mitjans de subsistència (52 %) i l’arrabassament de les seves terres (50 %) són les situacions conflictives que tenen lloc amb més freqüència com a conseqüència de els projectes de desenvolupament.

Destaca el fet que els conflictes sobre projectes relacionats amb l’agricultura, la silvicultura, la pesca i la ramaderia presentin taxes d’impacte especialment elevades. En comparació amb altres sectors i amb la mitjana mundial, la desforestació (74 % dels casos), la despossessió de terres (74 %), la pèrdua de mitjans de subsistència (69 %) i la pèrdua de biodiversitat (69%) són molt més freqüents en aquest sector concret. "L’acaparament de terres provocat per l’agroindústria i altres sectors extractius segueix sent una gran amenaça per als pobles indígenes" indica Álvaro Fernández-Llamazares, científic de l´ICTA-UAB i coautor de l´estudi. “És per això que comunitats indígenes de tot el planeta fa dècades que es mobilitzen perquè es reconeguin i respectin els seus drets”, afegeix.

Per l’equip investigador, les conclusions mostren la magnitud enorme de les violacions dels drets indígenes associades als modes de vida industrials i recorden que instruments internacionals com el Conveni C169 de l’Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes, i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes tenen un paper important en la promoció dels seus drets. Tot i això, els nivells actuals de ratificació, aplicació i supervisió són insuficients per garantir el respecte d’aquests drets”, remarquen.

Per això, incideixen en la necessitat que els governs apliquin mesures que promoguin els drets indígenes i donin suport a la justícia ambiental garantint el compliment real dels convenis existents i la protecció dels drets sobre les seves terres. “Els governs han d’aplicar una política de tolerància zero respecte de les violacions dels drets indígenes i buscar acords comercials que estiguin condicionats al compliment de les responsabilitats de la Declaració de les Nacions Unides per part de les empreses implicades”.

Amb l’objectiu de difondre aquests resultats a la societat, l’equip científic d’aquest estudi ha desenvolupat un vídeo informatiu en col·laboració amb la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia), que mostra de manera gràfica les principals conclusions d´aquest estudi.
 
Referència:
Scheidel, A., Fernández-Llamazares, A., Bara, A.H., Del Bene, D., David-Chavez, D.M., Fanari, E., Garba I., Hanaček, K., Liu, J., Martínez-Alier, J., Navas, G., Reyes-García V., Roy, B., Temper, L., Thiri, M.A., Tran D., Walter, M., Whyte, K.P., (2023). Global impacts of extractive and industrial development projects on Indigenous Peoples’ lifeways, lands, and rights. Science Advances. http://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.ade9557

Vídeo:
https://www.youtube.com/watch?v=DLSDkCTkuhU&t=8s