El Dia d’Europa conclou que «la independència judicial és la base de tot el sistema europeu» en un context internacional de canvi

Esteban va obrir l’acte, a l’aula magna de la mateixa facultat, destacant la importància que els estudiants poguessin conèixer de primera mà les experiències i coneixements dels participants: «És un privilegi que ens dediqueu el vostre temps valuós en un moment en què el paper dels tribunals internacionals és més qüestionat que mai». El degà va animar els assistents a mantenir un espai de reflexió europea en un context internacional complex, reivindicant el prestigi internacional del TJUE.

Posteriorment, el ponent José Martín va alertar sobre el debilitament del sistema internacional i dels mecanismes jurídics globals, on va confessar que «ens trobem, en un moment particularment problemàtic i delicat, fins al punt que podríem parlar d’un procés de desmantellament del sistema legal internacional tal i com el coneixem». Va defensar també la necessitat de reforçar el projecte europeu i les institucions comunitàries, atès que «el dret internacional públic està sent objecte d’un procés d'erosió molt intens i progressiu».

En referència al paper del Tribunal de Justícia de la UE, Martín va recordar que «ha contribuït al desenvolupament del procés d’integració europea». Segons Martín, «és el tribunal més gran que existeix», atès que hi ha 2.302 funcionaris i agents, un pressupost de 537 milions d’euros, 24 llengües oficials, 552 combinacions lingüístiques possibles, prop de 50.000 sentències acumulades i uns 2.300 recursos resolts anualment. Així mateix, ha abastat els conceptes de l’estat de dret, de la independència judicial mitjançant l’article 2 del Tractat de la UE. El jutge ha recalcat que el TJUE assumeix un paper central en la defensa del valors democràtics europeus, on «aquests no són tan sols un requisit per entrar, sinó que també són essencials per a pertànyer», en un context on les democràcies liberals es troben amenaçades, com ara Polònia i Hongria.

D’altra banda, el ponent va marcar la gran importància del poder actual amb què hi compten les grans tecnologies; «estem vivint un procés de concentració de grans operadors econòmics que no té parangó». Empreses com Google, Amazon, Apple, Meta o Microsoft «generen una preocupació i dependència de la capacitat econòmica i política de les Big Tech». A més, va posar també en el focus l’amenaça a la integritat territorial de la UE, on «les violacions flagrants i diàries del dret internacional són una realitat». Martín ha exemplificat el fet amb la guerra d’Ucraïna, la política exterior i de seguretat comuna i amb les sancions europees cap a Rússia. Va tractar també l’assumpte de l'asil i la immigració a través d’un espai de llibertat, seguretat i justícia, així com la necessitat d’incloure el reconeixement i una bona cooperació judicial.

Finalment, Zapater va tancar l’acte reivindicant el paper del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com un referent jurídic i democràtic dins del procés d’integració europea. Zapater va destacar que comptar amb la presència d’un jutge del TJUE «és tot un luxe», i va subratllar que, malgrat la seva complexitat i dimensió, el tribunal «ha aconseguit consolidar-se com aquell tribunal internacional que molt pocs donaven per assentat». Va defensar també que parlar del TJUE «és parlar de drets, de valors i d’un referent que ha canviat el nostre ordenament jurídic», tot destacant el seu elevat grau de compliment de sentències i el respecte internacional que generen les seves resolucions. Finalment, va recordar que «gràcies a les sentències d’aquest tribunal hem evolucionat» i va posar en valor el paper del professorat de la UAB en la consolidació dels estudis europeus a la universitat. La UAB, a més, va investir el president del TJUE, Koen Lenaerts, com a doctor honoris causa l’any passat.