Dos projectes de la UAB, reconeguts en la Convocatòria d'Investigació en Salut de la Fundació "la Caixa" de 2025

La Convocatòria d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” de 2025 ha seleccionat 34 projectes de recerca biomèdica puntera, d’entre les 714 propostes presentades, que seran liderats per 25 centres d’investigació, universitats i hospitals espanyols, i 9 de portuguesos. L’import total dels ajuts del programa és de 26 milions d’euros.

Els projectes concedits a la UAB estan liderats per Albert Quintana, investigador de l’Institut de Neurociències (INc-UAB) i professor agregat del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia, i Salvador Ventura, investigador de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB-UAB), catedràtic contractat del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular i director del Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT).

Combatre el dany cerebral reconsiderant les mitocòndries

Albert Quintana durà a terme el projecte «Lipid droplets as immunometabolic mediators in mitochondrial disease encephalopathy», amb què pretén esbrinar per què determinades cèl·lules cerebrals són més vulnerables que d’altres en les malalties mitocondrials. Es tracta de patologies rares —afecten aproximadament 1 de cada 5.000 infants— i devastadores que danyen les mitocòndries, els orgànuls encarregats de produir la major part de l’energia que necessiten les cèl·lules per funcionar correctament.

Quintana i el seu equip investigaran si les mitocòndries danyades de les cèl·lules cerebrals són capaces de desencadenar una falsa alarma que fa creure a les cèl·lules que estan patint un atac víric. Aquesta resposta errònia provocaria l’acumulació de lípids a l’interior de la cèl·lula, cosa que, alhora, podria causar més danys i, finalment, la mort cel·lular. Fent servir un model en ratolins que simula amb precisió la malaltia humana, els investigadors del projecte ja han trobat indicis d’aquesta resposta immunitària anòmala i l’acumulació consegüent de lípids al cervell. Ara utilitzaran eines avançades per estudiar el desenvolupament d’aquest procés en temps real. En concret, analitzaran la formació i el comportament de les gotes lipídiques (adiposomes) en les cèl·lules cerebrals afectades i la relació que tenen amb la resposta immunitària. També estudiaran si un bloqueig d’aquesta resposta o una modificació de la manera en què les cèl·lules gestionen l’acumulació de greix pot protegir el cervell i millorar els símptomes.

Els resultats que s’obtinguin podrien donar lloc a nous tractaments, no sols per a les malalties mitocondrials, sinó també per a altres afeccions relacionades amb trastorns neurodegeneratius que impliquen les mitocòndries.

La dotació del projecte és de 499.970 €.

Una vacuna innovadora per tractar la malaltia de Parkinson

Salvador Ventura durà a terme, en consorci amb Analía Bortolozzi, investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el projecte «A Next-Generation Vaccine for Parkinson’s Disease».

Els tractaments actuals només permeten controlar els símptomes inicials de la malaltia de Parkinson, però no aturen el progrés d’aquest trastorn cerebral, que afecta greument els moviments i la qualitat de vida. El projecte de Ventura i el seu equip se centra en el desenvolupament d’una nova vacuna, NEUROVAX, dirigida a una regió específica d’una proteïna que s’agrega i danya les cèl·lules cerebrals de les persones afectades per la malaltia. En bloquejar aquesta regió, la vacuna aspira a evitar el dany en les cèl·lules cerebrals i a millorar les funcions motrius i cognitives.

La vacuna proposada, basada en mètodes nanotecnològics, entrena el sistema immunitari perquè produeixi anticossos dirigits específicament als agregats proteics nocius. Aquesta innovadora estratègia ja ha mostrat resultats preliminars prometedors en models animals. Ara els investigadors volen validar-ne l’eficàcia en assajos preclínics, amb l’esperança de poder fer posteriorment assaigs en humans.

Amb el projecte s’espera obtenir una reducció significativa dels agregats proteics nocius i una millora de les funcions motriu i cognitiva, cosa que milloraria significativament la vida dels pacients i els seus familiars, i a llarg termini també s’espera trobar un possible tractament preventiu de la malaltia.

Per dur a terme el projecte, els investigadors compten amb una dotació de 628.288 €.