Catalunya rebrà 16,2 milions de turistes estrangers, un 4,3% més que el 2013

L'Índex estableix una relació entre l'augment de l'estacionalitat i el paper preponderant del turisme estranger a Catalunya

L'Índex UAB d'Activitat Turística del 2014 apunta a un increment del 4,3% del nombre de visitants respecte el 2013 gràcies, en part, a la millora de la demanda dels països del nord d'Europa. Enguany, visitaran Catalunya 16,2 milions de turistes i hi faran una despesa un 7,9% major que l'any passat. Es consolida, així, la tendència creixent dels darrers tres anys. En el conjunt de l'Estat, l'evolució serà molt semblant, amb un 4,9% més de turistes estrangers i una despesa un 7,7% superior. L'informe d'enguany inclou un apartat que s'ocupa específicament de l'impacte del "turisme del joc", que assenyala que els efectes econòmics i socials són més positius si les inversions en el sector del joc es vinculen a la potenciació de zones turístiques.

Catalunya: diferències entre països

Segons la previsió de la UAB, gràcies a una millor situació econòmica, tots els mercats emissors viuran un creixement del nombre de turistes i del nombre de pernoctacions; a més, tret d'algunes excepcions, augmentaran la demanda hotelera, el nombre de pernoctacions i la despesa (globalment i per turista). A diferència del 2013, els increments més significatius es registraran entre alguns mercats tradicionals (països de la Unió Europea), mentre que els mercats emergents (europeus de l'est, asiàtics i americans principalment) seguiran creixent però ho faran a un ritme menys pronunciat que no pas l'any passat.

Tres mercats tradicionals del nord d'Europa destaquen pels seus bons resultats. Els turistes del Regne Unit augmentaran un 9%, faran un 12% més de pernoctacions hoteleres i faran una despesa total un 9,5% major que el 2013. Pel que fa als alemanys, augmentaran un 5,1%, faran un 6,8% més de pernoctacions i incrementaran un 5,5% la despesa. I els turistes dels països nòrdics creixeran un 7%, tot assolint un màxim històric d'un 804.000 visitants; a més, faran un 9,2% més de pernoctacions i la seva despesa total creixerà un 16,1%, més que cap altre mercat (amb un significatiu augment també de la despesa per turista: 8,6%).

D'altra banda, França viurà un increment del 3,2% del nombre de visitants molt destacable perquè es tracta del principal mercat emissor de turistes a Catalunya (amb més de quatre milions de visitants, suposa el 26.6% de la demanda). A més, experimentarà un increment important de la despesa total (13,2%) i de la despesa per turista (9,7%, l'augment més pronunciat d'enguany).

El mercat italià, que l'any passat va registrar xifres decreixents i s'ha mostrat fortament afectat per la crisi econòmica i de confiança, viurà el 2014 un any de recuperació: vindrà un 1,9% més de turistes transalpins i faran un 2,5% més de pernoctacions. No obstant, la despesa es reduirà un 4,7% i baixarà també la despesa per turista italià en un 6,5%.

Cal destacar finalment que els turistes procedents de la resta del món, on es troben aglutinats els mercats emergents, creixeran un 3,9%, un augment menys pronunciat que el del 2013. Això por explicar-se per l'alentiment de mercats com el rus, que havia crescut a gran ritme durant els últims anys. Amb més perspectiva, però, cal recordar que aquest grup de turistes ha crescut un 58% des del 2009, enfront del 16% d'increment que han registrat els mercats tradicionals durant el mateix període.

Dinàmica laboral i estacionalitat

L'Índex UAB d'Activitat Turística estudia en un annex el paper del sector en l'economia catalana durant el període 2009-2013, tot comparant-lo amb la resta de sectors en un període d'intensa destrucció neta d'ocupació i d'alça elevada en els registres d'atur.

Els resultats indiquen que els subsectors turístics han tingut un comportament millor que l'economia catalana en general des de 2009: hi han augmentat en net les xifres de cotitzadors a la seguretat social, tot actuant com a "taula de salvació" del mercat laboral català quant a nombre d'efectius laborals. No obstant això, aquest increment s'ha produït a costa d'un augment en la variabilitat temporal en el nombre de cotitzadors.

Precisament, un altre annex de l'informe s'ocupa de l'estacionalitat del sector, és a dir, de la concentració de la demanda en determinades èpoques de l'any. Tot analitzant la demanda hotelera, l'Índex estableix una relació entre l'augment de l'estacionalitat del turisme a Catalunya amb el paper preponderant del turisme estranger, que ha guanyat pes durant els darrers anys mentre que la recessió ha tingut conseqüències en les pernoctacions del mercat nacional, que és menys estacional.

L'Índex conclou, doncs, que la política de reducció de l'estacionalitat passaria per un augment en el pes del mercat nacional i per activar polítiques de reducció de l'estacionalitat del mercat estranger, particularment en zones com la Costa Daurada.

Recomanacions

L'Índex UAB d'Activitat Turísitca 2014 apunta algunes prioritats que s'hauria de marcar el sector de cara al futur. Cal, per exemple, avançar en la distribució temporal dels fluxos perquè, si l'augment dels indicadors (nombre de turistes, despesa, etc.) continua situant-se en els mesos o setmanes centrals de l'any, no serà sostenible. Urgeix, doncs, una estratègia integral de destinacions, productes, preus i mercats.

