Agrobotigues i cooperatives malbaraten fins a un 80% menys fruita i verdura que els supermercats 

Així es desprèn d'un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) desenvolupat en el marc d'un projecte que pretén contribuir a crear municipis resilients que puguin fer front a situacions de vulnerabilitat en matèria. alimentària com la generada per la pandèmia de Covid19. 

El 80% dels aliments mundials es consumeixen a les ciutats, on també es concentra el 70% de la generació de residus. El projecte PANDÈMIES - “Municipis resilients a les pandèmies mitjançant el nexe d'agricultura de proximitat, energia, aigua i residus. Del pilot al municipi” pretén reduir el malbaratament alimentari, apropar la producció sostenible als consumidors a les ciutats i conscienciar la població sobre aquest problema global. 

L'estudi compara el nivell de malbaratament alimentari de fruites i verdures als establiments de cadena de distribució llarga (supermercat, hipermercat) que subministren al 81% de la població, amb els de cadena curta (agrobotigues, cooperatives agràries i venda directa de l'agricultor) , que abasteixen al 19% de la població. 

El malbaratament en agrobotigues i cooperatives és fins a un 80% menor que als supermercats degut a què, en aquest tipus d'establiments, s'estableix una relació més gran entre el comprador i el venedor, que fomenta el consum d'aliments més variats i de temporada. Així mateix, els clients acostumen a tenir una major consciència ambiental i tendeixen a adquirir productes més “lletjos” estèticament, la majoria dels quals no arriben als supermercats. Segons Pietro Tonini, investigador de l'ICTA-UAB responsable d'aquest estudi, “entre un 10 i un 15% del que es conrea es queda al camp degut a exigències estètiques, a la saturació del mercat o a preus massa baixos, unes xifres que no es comptabilitzen com a malbaratament alimentari”. 

L'estudi, realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell a partir de dades del Parc Agrari de Sabadell i la cooperativa El Rodal, posa de manifest que els qui compren a supermercats/hipermercats solen fer un consum més elevat de productes ultraprocessats, un tipus d’aliment que ha augmentat després de la pandèmia. Per contra, els clients d'agrobotigues i cooperatives consumeixen més quantitat de productes frescos, dediquen més temps a cuinar, i tenen més consciència ambiental i sobre l'alimentació saludable. 

S'estima que la distribució de cadena llarga malbarata 60 milions de tones de productes alimentaris cada any a Europa, és a dir, entre 35 i 38 quilograms per persona i any. “Això significa que més d'una tercera part del que produïm es desaprofita: una dada terrible”, explica Pietro Tonini, que destaca que, per sort, la cadena curta de distribució està creixent als països del Mediterrani. 

L'objectiu del projecte és conscienciar i promoure la producció alimentària sostenible entre la població, apropant la producció al consumidor. “En l'actualitat, els majoristes importen els productes de lluny, de manera que estem trencant el sistema que hi ha al voltant de les ciutats”, conclou Pietro Tonini.