Deu nous ajuts ICREA Acadèmia per a personal acadèmic de la UAB

Amb els ajuts ICREA Acadèmia, el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat afavoreix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa l’activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. Cada persona seleccionada rep 40.000 euros anuals durant un període de cinc anys per a la seva investigació. Aquests ajuts estan destinats exclusivament al personal acadèmic universitari que imparteix docència i que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora.

Tot seguit, esmentem el personal investigador de la UAB que ha rebut l’ajut.

 

Agustí Nieto-Galan. És catedràtic d’Història de la Ciència i investigador ICREA Acadèmia en les convocatòries de 2009, 2018 i 2023 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat director de l’Institut d’Història de la Ciència (iHC) de la UAB en el període 2020-2023.

Enginyer químic (URL) i llicenciat i doctor en Història (UB), es va formar com a historiador de la ciència a la Modern History Faculty de la Universitat d’Oxford i al Centre de Recherche en Histoire des Sciences et des Techniques (CNRS) a París. Ha escrit extensament sobre la història de la química, la història de la divulgació de la ciència (segles XVIII-XX) i la història urbana de la ciència. En aquest context, destaquen els seus llibres Science in the Public Sphere (Routledge, 2016); Barcelona: An urban history of science and modernity (1888-1929) (Routledge, 2016, amb Oliver Hochadel), i, més recentment, The Land of the Hunger Artists (Cambridge, 2023).

El professor Nieto-Galan ha treballat també en l’anàlisi històrica de les relacions entre ciència i política al segle XX, una línia de recerca que ha donat fruits com ara els llibres The Politics of Chemistry (Cambridge, 2019) o Tóxicos invisibles (Icaria, 2020, amb Ximo Guillem-Llobat). Actualment, ha iniciat un nou projecte de recerca sobre la història dels acadèmics (i científics) refugiats en les dècades centrals del segle XX, en col·laboració amb la Bodleian Library i el Linacre College de la Universitat d’Oxford.

Albert Rimola. És professor agregat del Departament de Química. Llicenciat en Química per la UAB (2002) va completar el doctorat en Química Teòrica i Computacional el 2007, pel qual va rebre el premi extraordinari de doctorat i la menció de doctor europeu. Va dur a terme un treball postdoctoral a la Universitat de Torí (Itàlia) i ha estat professor convidat a les universitats de Cergy-Pontoise i Grenoble Alpes (França).

Actualment treballa en simulacions computacionals de fenòmens de superfície en grans de pols interestel·lar.

Amb el projecte QUANTUMGRAIN, finançat per un ajut ERC Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca, el grup de Rimola simula, mitjançant mètodes i tècniques de la química computacional (i en particular de la química quàntica), la matèria en estat sòlid present en grans de pols interestel·lar i els fenòmens que succeeixen en les seves superfícies (adsorció, difusió i reactivitat química), les quals són importants per a l’evolució química que es produeix durant el naixement de les estrelles i la formació de sistemes planetaris. Les simulacions en astroquímica desenvolupades en el seu grup han estat innovadores i han proporcionat coneixements a escala atòmica sobre els processos fisicoquímics a les superfícies dels grans interestel·lars, que han servit per esclarir el paper dels grans en la composició química de l’Univers. Aquestes troballes han donat lloc a models i interpretacions millorades de les observacions astronòmiques. Amb aquesta recerca el seu grup contribueix a avançar en el coneixement del camp de l’astroquímica d’una manera més racionalitzada, introduint una nova concepció de la química de superfícies dels grans de pols interestel·lars. Les seves contribucions al camp van ser reconegudes amb el premi RSEQ 2022 Youth Researcher Award (en la modalitat de Group Leader).

Amb més de 145 publicacions revisades per parells, inclosos articles habituals, ressenyes i capítols de llibres, ha aconseguit un reconeixement internacional, amb un índex h de 35 i més de 4000 citacions. També ha pronunciat unes seixanta xerrades com a convidat en congressos, escoles avançades i seminaris.

Enrique Hernández. Doctor en Ciències Polítiques i Socials per l’European University Institute, professor agregat al Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Democràcia, Eleccions i Ciutadania (DEC). Ha dut a terme estades de recerca a l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa, l’Institut Carlos III - Juan March, la Universitat de Zúric i la Universitat d’Amsterdam. Les seves investigacions han rebut diversos premis, atorgats per l’Associació Espanyola de Ciència Política (AECPA), l’Enquesta Social Europea (ESS) o el Leibniz Institute for the Social Sciences (GESIS).

