El matrimoni té efectes positius sobre la salut
Investigadors de la UAB han investigat per què les persones casades refereixen més bona salut que les solteres a Estats Units i han trobat que el matrimoni té efectes positius sobre la salut, que són especialment visibles a partir dels 40 anys.
Nezih Guner, Yuliya Kulikova i Joan Llull, investigadors del Departament d’Economia i Història Econòmica de la UAB, l’ICREA, la Fundació MOVE (Markets, Organizations and Votes in Economics) i la Barcelona GSE, ho han esbrinat, separant quina part d’aquest diferencial és causa-efecte i quina part és autoselecció dels individus més sans en el matrimoni.
Per fer-ho, han utilitzat dades estadístiques dels Estats Units –Panel Study of Income Dynamics (PSID) i Medical Expenditure Panel Survey (MEPS) – per mostres representatives de la població americana compresa en edats de 20 a 64 anys.
Els autors han trobat resultats semblants en ambdues enquestes: un diferencial entre casats i solters que és creixent amb l’edat fins a arribar a 12 punts percentuals de diferència per als individus d’entre 55 a 59 anys.
Però aquest resultat no indica necessàriament causa-efecte, diuen els investigadors. La naturalesa de les dades de la primera de les enquestes (PSID) els ha permès observar els mateixos individus al llarg del temps, des de mitjans dels anys 1980s fins a l’actualitat, i mesurar estadísticament quina part del nivell de salut dels individus ve predeterminada i quina part és adquirida.
Aquesta distinció és important, indiquen. “Volíem esbrinar també si hi havia més predisposició al matrimoni només pel fet de gaudir de millor salut innatament. Estudis en biologia evolutiva suggereixen que alguns trets físics i psicològics que desperten atractiu en el sexe oposat (com per exemple la simetria) estan relacionats amb bona qualitat genètica i bona salut, el que maximitza l’èxit reproductiu. De ser així, els individus que tenen millor predisposició genètica a estar sans també tindrien més probabilitats de trobar parella i casar-se, el que podria explicar una part del diferencial de salut entre casats i solters”, explica Joan Llull. “I així ho hem documentat , ja que mostrem que individus amb millor salut innata tenen més probabilitats de casar-se”.
Una vegada observada aquesta mesura de predisposició a gaudir de bona salut, el diferencial de salut entre casats i solters es redueix completament en edats més joves (20-39 anys). “Això indicaria que, en aquestes edats, no hi ha un efecte del matrimoni sobre la salut, i que tot el diferencial observat es deu a que els individus amb més propensió a estar sans es casen primer”, comenta l’investigador ICREA Nezih Guner.
En canvi, la relació és diferent per als individus més grans. En aquest cas, els investigadors troben un diferencial d’aproximadament 6 punts percentuals (la meitat de la diferència original) una vegada es té en compte la predisposició innata dels individus de gaudir de bona salut. Per tant, conclouen els investigadors, el matrimoni és beneficiós per la salut, però que aquests efectes només són visibles a partir dels 40-50 anys.
Els autors destaquen dues formes fonamentals en les que el matrimoni afecta la salut. Una d’elles és l’assegurança mèdica, que als Estats Units és un factor important. Però una altra és de comportament. Els individus casats tenen més probabilitat de fer-se controls mèdics preventius periòdicament. Així mateix, entre els fumadors, els casats tenen més probabilitat de deixar de fumar. Donats aquests resultats, els autors conclouen que el paper que juga cada membre de la parella en procurar que l’altre es cuida és substancialment beneficiós per la salut.
Els resultats obtinguts poden ser d’utilitat en la implementació de polítiques públiques i privades relacionades amb l’economia en l’àmbit de la salut i de la família, comenten els investigadors.
Article: Guner, Nezih, Yuliya A. Kulikova, and Joan Llull: "Does Marriage Make You Healthier?", CEPR Discussion Paper 10245, November 2014.