Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

El científic i activista Mazin Qumsiyeh reflexiona sobre l''ecocidi' palestí a la UAB

20 oct. 2025
Compartir a Bluesky Compartir a LinkedIn Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El director de l’Institut Palestí per a la Biodiversitat i la Sostenibilitat ha abordat, en una conferència a la Sala de Juntes del Rectorat, la crisi global que pateix el territori, i ha enllaçat la greu situació humanitària amb la crisi ecològica que amenaça la sostenibilitat present i futura de les comunitats humanes i naturals.

Mazin Qumsiyeh

Convidat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el professor Mazin Qumsiyeh, director del Museu de Ciències Naturals de Palestina i de l’Institut Palestí per a la Biodiversitat i la Sostenibilitat, va oferir el passat divendres 17 d’octubre la conferència “L’ecocidi global i què fer-ne: estudi de cas des de Palestina” a la Sala de Juntes del Rectorat.

El professor Qumsiyeh, candidat a Premi Nobel de la Pau d’enguany, abillat amb una rosa blanca “símbol de l’activisme pacífic universitari sorgit del moviment contra el nazisme a la Universitat de Munich”, va presentar Palestina com a un pacient del qual “cal conèixer la història, els símptomes, fer una correcta diagnosi, teràpia i prognosi”.

Palestina és un “coll d’ampolla entre Àfrica i Àsia” per on els humans “van migrar des del continent africà a la resta del món”, per tant “podem considerar que tots els nostres ancestres són palestins” va explicar Qumsiyeh. “Cinc-cents milions d’ocells migren anualment entre els continents europeu, africà i asiàtic passant per un territori molt ric en biodiversitat: 540 espècies d’ocells, 120 de mamífers i 5.400 espècies de plantes”. Aquesta riquesa biològica “va conduir a l’origen de les primeres civilitzacions a tota la regió del Creixent Fèrtil, fa 12.000 anys”. Qumsiyeh va destacar “l’harmonia en que hi han viscut els seus habitants al llarg de milers d’anys, un mescla de poblacions, orígens, llengües, filosofies i idees, així com l’amor dels palestins cap a la diversitat humana i biològica”. Una diversitat que “els colonitzadors volen destruir”, va sentenciar.

Per al professor palestí, el problema actual és que “els sionistes volen transformar un estat plural en un estat jueu, la qual cosa implica que aquells que no siguin jueus han de marxar”. I reprenent l’analogia mèdica, per a Qumsiyeh el diagnòstic és clar, Palestina pateix un displacement settler colonialism, un colonialisme basat en el desplaçament per assentaments de colons. “És important tenir un bon diagnòstic, distingir-lo, per exemple, d’un conflicte religiós, d’una ocupació militar, o de qualsevol altre cosa que pot confondre el camí per trobar una teràpia”, continuà el professor. “Estem patint un genocidi, amb més de 500.000 indígenes palestins assassinats des de 1948, més d’un milió de ferits greus, més de 900.000 detinguts o empresonats per l’Estat d’Israel, i una població refugiada amb més de 8,5 milions de persones desplaçades”.

També hi ha hagut destrucció d’universitats. Segons va recordar Qumsiyeh, “Israel ha destruït totes les universitats i institucions d’educació superior de la franja de Gaza”, i és responsable d’una “destrucció de la veritat, un ‘veridicidi’, amb l’assassinat de més de 240 periodistes a la franja en els darrers dos anys, més dels assassinats en els darrers cent anys en totes les guerres, incloses les dues guerres mundials”.

El professor palestí considera com a un altre símptoma “l’ecocidi’, la destrucció global del medi ambient per part de l’Estat d’Israel: milions d’arbres arrencats, en algunes zones substituïts per pins, que afavoreixen incendis i amenacen la biodiversitat, una coberta forestal pràcticament eliminada en la major part del territori, la greu desertificació del riu Jordà, la destrucció d’hivernacles...”. La destrucció ambiental a Palestina impacta a escala global, ja que “Israel ha produït més gasos d’efecte hivernacle en els darrers dos anys de guerra només amb els bombardejos, que tota l’activitat d’un país com Espanya al llarg de tot aquest temps”. Mazin Qumsiyeh defensa que “és important parlar d’ecocidi en una situació de genocidi com l’actual perquè tot està connectat. Estimem que s’ha assassinat un 10 % de la població de Gaza, molt més dels 65.000 morts dels registres dels hospitals, però fins i tot si la guerra s’acabés avui morirà molta més gent en els propers deu anys a causa de la malnutrició i de les substàncies carcinogèniques de les bombes. Més del 10 % de la població morirà a causa de l’ecocidi”.

Qumsiyeh ha presentat també les vies d’acció per promoure la pau, la justícia ambiental i la sostenibilitat que desenvolupa des de l’Institut Palestí per a la Biodiversitat i la Sostenibilitat, un centre de referència a la regió pel seu enfocament integrador en conservació, educació i justícia social. L’activitat de l’institut abraça la recerca, l’educació i els serveis a la comunitat “amb una plantilla molt reduïda i la col·laboració de més de sis-cents voluntaris d’arreu del món que hi han participat en els darrers 10 anys”.

El professor Mazin Qumsiyeh ha desenvolupat una reconeguda trajectòria acadèmica i investigadora en universitats dels Estats Units com la de Tennessee, Duke i Yale. És autor de més de 250 articles científics, 30 capítols de llibre i diverses obres de referència, entre elles “Sharing the Land of Canaan” i “Popular Resistance in Palestine”. La seva recerca abasta des de l’impacte ambiental de la colonització fins a la justícia climàtica, la conservació de la biodiversitat i els drets humans. Ha format part del consell directiu d’onze organitzacions de drets humans i ha impulsat nombrosos projectes d’empoderament comunitari que han beneficiat milers de persones. La seva tasca ha estat reconeguda amb guardons com el Paul K. Feyerabend Award, el TAKREEM Award i el Peace Seeker of the Year Award.

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Pau, justícia i institucions sòlides
  • Acció climàtica

Dins de