La recerca d’Enrique Hernández se centra en l’estudi dels desafiaments a què s’enfronten les democràcies contemporànies, com ara la creixent desafecció política, la polarització i la corrupció. Recentment, ha enfocat la seva recerca a l’estudi de les disjuntives que plantegen els sistemes democràtics i com aquestes poden contribuir a la desafecció de la ciutadania cap a aquest sistema polític. A través del projecte DEMOTRADEOFF, finançat per un ajut ERC Starting Grant del Consell Europeu de Recerca, examinarà les preferències dels ciutadans i les posicions dels partits polítics davant d’aquestes disjuntives que plantegen els sistemes democràtics. Amb la utilització de mètodes innovadors per a l’estudi de l’opinió pública i la seva interacció amb els discursos dels partits polítics, aquesta línia de recerca pretén aportar una explicació, i possibles solucions, a l’actual crisi de la democràcia liberal.

Helena Kirchner. Doctora en Història Medieval, és catedràtica d’aquesta disciplina al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. El seu camp de recerca principal és la història i arqueologia agràries de les societats medievals. Més específicament, ha fet estudis sobre els espais de cultiu d’Al-Andalus i l’impacte que van tenir les conquestes feudals en aquests espais. Ha dut a terme recerca sobre aquestes qüestions a les illes Balears, el País Valencià, Andalusia, Catalunya i el Iemen. Aquesta línia de recerca actualment es troba especialment potenciada pel projecte europeu del qual és investigadora principal, que porta per títol «Re-thinking the Green Revolution in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries) » (HEU-101071726-MEDGREENREV) (ERC Synergy Grant). Aquest projecte pretén estudiar la revolució verda medieval mitjançant la integració d’un corpus molt robust de dades bioarqueològiques i paleoambientals en el registre arqueològic i documental escrit.

Un altre camp en el qual ha fet contribucions rellevants és el de la ceràmica andalusina. Actualment dirigeix les excavacions al Pla d’Almatà (Balaguer), un jaciment arqueològic excepcional, de 27 ha, d’una ciutat andalusina abandonada en el moment de la conquesta cristiana.

La seva formació està vinculada a la UAB, on es va llicenciar i doctorar en Història. Posteriorment va fer estades postdoctorals a la Università degli Studi de Siena (Itàlia) i al Centre National d’Études Agronomiques des Régions Chaudes (CNEARC) (Montpeller, França). Més recentment ha fet una estada a l’Institute of Archaeology (Universitat d’Oxford, el Regne Unit).

Jordi Surrallés és catedràtic de Genètica de la UAB des de l’any 2007. Doctor en Genètica per la UAB (1994), va fer estades postdoctorals als Països Baixos (Facultat de Medicina de la Universitat de Leiden) i a Finlàndia (Institut Finès de Salut Ocupacional). Va retornar a la UAB per crear el seu propi grup de recerca l’any 1997. L’any 2006 es va incorporar al Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) com a investigador principal i fou nomenat director del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB l’any 2016. Posteriorment va ser nomenat director del Servei de Genètica de l'Hospital de Sant Pau (2017), director de la Unitat Mixta de Medicina Genòmica UAB - IR Sant Pau (2019) i director científic de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau (2019). Actualment és també director del màster en Genètica Assistencial de la UAB, l’únic de l’Estat reconegut per l’European Board of Medical Genetics. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals cal destacar quatre reconeixements ICREA Acadèmia consecutius (anys 2008, 2013, 2018 i 2023).

El professor Surrallés treballa en el camp de les síndromes de reparació de l’ADN, malalties amb alta predisposició al càncer, com són l’anèmia de Fanconi, la síndrome de Bloom, l’atàxia telangièctasi o el càncer de mama familiar. En els darrers 10 anys ha participat en el descobriment de 8 nou gens implicats en 6 síndromes de predisposició al càncer. També ha fet investigacions terapèutiques avançades en l’àmbit de la resposta al dany a l’ADN, inclosa la teràpia gènica i cel·lular i els cribratges farmacològics i genètics. Gràcies a aquesta recerca, Jordi Surrallés ha obtingut dues designacions de medicaments orfes per part de l’Agència Europea del Medicament, i ha protegit, amb patents, diverses innovacions terapèutiques en l’àmbit de la reparació de l’ADN. Ha dirigit 18 tesis doctorals i publicat uns 150 articles científics. Actualment participa en diversos assaigs clínics. L’objectiu a llarg termini de l’equip del professor Surrallés és entendre els mecanismes que mantenen l’estabilitat del genoma i ens protegeixen de malalties com el càncer i l’envelliment, i transferir aquest coneixement per desenvolupar noves estratègies terapèutiques i diagnòstiques en malalties hereditàries i oncològiques.

