Demostren els efectes del verí d'abella sobre el sistema vascular
L’apitoxina pot ser perjudicial per a les cèl·lules dels vasos sanguinis, ja que fa que aquests es dilatin menys, fins i tot en dosis petites, segon un estudi de la UAB fet amb cèl·lules humanes i ratolins. Tot i això, també podria tenir aplicacions mèdiques en malalties en què les venes i artèries no funcionen bé.
Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que el verí d’abella, l’apitoxina, altera el funcionament dels vasos sanguinis, fins i tot amb concentracions baixes, i ha identificat una important via molecular d’estrès oxidatiu implicada en aquest efecte, que alhora obre la porta a explorar el potencial terapèutic d’aquest verí.
El treball l’ha dut a terme un equip de recerca liderat per Francesc Jiménez Altayó, investigador del Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia de la UAB, i s’ha publicat a Toxicological Sciences, revista oficial de la Societat de Toxicologia dels EUA. Hi ha participat també personal investigador de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de l’Havana i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) de l’Institut de Salut Carlos III.
L’apitoxina és una mescla de molècules bioactives que té la melitina com a principal component. El seu potencial terapèutic és cada cop més reconegut en algunes condicions, però la seva aplicació es veu limitada per qüestions de seguretat. Més enllà del xoc anafilàctic i la fallida renal, la picada d’abella (Apis mellifera L.) ha estat associada també a danys cardiovasculars, especialment en casos d’enverinament com a resultat d’un gran nombre de picades, però el seu efecte sobre el sistema vascular (que comprèn el sistema cardiovascular i el limfàtic) i els mecanismes implicats no han estat prou explorats.
En l’estudi publicat, l’equip de recerca ha analitzat l’impacte de l’apitoxina i la melitina en cèl·lules humanes endotelials, que recobreixen la paret interna dels vasos sanguinis i els limfàtics, i de múscul llis, així com sobre l’artèria aorta en ratolins. Les troballes revelen que ambdós compostos impacten en la viabilitat cel·lular i la capacitat de relaxació endotelial, i fan disminuir la dilatació dels vasos sanguinis.
«Les alteracions vasculars es van produir amb dosis d’apitoxina que es poden assolir després de múltiples picades d’abella, però en individus vulnerables podrien produir-se fins i tot després de poques picades», assenyala Francesc Jiménez Altayó, investigador de la UAB i coordinador de la recerca.
Els efectes sobre l’aorta van ser més greus en els ratolins mascle, «possiblement, per l’efecte protector dels estrògens sobre les femelles, que redueix el risc cardiovascular, tot i que caldria fer més estudis per confirmar aquesta idea», explica Àngel Bistué Rovira, professor associat de la UAB i primer autor de l’article.
L’estudi mostra que la melitina representa gairebé la meitat del verí d’abella, concretament un 43,8 %. Però tot i ser el component més relacionat amb els efectes tòxics, no actua exactament igual que el verí, cosa que indica que hi ha altres substàncies de l’apitoxina que també hi contribueixen.
Potencials beneficis per estudiar
L’equip de recerca també ha constatat que els efectes negatius del verí d’abella es deuen a un augment de l’estrès oxidatiu i a canvis en l’òxid nítric, una molècula que regula la dilatació dels vasos sanguinis. Això fa que subratllin el doble vessant de l’apitoxina per al sistema vascular, d’una banda, com a substància tòxica i, de l’altra, com a agent terapèutic potencial.
«La descoberta posa de manifest que el verí d’abella pot ser tòxic per als vasos sanguinis, sobretot perquè genera estrès oxidatiu, però també obre la porta a possibles usos terapèutics en alguns trastorns vasculars i altres malalties, com el càncer. En aquest cas, podria ajudar a regular l’òxid nítric, que controla com s’obren i es tanquen els vasos sanguinis dins d’alguns tumors, un factor que pot influir tant en el creixement del tumor com en la resposta als tractaments», assenyala Jiménez Altayó. «Tot i això, caldran més estudis per confirmar si realment pot arribar a tenir aquestes aplicacions mèdiques», conclou l’investigador.
Article: Bistué-Rovira, À.; Solé, M.; Anguera-Tejedor, M.; Pérez, B.; García-Tercero, L.; Díaz-Pérez, A.; Martínez-Benitez, Z.; Delgado-Hernández, R.; Jiménez-Altayó, F. «Bee Venom Disrupts Vascular Homeostasis: Apitoxin and Melittin Trigger Vascular Cell Toxicity and Aortic Dysfunction in Mice». Toxicolgical Sciences. 2025. DOI: 10.1093/toxsci/kfaf086.