Desvelen la història genètica d'una comunitat medieval jueva a Catalunya

La recerca ha estat promoguda per la Direcció General de Patrimoni Cultural, i l’ha duta a terme un equip de recerca de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB liderat per Cristina Santos. El treball s’ha publicat en una edició especial de la revista Genes dedicada a noves tendències en genètica de poblacions i antropologia molecular.

L'estudi s'ha fet en les restes esquelètiques de setze individus medievals recuperats l’any 2007 de fosses comunes de la necròpolis de Roquetes de Tàrrega (Lleida), un espai funerari relacionat amb l’atac violent (pogrom) que va patir la comunitat jueva de la ciutat l’any 1348.

Els resultats aporten una imatge detallada de l’origen i la composició del grup analitzat, format tant per homes com per dones. Les anàlisis principals indiquen que tenien una proporció majoritària d’ascendència vinculada a poblacions del Mediterrani oriental, especialment a individus de Canaan de l’edat del bronze, origen històric de les comunitats jueves. La resta de l’ascendència s’explica per aportacions genètiques compatibles amb poblacions d’origen ibèric medieval, resultat d’interaccions pròpies de la llarga trajectòria de convivència a la Corona d’Aragó.

L’estudi ha identificat també una alta diversitat d’ADN mitocondrial, que s’hereta només per via materna, amb una desena de llinatges documentats històricament en poblacions jueves, i tres branques paternes habituals en poblacions jueves de la diàspora i amb arrels al Pròxim Orient. «Aquesta diversitat indica que, malgrat la seva integració en la societat catalana medieval, la comunitat mantenia una identitat biològica pròpia i una forta continuïtat amb els fluxos genètics de la diàspora jueva», assenyala Cristina Santos, professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB.

L’anàlisi de trams del genoma en què les dues còpies d’ADN —la del pare i la de la mare — són idèntiques «mostra patrons compatibles amb una comunitat socialment cohesionada però no altament endogàmica, al contrari del que s’ha vist en altres estudis fets en les comunitats jueves medievals d’Erfurt (Alemanya) o Norwich (Anglaterra), amb una taxa d’endogàmia elevada», explica Cristina Santos. «Aquestes dades enriqueixen el coneixement de la dinàmica demogràfica dels jueus catalans a la baixa edat mitjana», destaca la investigadora.

L’absència de parentiu confirma el caràcter catastròfic de les fosses

Estudis arqueològics i antropològics previs havien indicat que les fosses comunes de Tàrrega mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, concordants amb les fonts històriques que descriuen la mort d’aproximadament 300 membres de la comunitat jueva de Tàrrega. Les anàlisis de parentiu  fetes ara revelen l’absència de vincles familiars directes entre els individus analitzats, fet que, juntament amb la simultaneïtat dels enterraments, confirma el caràcter catastròfic de les fosses.

L’estudi s’ha dut a terme íntegrament al laboratori d’ADN antic i modern de la UAB, equipat amb tecnologia especialitzada per al processament i l’anàlisi de restes arqueològiques altament degradades, aplicant protocols i procediments d’última generació. Això ha permès reconstruir amb una resolució inèdita en el context ibèric el perfil genètic de la comunitat analitzada.

Amb aquesta recerca Catalunya se situa al capdavant de la investigació paleogenòmica de comunitats jueves medievals i es posiciona com un punt de referència per als estudis sobre comunitats jueves antigues a escala europea. El projecte consolida l’aposta del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per integrar les metodologies científiques més avançades en l’estudi del patrimoni arqueològic, i permet aprofundir en la comprensió d’un episodi fonamental per a la història del judaisme català i per a la memòria col·lectiva del país.

Article de referència: Laura Pallarés-Viña, Daniel R. Cuesta-Aguirre, M. Rosa Campoy-Caballero, Núria Armentano, Anna Colet, Assumpció Malgosa and Cristina Santos. «Uncovering a Medieval Pogrom: Genetic History of a Jewish Community in Catalonia (Spain)». Genes 2026, 17, 358. https://doi.org/10.3390/genes17030358