Acaba Epogender, sobre la protecció de les víctimes de violència de gènere
Homogeneitzar la protecció a les víctimes de violència de gènere de la Unió Europea és el que persegueix, en essència, el projecte Epogender, fruït del qual s'han publicat dos llibres, que s'han presentat a la Biblioteca de Ciències Socials el dijous, 28 de maig.
"Aquesta ordre europea de protecció a les víctimes de violència de gènere és un gran pas, i pot tenir un efecte multiplicador molt gran", ha explicat la catedràtica Teresa Freixes.
La finalitat del projecte Epogender és homogenitzar la protecció a les víctimes de violència de gènere a la Unió Europea. Aquest projecte té com a origen la necessitat de facilitar la transposició de la Directiva 2011/99/EU (2012-2014). Per a això ha estat necessari analitzar les diferents mesures de protecció que els Estats membres de la Unió tenen en matèria de violència de gènere, amb la finalitat que totes les víctimes, independentment del seu país d'origen, gaudeixin d'iguals o almenys prou mecanismes per combatre la violència de gènere si decideixen exercir la seva llibertat de circulació i/o de residència en virtut del que estableix l'ordre europea de protecció.
"És un gran pas pensar que això es pugui aplicar a tot Europa. Si tenim en comtpe que la Unió Europea no té un codi penal, aplicar aquesta ordre representa uns mínims sobre protecció a nivell de tots els estats membres molt important", ha afirmat la catedràtica de Dret Consitucional de la UAB, Teresa Freixes, directora científica del projecte EpoGender.
Les tres mesures previstes per la Directiva són la prohibició d'entrar en determinades localitats, llocs o zones definides en les que la persona protegida resideix; la prohibició de qualsevol tipus de contacte amb la persona protegida, inclosos els contactes telefònics, per correu electrònic o postal, per fax o qualsevol altre mitjà; i la prohibició d'apropament a la persona protegida a una distància menor de la indicada en la mesura.
El projecte Epogender, que ha tingut una durada de dos anys, el coordinen la URV i la UAB, i compta amb la participació també de la Universitat de Szcezcin de Polònia i l'Associació de Jutges Búlgars, així com de diferents Estats de la UE i especialistes; en particular, jutges, advocats, fiscals, policia i serveis socials. L'Institut Europeu de Dret ha facilitat l'accés a la legislació dels diferents estats membres de la UE, així com als experts de diferents paisos que hi han col·laborat en el marc del projecte.
UNA ANÀLISI ACURADA DINS DE TOTS ELS ESTATS MEMBRES DE LA UE
La professora de Dret de la UAB Bettina Steible ha explicat la metodologia amb la que s'ha fet l'estudi en aquesta matèria que hi ha als diferents estats membres de la Unió Europea, que recull un dels dos llibres. Steible ha explicat que una part es va fer mitjançant una enquesta, que van respondre 23 dels 26 estats. La professora també va mencionar les dificultats trobades per a realitzar aquesta tasca: idiomes diferents, sistemes jurídics diferents sobre violència de gènere, dispersió legal ja que la majoria d'estats no compta amb legislació específica, entre els problemes més importants trobats.
La professora Neus Oliveras i Sandra Ramos, de la URV, van explicar diferents detalls de l'ordre europea i del procés d'anàlisi i recerca dut a terme, alhora que van proposar també algunes mesures de millora que seria convenient davant la protecció de violència de gènere. Ramos va tenir un record especial per a l'experiència que van viure a Bulgària -un dels participants en el projecte europeu és l'Associació de Jutges de Bulgària-, on es van reunir amb diferents ong`s d'ajut a les víctimes de violència de gènere. El contacte amb aquestes entitats va evidenciar els diferents graus de protecció entre diferents estats membres. Aquestes ong's els van fer arribar la idea que els semblava molt bé l'ordre europea però que les dones víctimes a Bulgària no tenen protecció ni dins de casa, ni en el seu propi pais. Finalment, el filòsof de la UB, Gonçal Mayos, va fer una intervenció més genèrica, parlant del "fenòmen global que és la violència de gènere en sí" i de la pandèmia que representa, independenment del nivell de desenvolupament que tingui un país. A continuació hi van haver preguntes i un petit debat molt interessant per part del públic assistent.
La presentació dels dos llibres s'ha fet a la Biblioteca de Ciències Socials, el 28 de maig. Les obres editades són "Protection of the gender-based violence victims in the European Union” i “The European protection order. Its application to the victims of gender violence”, tots dos llibres resultat d'aquest projecte europeu, anomenat Epogender "Gender Violence: Protocols for the protection of victims and effectiveness of protection orders. Towards an efficient implementation of Directive 2011/99/EU (2012-2014)", finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Daphne III.
En l’acte han intervingut Ferran Sancho, rector de la UAB; Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona i codirector del Grup Internacional de Recerca “Cultura, Història i Estat” (GIRCHE); Neus Oliveras, professora de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili; Bettina Steible, professora de dret constitucional de la UAB; Sandra Ramos, projecte EPOGENDER; i Maria Teresa Freixes Sanjuán, professora dret constitucional de la UAB i catedràtica Jean Monnet ad personam.
La Biblioteca de Ciències Socials ha preparat una pàgina web sobre els llibres i la seva temàtica que ja es pot consultar
Els llibres están disponibles aquí.