Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

"El benestar dels fills dependrà de com es resolguin els conflictes familiars"

03 jul. 2018
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Convidat pel Centre d'Estudis Demogràfics (CED), el professor de la Universitat de Notre Dame (Estats Units), Mark Cummings, ha impartit una conferència a la seu del CED-UAB al campus de Bellatera. És el director del Notre Dame’s Family Studies Center i cofundador del William J.Shaw Center for Children and Families.
MarkCummigs
"Cal negociar i parlar fins arribar a un acord. I de vegades aquests conflictes poden arribar a ser fins i tot positius, si es resolen d’una forma constructiva".
El professor Mark Cummings ha rebut el prestigiós premi “Urie Bronfenbrenner Award” de l’Associació Americana de Psicologia, tant per les seves contribucions científiques en el camp de la psicologia  del desenvolupament com pels seus esforços per aplicar-les a la societat. Ha estat convidat pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB per impartir una conferència al campus de Bellaterra, el dijous, 28 de juny.
 
-Vostè està considerat el creador d’una teoria molt important i influent a nivell mundial en l’àmbit de la psicologia anomenada Emotional Security Theory.  En què consisteix?
-En què el conflicte parental influeix en el benestar dels fills. El conflicte entre pares i mares pot ser habitual que hi sigui en el dia a dia d’una família, però la diferencia radica en com aquest és afrontat i resolt. Això marca profundament els fills i filles que hi conviuen.
 
-De què tractarà la conferència que impartirà a continuació a la sala d’actes del CED-UAB?
-Explicaré que les avaluacions i estudis que hem fet demostren que es pot reduir el conflicte destructiu entre pares i mares i augmentar el conflicte constructiu aconseguint així una millora del benestar dels fills. Són intervencions que hem aplicat a diferents llocs del món com ara als Estats Units o a Palestina.
 
-Quins són els conflictes parentals destructius?
-Hi ha diferents graus, poden anar des d’agressions físiques fins a insults o comentaris negatius. Tot això genera en el nen o nena emocions negatives, com ara tristesa, inseguretat, por. El post-conflicte també és important: resoldre un conflicte donant un cop de porta i marxant, o amb una explicació no resolta que acabi amb un senzill “d’acord”, no és efectiu, perquè el conflicte continua latent.
 
-I aleshores com es pot resoldre tot això?
-Els conflictes existeixen en totes les famílies (i relacions personals) però cal afrontar-los d’una altra forma, més constructiva. El benestar dels fills dependrà de com es resolguin elsconflictes familiars. Cal negociar i parlar fins arribar a un acord. I de vegades aquests conflictes poden arribar a ser fins i tot positius, si es resolen d’una forma constructiva. Poden servir per afrontar a posteriori les coses d’una manera diferent i per apropar-se més els uns als altres.
 
-Com ha desenvolupat el concepte?
-Vaig començar a estudiar tot això al 1980 però la teoria la vaig desenvolupar al 1994 després de fer diferents estudis. Sobretot a Belfast (Irlanda) hi vaig estar treballant molt de temps.
 
-I és vàlida per a qualsevol lloc del món? Suposo que en un país subdesenvolupat les prioritats per les famílies estan més centrades en sobreviure i subsistir…
-Sí, és vàlida, i tant! Allà on hi hagi un conflicte familiar, si. A tot el món hi ha pares i mares i nens i nenes. És veritat que els conflictes són diferents en funció del país o la cultura, sí, però tots som persones i hi són.
 
-Com a director del “Notre Dame’s Family Studies Center”, què hi estudia allà?
-Diferents aspectes de la famílies, les depressions en l’entorn familiar, els estats d’angoixa dels pares i dels nens, etc. La depressió és conseqüència de tot un seguit de factors, i cal prevenir les situacions que ens hi poden portar. Hi ha factors que incrementen el risc que hi apareguin. Per exemple, en les famílies on hi ha nens de síndrome de Down o que tenen autisme els progenitors tenen més risc de patir depressions. Cal ajudar als pares i mares a assumir aquesta realitat per tal que no els suposi un estat d'angoixa i inseguretat que pugui acabar en depressió.
 
-Heu notat diferències quan les depressions venen per part de la mare que quan venen de part del pare? Afecten diferent als fills en una família?
-Totes les investigacions que tenim fan referència a les depressions de les mares, i no n’hi ha sobre els pares. Com a psicòleg puc dir que els efectes d’un dels dos deprimits, independenment del gènere, afecta igual als fills, però el problema és que fins el moment no s’ha estudiat.
 
-Per què?
-Doncs no ho sé. Perquè els homes, i conseqüentment els pares, també pateixen depressions! Però no hi ha estudis ni recerques que ho investiguin, és estrany però és així. Aquests estudis s’han centrat sempre en les depressions de les mares i els seus efectes en els fills. De qualsevol manera, encara que algun dels pares pateixi depressió no es pot afrontar de forma negativa. En aquest cas és important el paper de suport i ajut que fa la parella que no la pateix.
 
-En quins llocs heu desenvolupat les vostres intervencions.
-En molts llocs, Estats Units, Croàcia, Palestina, Irlanda. Itàlia, Gal·les, Xile, a tot arreu hi hem trobat els efectes similars. El programa que hem desenvolupat ajuda les famílies i els fills, tots junts. A l'Estat Espanyol, he estudiat el tema amb la professora de La Corunya, Sílvia Barroso, amb temes sobre el divorci, encara que la teoria no l’hem desenvolupat.

-En un món global, on els nens són el futur, i alhora els individus més indefensos, què hem de fer com a societat?
-Donar suport a les famílies, han de sentir-se segurs. Si els pares funcionen bé, la família se sent segura. Hem de tornar a recuperar el valor que antigament se li donava a la família. S’ha d’enfortir i s'han de fer polítiques que hi ajudin. Per exemple, el factor més important pels nens després d’un divorci, és com els pares resolen els conflictes. Un divorci no fa que s’acabin els conflictes que hi havia, sinó que cal continuar treballant perquè els conflictes es resolguin de forma constructiva i afectin el mínim possible als nens, i als seus pares i mares. Per això, és molt útil i necessari, com a societat, tenir eines personals per resoldre aquests conflictes que repercuteixen en el benestar dels nens.

Dins de