El Claustre debat sobre la situació a Gaza, el protocol contra l'assetjament i la sindicatura de greuges

El rector de la UAB, Javier Lafuente, abans d’exposar una sèrie d'informacions d’actualitat sobre la institució, va recordar que fa un any el Claustre de la UAB va aprovar una declaració de rebuig a la violència sistemàtica exercida per l’Estat d’Israel contra la població civil palestina, així com una sèrie de mesures a prendre des de la Universitat. Un any després d’aquell Claustre «la situació, lluny de millorar, s’ha agreujat fins a límits insuportables, amb atacs intencionats contra una població civil que és perseguida i exterminada amb mètodes de guerra menyspreables, com és deixar morir de gana criatures i població civil». 

Davant d’aquesta situació, el rector va afirmar que «no puc deixar de reiterar la meva condemna i la del meu Equip de Govern d’aquest  genocidi que s’està perpetrant a la Franja de Gaza, a l’altra riba de la mediterrània, i reclamem una vegada més el compliment de la legalitat internacional i posar fi a la colonització dels assentaments, l’ocupació, el saqueig, l’expulsió i l’apartheid duts a terme per l’estat d’Israel a Palestina».

El rector va lamentar que «la nostra acció com a universitat és més limitada del que voldríem» però que ara, segons informacions molt recents, la Unió Europea (UE) contempla per primer cop la revisió de l‘acord d’associació de l’any 2000 amb l’estat d’Israel: «aquesta suspensió seria un primer pas, molt bàsic, però cal veure si la UE serà coherent amb els fets i adopta sancions per vulneració de drets fonamentals». Les universitats, va defensar, continuaran «pressionant des de les nostres posicions per a forçar un canvi de rumb de la política de la Unió Europea respecte a Israel».

El vicerector de Relacions Internacionals i coordinador, com a membre de l’Equip de Govern, de la comissió de seguiment dels acords recollits a la Declaració del Claustre sobre la situació a Gaza de fa un any, Òscar Jané, va fer un repàs de les accions dutes a terme per la Universitat el darrer any.

Sobre el primer punt de la declaració, la UAB ha mantingut i refermat, a través de comunicats propis o conjunts d’entitats de les que forma part com l’ACUP i la CRUE, el rebuig a la violència sistemàtica exercida per l’exercit israelià contra la població civil palestina. Jané va recordar que han estat nombroses les activitats de conscienciació i denúncia en les que s’ha participat d’una manera o altra el darrer any.

Sobre el segon punt de la declaració, Jané va confirmar que la UAB va suspendre el mes de setembre passat els únics acords de mobilitat amb universitats d’Israel que es mantenien vius, amb les universitats de Bezalel i de Tel Aviv i «no s’ha iniciat cap col·laboració nova en el marc de programes d’intercanvi».

Sobre el tercer punt, la UAB va traslladar a tota la comunitat l’exigència que l’activitat de recerca i de transferència tecnològica no entri en cap cas en contradicció amb el ferm compromís amb la cultura per la pau pròpia de la Universitat. Pel que fa a les recerques finançades des de la Unió Europea, el rector Javier Lafuente va adreçar el juny passat, una carta a diferents autoritats europees, entre elles la presidenta de la comissió, Úrsula von der Leyen, en la que s’instava a la UE a fer efectiu un bloqueig immediat de la participació d’institucions israelianes en tots els projectes finançats amb fons europeus. Una reclamació que, segons va lamentar, no va ser gaire ben rebuda.

Sobre el quart punt de la declaració, Òscar Jané va explicar que s’han concedit cinc beques del programa extraordinari d'Ajuts #UABRefugi per a estudiants de Palestina per titulacions de grau, màster i doctorat dotat amb 148.000 € però que, malauradament, tres d’aquestes becades encara no han pogut arribar a casa nostra per problemes d’índole burocràtic: «algunes autoritats ens animen a acollir, però després unes altres autoritats posen traves burocràtiques».

