El món va patir 32 conflictes armats durant 2021, quinze d'ells a Àfrica

La majoria dels conflictes armats es va concentrar a Àfrica (15) i Àsia (nou), seguits per l'Orient Mitjà (cinc), Europa (dos) i Amèrica (un). Entre aquests 32 conflictes, es va detectar un deteriorament de la situació a Ucraïna ja abans de l'escalada militar d'enguany i també al Camerun (Ambazonia/nord-oest i sud-oest), Etiòpia (Tigré), la regió del Sahel occidental, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo (est-ADF), Sudan (Darfur), Colòmbia, Afganistan, Myanmar, Pakistan, Pakistan (Balutxistan) i Israel-Palestina. En els darrers anys, s'ha registrat un augment en el nombre de conflictes armats greus; és a dir, els que tenen impactes seriosos al territori i la seguretat humana i que causen més d'un miler de víctimes mortals en un any. El 2021, per primera vegada en una dècada, aquests conflictes armats greus o d'alta intensitat van representar més de la meitat (53%) del total de casos a nivell mundial.

Afganistan va ser el cas en què es va identificar un nombre més gran de persones mortes el 2021: més de 40.000 a causa del conflicte armat. El segon conflicte armat més cruent va ser el del Iemen, on es van comptabilitzar més de 22.000 víctimes mortals. Hi va haver un augment de víctimes civils en molts conflictes armats -a més de l'Afganistan i el Iemen, va ser especialment pronunciat a Mali, el Sahel occidental i l'est de la R.D. del Congo- i van continuar les agressions i amenaces contra personal mèdic, així com els atacs contra infraestructures hospitalàries, pràctiques que es consideren atemptatòries contra el dret internacional humanitari.

La violència sexual va estar present en nombrosos conflictes armats, com Etiòpia (Tigré), República Centreafricana, República Democràtica del Congo (est), Líbia, Síria o Iemen. La seva utilització, en alguns casos, va formar part de les estratègies de guerra deliberades dels actors armats. La majoria dels actors armats identificats pel secretari general com a responsables de violència sexual en conflictes armats eren actors no estatals. Setanta-dos milions de nens i nenes que viuen en contextos de conflicte afrontaven greu risc de violència sexual, segons va denunciar Save the Children. El 2021, va augmentar el nombre de denúncies sobre explotació i abusos sexuals en operacions de pau i missions polítiques especials de Nacions Unides. L'informe anual del secretari general de l'ONU sobre menors i conflictes armats va documentar gairebé 26.500 violacions greus contra menors. Un 90% d‟increment dels segrestos de menors i un 70% de la violència sexual contra menors.

Demandes identitàries i d'autogovern

Quant a la caracterització dels conflictes armats, les demandes identitàries i d'autogovern van estar presents a 20 dels 32 dels casos. En 17 d'aquests contextos hi havia actors armats que aspiraven a una transformació del sistema, entre els quals la majoria comptaven amb una agenda de línia gihadista a partir de la seva interpretació particular dels preceptes islàmics. Afganistan va ser un cas va ser especialment significatiu el 2021, ja que els talibans van aconseguir prendre militarment el poder a l'Afganistan 20 anys després de la seva derrota.

Destaca també que va haver-hi 27 casos de conflictes interns internacionalitzats, és a dir, conflictes armats on alguna de les parts contendents és forana, els actors armats del conflicte tenen bases o llancen atacs des de l'estranger i/o la disputa s'estén a països veïns.

A banda dels conflictes armats, l'informe identifica 98 escenaris de tensió a tot el món -tres més que el 2020-, confirmant la tendència a l'alça en el nombre de crisis sociopolítiques que s'ha registrat en els darrers anys.

El doble de persones desplaçades en una dècada

El 2021, va quedar en evidència l'escassa acollida a la pràctica a la crida del secretari general de l'ONU del març del 2020 per posar en marxa un alto el foc global i concentrar els esforços en la resposta al coronavirus. D'altra banda, les xifres de desplaçament forçat es van reduir temporalment a causa de la pandèmia i les mesures de restricció de mobilitat orientades a contenir el virus, però a partir de finals del 2020 ja es va observar una recuperació de la tendència prèvia i se'n comptabilitzaven 82,4 milions de persones desplaçades forçosament a nivell mundial, més del doble que una dècada enrere. Segons ACNUR, el 82% de les persones que van creuar fronteres per fugir de situacions de conflicte, violència o persecució procedien de Síria, Veneçuela, Afganistan, Sudan del Sud, Myanmar, R.D. del Congo, Sudan, Somàlia, República Centreafricana i Eritrea.

Oportunitats de pau i amenaces de conflicte

L'informe identifica i analitza cinc escenaris propicis perquè es facin passos positius en termes de construcció de pau de cara al futur: Txad, Índia-Pakistan, Veneçuela, Turquia-Armènia i el Tractat per a la Prohibició de les Armes Nuclears que va entrar en vigor al gener després de la ratificació per part de 58 Estats.

En canvi, el text també alerta sobre escenaris que amenacen d'agreujar-se en el futur: els quatre de cops d'Estat efectius produïts a l'Àfrica el 2021 –Txad, Mali, Guinea i el Sudan–, la intervenció d'Uganda en persecució del grup armat ADF en territori de la República Democràtica del Congo, el cop d'estat perpetrat per les forces armades de Myanmar, els atacs gihadistes a Sulawesi (Indonèsia) o l'empitjorament de les situacions a Bòsnia i Hercegovina i a Palestina.