Demostren l’existència de dipòsits de CO2 a l’Antàrtida a l’Edat de Gel

Fa vint mil anys, quan els humans eren caçadors nòmades i recol·lectors, les baixes concentracions de CO₂ a l'atmosfera van sumir la Terra en l'Edat de Gel. Durant dècades d'investigació, els motius pels quals el CO₂ va ser tan baix durant aquest període han estat molt difícils de desxifrar.

Una nova recerca, publicada aquesta setmana a Nature i en què ha participat l'investigador Eric Galbraith de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), mostra que bona part de la resposta es troba en les profunditats del món. Les mostres de sediments del fons marí, obtingudes a més de 3 km sota la superfície de l'oceà prop de l'Antàrtida, donen suport ara a l'antiga hipòtesi que apuntava a l’existència de més CO₂ dissolt en el fons de l'oceà Austral quan els nivells de CO₂ eren molt baixos en l'atmosfera.

"L'empremta química deixada en els sediments és l'evidència llargament buscada que hi havia grans dipòsits de carboni en el fons de l’oceà quan el CO₂ atmosfèric era inferior", segons indica Sam Jaccard de la Universitat de Berna i autor principal de l'estudi.

Els investigadors saben ara que aquest carboni addicional va quedar atrapat en les profunditats marines per la matèria orgànica morta acumulada, tal com s'havia sospitat durant molt de temps. Asseguren que "ha quedat clar que aquesta acumulació i emissió del CO₂ emmagatzemat en el fons del mar durant l'Edat de Gel va ser provocada pel que estava succeint a l'oceà al voltant de l'Antàrtida".

El nou estudi també mostra que aquests mateixos processos es troben darrere d'una sèrie d'oscil·lacions naturals -de ~20 parts per milió (ppm)- en les concentracions atmosfèriques de CO₂. Els investigadors consideren que aquestes oscil·lacions naturals probablement van estar causades per canvis en la quantitat de pols dipositat sobre la superfície oceànica, que fertilitza el creixement del fitoplàncton, així com pels canvis en l'emissió del carboni des del fons marí a causa de la variació dels corrents marins.

Eric Galbraith, investigador ICREA de l'ICTA-UAB, explica que mentre que aquestes oscil·lacions naturals es van produir en els oceans al llarg de milers d'anys, les concentracions atmosfèriques de CO₂ han crescut en 20 ppm en tan sols 9 anys a causa de les emissions humanes . "Els nivells actuals d'increment del CO₂ són tan ràpids en l'actualitat que resulta molt difícil comparar-los amb les variacions naturals", afirma Galbraith qui afegeix que "estem entrant en un territori per al qual no tenim un bon anàlog climàtic en el passat".

Article de referència:
S.L.Jaccard S.L., Galbraith E.D., Martínez-García A., Anderson F. (2016) 'Covariation of deep Southern Ocean oxygenation and atmospheric CO2 through the last ice age'. Nature.