Finalment, el vicerector va explicar, en referència al cinquè i darrer punt de la declaració de fa un any, que fins al mes de desembre no es va poder constituir la comissió de seguiment d’aquests compromisos per falta de membres que en volguessin formar part. Una vegada creada la comissió, aquesta «s’ha reunit tres vegades i ho farà de nou el mes de juny pròxim».

El rector Lafuente va agrair al vicerector de Relacions Internacionals la tasca intensa i rigorosa de seguiment dels acords del Claustre de maig de l’any passat i especialment la sensibilitat mostrada i l’esforç dedicat a poder acollir estudiants palestins a la UAB tot i les traves burocràtiques.

El representant del PTGAS va valorar les accions fetes dins de les limitacions que té una universitat però va demanar anar més enllà: «falta més implicació de tothom davant la gravetat dels fets». Els representants de l’alumnat van demanar més difusió de les accions fetes i, referint-se a l’acampada propalestina instal·lada al campus, van posar de manifest la necessitat d’intensificar les accions de rebuig a l’acció de l’estat d’Israel.

Informes sobre el protocol contra l’assetjament i la Sindicatura de Greuges

En un altre dels punts de l’ordre del dia, Esther Zapater, secretària general i responsable de les polítiques d’igualtat de la UAB, va presentar l’Informe sobre l'aplicació l’any 2024 del Protocol per prevenir i actuar contra l'assetjament sexual, l'assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, i la violència masclista.

El capítol IV del Protocol estableix el procediment d’actuació en cas de denúncia davant les conductes i els àmbits d’aplicació que s’hi defineixen. D’acord amb el que estableix el Protocol, el procediment d’actuació en els casos de denúncia s’ha activat cada cop que hi ha hagut una sol·licitud i s’ha aplicat de forma efectiva, fent l’avaluació de la informació presentada en les sol·licituds, tasca duta a terme pel Gabinet Jurídic i per la pròpia Comissió Tècnica Assessora.

L’any 2024 hi va haver cinc sol·licituds d’intervenció de la Comissió Tècnica Assessora: «dos casos fan referència a denúncies cap a alumnes homes, mentre que els altres tres fan referència a denúncies cap a professors homes». En els casos de denúncies a alumnes, els expedients van ser arxivats perquè la UAB no tenia potestat disciplinària o perquè no es va poder aclarir la responsabilitat dels fets que van motivar la denúncia. En els casos de denúncies a professors, en un cas es va arxivar i es van establir mesures d’acompanyament a la denunciant; en el segon cas es va suspendre el procediment per la judicialització del cas, i en el tercer cas es va obrir un expedient disciplinari amb resultat d’amonestació i mesures formatives.

Per altra banda, en l’informe anterior, relatiu a 2023, es van mencionar un expedient disciplinari i un expedient informatiu a alumnes homes, que estaven en curs en el moment de tancar l’informe d’aquell any. En el cas de l’expedient informatiu es van establir mesures correctores acadèmiques (separació d’espais), de formació i d’acompanyament.

Zapater va recordar que el Protocol inclou també mesures preventives i mesures de suport, així com actuacions d’informació i sensibilització per informar dels instruments de que disposa la UAB per actuar davant les situacions de violència masclista i LGBTI-fòbia i que aquestes accions es duen a terme de forma continuada al llarg del curs.

Per la seva banda, María Jesús Espuny, va presentar la Memòria de l’any 2024 de la síndica de greuges de la UAB, amb les comunicacions rebudes i les actuacions endegades al llarg de l'any passat. Fer de síndica de greuges és, segons va explicar, estar «a disposició de la comunitat universitària, moure tots els mecanismes per tal d’arribar a un resultat que ajudi a millorar el funcionament de la UAB i dels seus membres». L’any 2024, la Sindicatura de Greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona va atendre un total de 205 instàncies. Aquesta xifra és superior a les dels darrers anys i evidencia, segons Espuny, que la comunitat universitària «té cada cop més coneixement de la institució».