Bruixes i ‘marujas’ com a arma de submissió, en el nou llibre de Montserrat Jiménez
«Per sotmetre una dona, cal transformar-la en una bruixa o en una maruja», explica la professora i investigadora en Història Moderna de la UAB Montserrat Jiménez, i ho argumenta científicament en el seu nou llibre Brujas y marujas (Servei de Publicacions de la UAB), que acaba de publicar. Aquest assaig connecta història, misogínia, violència simbòlica i cultura contemporània, establint vincles entre les bruixes d’ahir i els discursos que encara avui desvaloritzen alguns col·lectius.
És una obra que combina rigor històric i reflexió moral i convida el lector a preguntar-se qui són realment els monstres: les suposades bruixes o els qui les assenyalen, condemnen i destrueixen.
«Per què un ésser humà en maltracta un altre?» és la pregunta de la qual parteix el nou llibre Brujas y marujas. Historia, mujer y estereotipos en sociedades reptilianas. Del techo de cristal al muro de hormigón (editat pel Servei de Publicacions de la UAB), de Montserrat Jiménez Sureda, professora i investigadora en Història Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que explora com a mecanisme fonamental de la violència la necessitat de convertir l’altre en un estereotip, una caricatura deshumanitzada que en justifiqui la submissió. En el cas de les dones, aquesta transformació adopta dues màscares: la bruixa i la senyora Maria. Es pot llegir un capítol de mostra aquí.
Per a l’autora del llibre, «per sotmetre una dona, cal transformar-la en una bruixa o en una ‘maruja’». Ambdues tenen en comú «la desvalorització que en fan certs relats». El llibre mostra, en definitiva, com la microhistòria permet veure que la bruixa va ser, entre altres coses, un instrument social per a la resolució de conflictes comunitaris, focalitzant-los en un simple cap de turc. És una obra que combina rigor històric i reflexió moral i convida el lector a preguntar-se qui són realment els monstres: les suposades bruixes o els qui les assenyalen, condemnen i destrueixen.
Relats per assenyalar i perseguir els qui eren incòmodes
A través d’una anàlisi lúcida i provocadora, l’obra mostra com les societats han construït relats per assenyalar i perseguir els qui resultaven incòmodes. Aquest assaig connecta història, misogínia, violència simbòlica i cultura contemporània, establint vincles entre les bruixes d’ahir i els discursos que encara avui desvaloritzen alguns col·lectius.
El llibre explica els principis del fenomen de la bruixeria i com va interactuar amb el folklore europeu. L’autora considera que la bruixeria és també un relat i té una gramàtica pròpia que es desenvolupa profusament en aquest llibre. Així, analitza les paraules usades a tall de conjur, com abracadabra; fa un recorregut pels tractats de bruixeria com a gènere literari diferenciat i explica la querella entre creients i ateus respecte de l’existència de les bruixes. També exposa les diverses malalties que s’imputaven a les bruixes, com ara la pota de cabra o els cops d’aire; els animals que se’n creien fidels, com els ratpenats, els gripaus o les òlibes, i els elements minerals, animals i vegetals que les famílies utilitzaven per protegir-se'n.
L’autora s’ocupa també de persones amb problemes de salut mental que, lluny de rebre l’empatia i el suport que mereixia la seva condició, van ser acusades i maltractades perquè se’ls presumia una relació amb el dimoni.
En la segona part, el llibre reivindica el protagonisme històric de les mestresses de casa, ja que ha estat un sector que ha patit l’assetjament historiogràfic de l’exclusió. Per això, l’autora situa l’origen de la pluralitat d’oficis que integren una llar, per tal de valoritzar la tasca de qui els ha exercit gratia et amore. «Planxar, netejar, desar, cuinar, fer la bugada són abordats des de la història, la història de l’art, la sociologia i la psicologia, així com els espais en els quals s’ha compartimentat una llar, que era una petita empresa amb un patró al capdavant», diu l’autora.
Aquest llibre és fruit de la recerca que s’ha dut a terme en el marc del projecte «La sociabilidad epistolar: familias y redes (ss. XVIII-XIX)», finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIC) del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. Montserrat Jiménez Sureda ha estat professora de la Venice International University i, actualment, és professora titular d’Història Moderna de la UAB. És autora de nombrosos articles i publicacions, centrats en la història i la dona, les bruixes, i l’Església, principalment.
FITXA DEL LLIBRE DEL SERVEI DE PUBLICACIONS UAB:
PER ADQURIR EL LLIBRE:
Podeu comprar el llibre on line aquí o comprar el llibre en paper aquí