En aquest sentit, l'anàlisi conclou que convé atreure a Catalunya visitants que no vénen habitualment, que no consumeixen el turisme de "sol i platja", sobretot en temporada baixa. En aquest sentit, les polítiques de promoció pública i provada haurien de dirigir-se amb aquest objectiu als mercats emergents.

No cal, amb això, descuidar-ne els tradicionals: l'Índex recomana també donar impulsos diferencials a mercats com el britànic que, històricament, demostren certes dificultats de creixement.

Es recomana també fer front a la concentració territorial de l'activitat turística, tot aprofitant l'atracció de Barcelona per desenvolupar fluxos cap a altres parts del territori i impulsar el turisme itinerant, els productes integrats, etc.

Espanya: millor conjuntura econòmica, millors expectatives turístiques

La previsió de l'Índex UAB d'Activitat Turística per al conjunt de l'Estat deixa dades semblant a les de Catalunya: creixerà un 4,9% el nombre de turistes estrangers i un 4,9% també el nombre de pernoctacions d'estrangers, un 7,7% la despesa total i un 2,7% la despesa per turista. Es produiran millores als indicadors tant dels mercats tradicionals com dels emergents. Espanya es beneficia de la millora de la situació econòmica als països emissors i, alhora, de la seva categorització com a destinació de proximitat davant conjuntures febles. Se sumen els problemes d'inestabilitat que afecten altres destinacions parcialment competidores (Tunísia, Turquia o, sobretot, Egipte) i la capacitat competitiva de les destinacions espanyoles. A més, més enllà de turisme estranger, s'espera una certa recuperació del mercat nacional.

Els principals mercats emissors europeus, és a dir, Alemanya, França i Regne Unit, creixeran a bon ritme en termes generals. Concretament, els turistes alemanys creixeran un 5,7% i faran un 5,4% més de pernoctacions i un 6,2% més de despesa. Pel que fa als francesos, augmentarà un 5,0% el nombre de turistes, un 3,7% el nombre de pernoctacions i un 12% la seva despesa (l'increment més pronunciat en aquest aspecte). I els turistes britànics augmentaran un 3,5%, faran un 3,3% més de pernoctacions i un 7,9% més de despesa.

D'altra banda, es preveu que dos mercats en regressió durant el 2013, els turistes italians i portuguesos, tinguin un millor comportament durant el 2014. Pel que fa a Itàlia, s'espera un 1,2% més de turistes, un 2,3% més de pernoctacions i un 5,2% menys de despesa (que, tot i ser un indicador negatiu, millora respecte l'any passat, quan va baixar un 9,1%). En el cas de Portugal, baixarà un 2,3% el nombre de turistes (el 2013 va baixar un 8,5%) i un 1,3% la seva despesa (4,2% el 2013). però creixeran un 3,8% les pernoctacions.

Pel que fa al bloc que aglutina els mercats emergents, es produirà en conjunt un 7,7% d'increment en el nombre de turistes (més que qualsevol mercat tradicional), un 7,8% més de pernoctacions i un 10,1% més de despesa total. Com en el cas de Catalunya, són augments menys pronunciats que els produïts el 2013 però que consoliden la importància creixent d'aquests mercats. Altrament, val la pena destacar les xifres poc encoratjadores dels turistes dels Estats Units, que baixaran un 0,5%, faran un 0,1% menys de pernoctacions i faran una despesa idèntica a la del 2013 (0,0%). Segons l'Index UAB d'Activitat Turística, falta molt coneixement sobre Espanya en aquest mercat, que valora especialment atributs disponibles al nostre país com són el patrimoni, la gastronomia o els vins.

Monogràfic sobre el turisme del joc

El sector dels casinos està creixent en els últims anys a nivell mundial. Les grans empreses d'aquest sector busquen noves oportunitats d'inversió a tot el món. A tall d'exemple, Macau ha passat de tenir 11 casinos el 2002 a 35 el 2013, i els seus ingressos bruts han arribat als 40.000 milions de dòlars. L'expansió del joc ha aportat l'arribada de més de 14 milions de turistes el 2013, convertint la ciutat en el 19ª destinació mundial per nombre de visitants i la cinquena en ingressos per turisme internacional (51,6 milers de milions de dòlars).

Aquesta expansió mundial i el canvi en el model de negoci, que potencia el concepte de megaresort (casino amb hotel que inclou espectacles, zones comercials i centre de convencions), ha implicat un interès per desenvolupar inversions a la zona del Mediterrani, amb projectes a Xipre o Eslovènia, entre d'altres. El cas més significatiu ha estat a Espanya, amb tres propostes per desenvolupar megaresorts, de les quals Eurovegas (de Sands Corporation) i BCN World han estat les propostes més plausibles.

Les inversions de les empreses vénen avalades per una possible creació de llocs de treball, generació de nous fluxos de turistes, i increments en la renda i en els ingressos del sector públic. Tot i que la recerca en aquest àmbit no és concloent, indica que els impactes econòmics positius es produeixen de forma més clara quan aquestes inversions es troben relacionades amb el turisme.

Pel que fa als impactes socials i mediambientals, els estudis indiquen que les percepcions del turisme del joc són menys crítiques quan els megaresorts estan situats o es planteja situar-los en zones turístiques. Les inversions del joc, per tant, han d'estar molt relacionades amb l'activitat turística també des del punt de vista social i mediambiental.