Alberto Fernández Teruel. Llicenciat i doctor en Psicologia per la UAB, ha fet estades predoctorals i postdoctorals de recerca, i com a professor convidat, a la Universitat de Càller (Itàlia) i a l’ETH-Zentrum de Zúric (Suïssa). Ha estat professor titular de Psicofarmacologia i Psicobiologia a la Universitat de Santiago de Compostel·la i, des de 1998, és professor titular del Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la UAB. Adscrit a l’Institut de Neurociències de la UAB, és coordinador del grup de recerca SGR sobre Models Animals i Humans en Trastorns Mentals i, dins d’aquest grup, coordina el Laboratori Animal de la Unitat de Psicologia Mèdica del departament esmentat.

Entre els resultats destacables de la recerca del seu grup hi ha: la identificació del primer QTL (locus cromosòmic al cromosoma 5 de la rata) que influeix en els trets relacionats amb l’ansietat i la por apresos i no apresos; el desenvolupament d’eines genètiques, noves i úniques, per al mapatge genètic d’alta resolució de trets biològics i de comportament complexos en rates genèticament heterogènies; el desenvolupament i caracterització d’un model genètic únic de rata amb característiques rellevants per a l’ansietat i l’esquizofrènia; així com la demostració, per primera vegada, que es pot influir en els trets i els dèficits neurocomportamentals de base genètica en rates i fins i tot contrarestar-los mitjançant condicions ambientals primerenques i juvenils «positives» i enriquides.

Ha publicat més de 200 articles o capítols de llibre científics, dels quals més de 180 són articles en revistes internacionals revisades per parells, incloses revistes de primer nivell com Nature Genetics, Nature Reviews Neuroscience, Proceedings of the National Academy of  Sciences - USA, Annals of the New York Academy of Sciences, Genome Research i Biological Psychiatry, entre d’altres. Juntament amb el seu grup, la seva recerca ha estat guardonada amb premis de l’Institut d’Estudis Catalans, el Premi Ciutat de Barcelona de Ciència de 1992 i el premi ICREA Acadèmia de 2013, entre d’altres.
 

Sílvia Gómez Mestres és professora agregada del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. Doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, ha fet estades de recerca predoctoral al Laboratori d’Antropologia Jurídica de la Université Paris-1, Panthéon-Sorbonne (França) i a la École d’Hautes Études en Sciences Sociales (França), i estades postdoctorals al CNRS (França), a la Universitat d'Oslo (Noruega), la Universitat IPB de Bogor (Indonèsia), i a l’Institut de Ciències del Mar-CSIC; entre altres estades en centres europeus com a professora visitant. Actualment coordina una unitat de recerca en ciències socials marines (Sea Peoples Lab). Participa com a membre convidada en grups d’experts de l’International Council for the Exploration of the Sea (ICES), és membre col·laboradora sobre els ecosistemes marins i pesca d’Alimentta Think Tank per a la transició alimentària, i participa regularment en les reunions de STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), de la Comissió Europea, al Joint Research Center (JRC).

Té més de 20 anys d’experiència en estudis en àrees marines protegides i en comunitats costaneres i pesqueres a Europa, amb algunes contribucions a l’Àrtic, l’Amèrica Llatina i Àsia. Ha treballat sobre els drets de la pesca a petita escala, les dimensions socioeconòmiques de la pesca, la governança marina, els mercats sostenibles de productes del mar, i el patrimoni cultural marítim. En la seva recerca aplica un enfocament transdisciplinari, col·laborant principalment amb biòlegs marins, geògrafs, economistes i juristes mediambientals. En els darrers anys s’ha centrat a examinar les relacions socioecològiques entre els humans i els mars i oceans; i les implicacions de la justícia sociocultural en l’economia blava, particularment, en el context de les noves relacions d’explotació dels mars i oceans. Els seus plans de recerca es desenvolupen a la cruïlla del Nord Global i el Sud Global en diferents llocs interconnectats per la crisi socioecològica, per tal de proporcionar-ne una anàlisi substancial sota l’enfocament dels drets humans i ambientals i, d’aquesta manera, contribuir al debat internacional sobre la gestió i governança marines, avançar en el coneixement i instigar les poblacions humanes per fer el canvi i la transició cap a un desenvolupament marítim i costaner just, equitatiu, inclusiu i sostenible per als humans i el medi ambient.

