Com serà la nostra societat d'aquí a 50 anys?

Al llarg de 117 pàgines, amb articles d'una dotzena d'experts -la majoria, del CED de la UAB- s’aborden els temes clau del futur de la societat a Catalunya, a Espanya i al món.

El Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB ha coordinat l’últim número de la revista IDEES, revista que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, de la Generalitat de Catalunya, que el dimecres,17 de setembre, es va presentar a Barcelona, a la UAB, a Casa Convalescència. 

Al llarg de 117 pàgines s’aborden els temes clau del futur de la societat, dividits en tres grans temàtiques: els reptes demogràfics a la Catalunya dels vuit milions, la fecunditat i les transformacions familiars a Espanya, i el panorama internacional pel que fa a migracions, envelliment i fecunditat.

La dotzena de docents i investigadors que signen els continguts es plantegen qüestions com les possibles tensions a la seguretat social per l’evolució de la població, la immigració i el seu impacte en els resultats escolars a Catalunya com a indicador del procés d’integració, el futur de la societat amb l’envelliment de la població, o la relació entre el descens de la fecunditat amb els condicionants socioeconòmics que ajuden a explicar-ne l’evolució.

Aquest nou número de la publicació es va presentar en un acte que va comptar amb les intervencions d’Andreu Domingo, coordinador de la publicació, subdirector del CED de la UAB i investigador principal del grup de recerca Globalització, Migracions i Espai, i de la demògrafa Dolores Puga, investigadora del Grup de Recerca sobre Envelliment del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

A més d’Andreu Domingo i de Dolores Puga, el volum conté articles del director del CED i professor de la UAB, Albert Esteve, així com d’altres professors de la UAB i investigadors del CED com ara Julián López Colás, Pau Miret, Jordi Bayona Carrasco, Diederick Boertien i Iñaki Permanyer. Al seu costat hi ha escrits d’investigadors i professorat d’altres centres com Massimo Livi Bacci, Roberta Rutigliano, Leo van Wissen o Alicia Adserà.

Reptes demogràfics per Catalunya

L’article inicial sobre reptes demogràfics (que signa Julián López Colás i Albert Esteve) explica que els tres grans reptes demogràfics per Catalunya els pròxims anys són el volum i distribució territorial de la població, l’envelliment poblacional i la cohesió social davant la diversitat creixent.

Segons l’Idescat, a mitjà i llarg termini es preveu que Catalunya continuï creixent. L’escenari mitjà estima que a Catalunya la població arribarà als 8,4 milions de persones el 2041 i als 8,7 milions el 2071, impulsada principalment pel saldo migratori positiu amb l’estranger. Territorialment s’espera una concentració més gran de població a les ciutats de més de 50.000 habitants i a les comarques de la zona litoral i prelitoral.

Pel que fa a l’envelliment, s’estima que al 2071 la població més gran de 65 anys representarà el 29,4 % del total, enfront del 19,0 % de 2023. L’índex de dependència de la població gran (que relaciona el nombre de persones de més de 65 anys amb el nombre d’entre 15 i 64 anys) passarà a ser del 29,1 % el 2023 al 43,7 % el 2041, i al 50,4 % el 2071. Això implicarà  una pressió creixent sobre el sistema laboral i els serveis socials, amb importants disparitats territorials entre zones urbanes i rurals, i entre comarques litorals i d’interior.

Catalunya ha mantingut una de les esperances de vida en néixer més altes d’Europa: el 2023 va assolir els 81,3 anys en el cas dels homes i els 86,5 anys en el cas de les dones. La natalitat, per la seva banda, ha continuat caient: l’índex conjuntural de fecunditat ha disminuït d’1,28 fills per dona l’any 2001 a 1,1 fills el 2023, fet que ha accentuat el desequilibri generacional.

I el tercer gran repte és la creixent diversitat de la població catalana. Dels 8 milions d’habitants que ara hi ha a Catalunya, només cinc hi van néixer. L’article destaca que la població estrangera es concentra principalment a les grans ciutats i assenyala que «Catalunya necessita l’arribada de població estrangera en edats actives perquè aporta vitalitat a la demografia i a l’economia i diversitat cultural, però la seva integració requereix polítiques que fomentin una societat cohesionada i minimitzin les desigualtats».

Versió en línia de la revista IDEES: «Demografia: els reptes de la societat del futur»