Els agricultors del Sahel africà diversifiquen els seus conreus per adaptar-se al canvi climàtic

Les comunitats agricultores del Sahel africà han adaptat els seus cultius a la gran variabilitat estacional i a l’augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic a l’últim segle. Així ho corrobora un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa de manifest la importància del coneixement ambiental de les comunitats rurals i indígenes en l’adaptació al canvi climàtic.

L’estudi documenta les observacions dels agricultors Sereer sobre els canvis mediambientals a la regió de Fatick (Senegal) i analitza com els agricultors utilitzen la diversitat de conreus per adaptar-se a aquests canvis. Aquestes poblacions rurals del Sahel tenen una gran dependència de l’agricultura de secà, cosa que les fa molt vulnerables a la variabilitat climàtica, que amenaça la principal font d’aliments i ingressos.

Segons la recerca, realitzada per les investigadores de l’ICTA-UAB Anna Porcuna-Ferrer i Victoria Reyes-García juntament amb Faustine Ruggieri del CIRAD (França), durant l’últim segle, els agricultors Sereer han hagut de fer front a quatre períodes climàtics diferents -amb variacions en les precipitacions, temperatura i vents- en què van anar modificant la varietat de conreus per donar resposta al canvi climàtic, així com als canvis socioeconòmics i culturals del moment.

Els resultats mostren que, durant els períodes de sequera, els pagesos introdueixen les varietats agrícoles de cicle curt, que necessiten menys temps per madurar. D’aquesta manera, no els afecta tant si l’època de pluges comença més tard i s’acaba abans. S’abandonen els cultius de varietats de cicle llarg, que es reintrodueixen en períodes en què la pluja és més abundant. Alternen així varietats de cicle curt i llarg de sorgo (Sorghum bicolor), mill perla (Pennisetum glaucum), cacauet (Arachis hypogaea) i fesols (Vigna unguiculate).

Els agricultors Sereer identifiquen quatre períodes climàtics diferents des del 1900. El primer, fins al 1960, va estar marcat per una temporada de pluges llarga (de maig a novembre) amb precipitacions fortes i abundants, temperatures altes els mesos previs a les pluges i fredes als posteriors.

A principis de 1970 va començar un període de sequera intensa -anomenada “ofein” en la llengua local- que durant una dècada es va caracteritzar per pluges escasses (de juliol a principis de setembre), temperatures càlides durant tot l’any i absència d’èpoques de fred. La manca de pluges durant l’època de floració dels cultius, al setembre i octubre, va provocar males collites i fams, absència de pastures, reducció dels ramats i desaparició de molts animals salvatges per la dessecació i la pèrdua de l’hàbitat forestal. Durant aquest període, i per aconseguir mantenir la producció durant períodes de sequera, els agricultors van introduir la majoria de varietats de cicle curt que mantenen avui dia.

El període que va seguir a la sequera, del 1980 fins a finals del 1990, va recuperar gradualment els nivells de pluja, encara que amb períodes més curts. Les temperatures van deixar de ser estacionals i el fred després de la temporada de pluges no va tornar.

L’últim període descrit pels enquestats va començar el 2000 i encara està en curs. Segons els enquestats, les precipitacions s’han recuperat a nivells equivalents als anteriors a la sequera. La temporada continua sent curta, però la pluja és abundant i es distribueix uniformement en el temps. Els agricultors coincideixen que, en comparació amb la dècada de 1960, les temperatures són ara més càlides i hi ha més vent, cosa que relacionen amb la manca de la barrera natural que oferien els arbres. Els agricultors s’han adaptat a la menor durada de la temporada de pluges utilitzant eines accionades per animals que els permeten conrear superfícies més grans amb més rapidesa, cosa que augmenta les possibilitats d’obtenir una bona collita. La mida dels ramats no ha augmentat perquè totes les pastures accessibles estan ara conreades, i els arbres no es regeneren perquè l’ús d’eines de tracció animal, com ara sembradores i aixades, acaba amb els brots joves. Amb la recuperació de les pluges, els agricultors han recuperat varietats de cicle llarg, que avui dia conviuen als seus camps amb les varietats de cicle curt.

“Entendre com els agricultors Sereer utilitzen la diversitat de cultius per adaptar-se a les variacions climàtiques pot ser la base de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic que aborden les necessitats i les limitacions locals”, explica Anna Porcuna-Ferrer, coautora de l’estudi i membre del grup de recerca LICCI (“Local Indicators of Climate Change Impacts – The Contribution of Local Knowledge to Climate Change Research”), liderat per l’antropòloga de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García.

Els resultats, publicats recentment a la revista Journal of Ethnobiology, destaquen l’important paper que juga la gestió de l’agrobiodiversitat en l’adaptació al canvi climàtic i recomanen incloure-hi el coneixement local i, per tant, als agricultors, tant en l’elaboració com en la implementació de polítiques d’adaptació al canvi climàtic.

 

Article de recerca

Ruggieri F., Porcuna-Ferrer A., Gaugin A., Faye N.F., Reyes-García V., Labeyrie V. (2021) Crop diversity management as smallholders’ response to climatic variability. Insights from the Sereer in Senegal. Journal of Ethnobiology. https://doi.org/10.2993/0278-0771-41.3.389