 

Eva Østergaard-Nielsen. És professora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic i coordinadora del grup de recerca sobre Relacions Transnacionals, Democratització i Migració (TransDeM). Es va doctorar en Política per la Universitat d’Oxford i va treballar a la London School of Economics abans d'incorporar-se a la UAB. Durant el curs 2015-2016 va ser investigadora al Weatherhead Center for International Studies de la Universitat de Harvard.

Les seves principals àrees de recerca  se centren en les polítiques comparades de migració, ciutadania i democratització amb l’enfocament tant als països d’acollida com als d’origen, així com a l’agència transnacional de persones migrants i diàspores. Actualment està investigant aquests temes en el context del projecte «Migració i Difusió Democràtica» (MIGRADEMO), finançat per un ajut ERC Consolidator Grant (2018-2024). Aquest projecte examina l’impacte de la migració en les pràctiques i processos democràtics de l’elit política, la societat civil i determinades regions d’elevada emigració a Romania, Turquia i el Marroc.

 

Aurora Ruiz-Herrera és professora agregada del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB i membre de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la UAB (IBB). Coordina el Grup SGR de Recerca en Integritat del Genoma i Biologia Reproductiva de la Universitat. Va obtenir la llicenciatura en Biologia l’any 1998 i el doctorat   l’any 2003, tots dos per la UAB. Durant el doctorat es va centrar a estudiar l’evolució genòmica dels primats, amb etapes de recerca als Estats Units, Itàlia i Veneçuela. Com a estada postdoctoral finançada per una beca MEC/Fullbright, es va incorporar a la Universitat de Stellenbosch (Sud-àfrica) per estudiar la singularitat de la fauna africana. Posteriorment es va traslladar a la Universitat de Pavia (Itàlia) per adquirir experiència en els aspectes moleculars de la inestabilitat del genoma, finançada per un ajut Intra-European Fellowship de la Comissió Europea. L’any 2009 va tornar a la UAB com a professora lectora. Actualment forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola de Genètica i és coordinadora de la Secció de Biologia Evolutiva de la Societat Catalana de Biologia.

Els seus interessos de recerca se centren en la comprensió dels aspectes estructurals, funcionals i evolutius de l’organització del genoma de les espècies, amb especial atenció a la línia germinal. Aquests aspectes són clau per entendre l’origen i la plasticitat de la biodiversitat del genoma, i com les espècies responen a canvis ambientals. A més, a partir d’aquesta recerca, ha obert altres línies de recerca relacionades amb les bases genètiques de la fertilitat.

És coautora de més de 100 publicacions, inclosos capítols de llibre, comunicacions a congressos i articles científics en revistes internacionals revisades per parells, entre les quals revistes de primer nivell com Nature, Cell, Proceedings of the National Academy of  Sciences-USA i Genome Biolgy. També ha pronunciat unes 60 xerrades convidades en congressos, escoles avançades i seminaris a Europa, Amèrica del Nord i del Sud, Àfrica i Austràlia.

 

Antonio M. López és professor titular del Departament de Ciències de la Computació de la UAB, a l’Escola d’Enginyeria. Lidera la línia de recerca sobre intel·ligència artificial (IA) per a la conducció autònoma al Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB. Té una llarga trajectòria com a investigador a la intersecció de la visió per computador, els gràfics per computador, l’aprenentatge automàtic, l’assistència al conductor i la conducció autònoma.

L’equip d’Antonio M. López ha liderat la creació de conjunts de dades públiques com SYNTHIA i UrbanSyn, que han tingut una gran acollida internacional. A més, el simulador de codi obert CARLA, per democratitzar la recerca en conducció autònoma, també ha nascut i ha crescut al seu equip, i ha esdevingut un estàndard de facto en la recerca acadèmica i en gran part de la indústria. El projecte CARLA ha estat premiat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació amb el Premi Nacional de Recerca al Partenariat Publicoprivat en R+I. El seu equip també és pioner internacionalment en el desenvolupament de models profunds visuomotors per a la conducció autònoma, entrenats per imitació. El seu equip va implementar recentment, i amb gran èxit, una prova de concepte de conducció autònoma a les muntanyes del Pirineu català (al parc natural de l’Alt Pirineu). Aquesta experiència ha quedat reflectida al documental The BrAIn Roads. Cal destacar la col·laboració estreta del seu equip amb la indústria de l’automòbil per aportar tècniques d’última generació en IA en el camp de la conducció autònoma. Des del 2018, Antonio M. López està becat pel programa ICREA Acadèmia, beca que acaba de renovar de manera consecutiva a la darrera convocatòria.