"El mestre ha de suar molt més ara que uns anys enrere per motivar als alumnes"

F.Z: "Als anys 60 l'escola estava tancada, no tenia res, i tu com a mestre els aportaves l'alegria de conèixer i viure; però avui dia els joves estan envoltats d'imatges i recursos en un món global i com a mestre et costa més engrescar-los".
"S.G: "És vital una escola pública forta, si es volen fer canvis importants en l'educació; l'educació no pot ser una eina de lluita de social, hi ha de tenir accés tothom!"

Sebastià Gertrúdix (S.G.) i Ferran Zurriaga (F.Z.) estan considerats referents en matèria de reflexió pedagògica i aplicació de les tècniques Freinet. Són dos mestres apassionats per l'educació, i alhora compromesos amb l'aspecte social, segons va explicar el professor emèrit de la UAB i pedagog, Enric Vilaplana, en la presentació dels mateixos a l'acte d'inauguració.

-Les tècniques Freinet són vàlides actualment, tot i el gran canvi que ha fet la societat, amb Internet, el món global, la democratització, etc...?

S.G: Hem de diferenciar clarament les eines i instruments del que és la pedagogia i la filosofia de Freinet. Per exemple, ell s'identifica molt amb la impremta i avui dia molta gent pensa que la impremta està superada per l'ordinador. Però aixó no és així. Freinet utilitza la impremta per donar la paraula a l'alumne, per a fer textos, per a que s'expressin. L'ordinador no l'ha vingut a invalidar sinó més aviat al contrari. A l'igual que el correu electrònic: permet a les escoles comunicar-se en temps real. Allò fonamental és que el nen es pugui expressar i crear.

F.Z: La impremta seria un procés natural d'implicar als nens en el procés de l'escriptura. Provoca la satisfacció del nen de veure el treball aconseguit i que altres el vegin. Iniciar-se en el mètode natural de lectura és essencial.

-Amb el sistema educatiu públic que tenim actualment, amb les ràtios i la diversitat en la procedència d'alumnes, no és molt dificil aplicar el mètode Freinet?

F.Z: El número d'alumnes per aula sí que afecta molt però després hi ha un altre problema: aconseguir implicar els infants en les dinàmiques, molt difícil avui dia per tot el món d'imatges i recursos que té Internet. Avui s'ha de suar molt més que als anys 60, quan l'escola estava tancada, sense res, i tu com a mestre els aportaves l'alegria de conèixer. Però avui dia costa més perquè hi ha moltes imatges i recursos. Després, a més, hi ha aules en les que n s'ha mogut res. Tú entres en un quiròfan d'un hospital dels anys 30 i veus el canvi, però hi ha escoles en que aquest canvi no el veus.

S:G: L'escola tendeix a ser molt conservadora. Quan a la ràtio, en qualsevol tipus de metodologia, si hi ha molts més alumnes a l'aula és molt dificil, perquè latenció en eduació ha de ser el més personalitzada possible. Has de fer una programació inspirada en la participació dels nens.
Sobre la diversitat, segons cóm, és un problema, però en la nostra pedagogia, és una riquesa perquè nosaltres partim dels interessos i de l'entorn vital dels alumnes. Els que venen de diferents llocs poden aportar riquesa a l'aula si això es sap treballar.

Freinet, en la seva època, va ser un revolucionari perquè va introduir la impremta i també el cinema a l'escola, que estava en bolquers, estem parlant del primer terç del segle XX! El que cal fer és introduir la tecnologia i els interessos que ells tenen i convertir-ho en curriculum per poder fer un treball més efectiu. No podem ignorar la tecnologia i les eines ens han d'ajudar a educar millor.

-Quina seria la clau, doncs, per tal que l'alumne se senti motivat i aprengui.

F.Z: Primer, la formació dels mestres, i després el compromís, per canviar la realitat social de l'entorn. Si Europa vol una escola capitalista, ja la té. Tots parlen de Finlàndia, i allà tot són escoles públiques. I quina ràtio ténen? Quina formació volem donar als nostres fills o nets? Hi ha molts models d'escola, i Espanya en té molts, potser massa. És a dir, pots canviar les tècniques i pots introduir moltes innovacions però en el fons no busquen canviar la realitat social, només volen atendre i acontentar un públic determinat.

S.G: Si no tens un professorat format i amb una vocació social important dificilment ent podràs dur a terme cap canvi a l'escola. Però també és imprescendible que les forces polítiques no considerin l'escola com una institució de selecció social. Han d'arribar a un acord o pacte en què l'educació no sigui un instrument de lluita de social, hi ha de tenir accés tothom, independent de l'orígen. S'ha de fer una escola que serveixi per a tots, i no crear un sistema de concerts com el que es va crear, que desvaloritza l'escola pública. És vital una escola pública forta, si es volen fer canvis importants en l'educació.

F.Z: Entres a aules on no hi ha vida perquè veus mestres apagats, que semblen funcionaris de finestreta. En canvi, en altres és totalment al revés. En el fons, és que t'han d'ensenyar a estimar la professió de mestre per posar-hi el cor i que l'aula sigui una cosa viva.

-A França es vol tornar a imposar el dictat diari perquè el nivell dels estudiants ha caigut en picat. Com ho veieu?

S.G: Això és una barbaritat. Són decisions que prenen els polítics que no tenen ni idea del que és educació. La tècnica del text lliure que utilitzen els frenetians és importantíssima, és la solució a l'escriptura. El text lliure que escriuen els nens, i que després es corregeix conjuntament a classe pels companys i el professor, és una molt bona solució enlloc del dictat diari imposat.

-Ara hi ha un moviment d'escoles innovadores a Catalunya, que estan introduint innovacions. També es parla dels treballs per projecte, de respectar el ritme del nen quan a la lectura, etc...què en penseu?

S.G: El tema dels treballs per projecte té molts punts de coincidència amb les tècniques frenetianes, i si qui ho aplica, hi creu, està bé. Ara, una altra cosa és el tema de la lecutra, que és cabdal. Que vol dir aprendre a llegir? Sap llegir un nen que aprèn a llegir perquè li han fet aprendre els sons, les síl.lables, les paruales però sense saber el significt del que està llegint. El llegir vol dir entendre el que estem llegint! I en això no hi ha un moment dterminat, és el mateix nen el que marca el ritme. L'aprenentatge de la lectura cal respectar el ritme del nen. Ara, que la lectura sigui del primer moment un entendre el text que tenim al davant.