“L’acompanyament de l’entitat d’acollida ajuda a fer l’estada més fàcil”
03/12/2019
El Cos Europeu de Solidaritat és una iniciativa de la Comissió Europea que s’encercla dins del marc de l'Estratègia Europea de Joventut 2019-2027 que aprofundeix en l’itinerari educatiu i formatiu de la gent jove. El descobriment de nous horitzons i l’adaptació a altres cultures, mitjançant activitats de voluntariat, possibiliten l’aprofundiment personal i social.
“A vegades em sorprèn com n’és de poc conegut el programa de voluntariat europeu amb les oportunitats que suposa. La meva experiència com a voluntari, com la de la majoria de les persones que he conegut que l’han realitzat, ha estat molt interessant i enriquidora.
Com moltes de les meves companyes que estaven a punt d’acabar el grau, no tenia clar què fer després. Llavors va ser quan vaig conèixer una noia que havia realitzat una experiència de voluntariat a Polònia que em va animar-me a fer-ne una. No només perquè permetria aprendre una llengua, sinó perquè em servia per viatjar, tenir una experiència pràctica sobre el que havia estudiat, obrir-me noves portes professionals, aprendre sobre un camp d’interès o descobrir-ne un de nou.
En el meu cas vaig passar 12 mesos a Bèlgica, a la part francòfona, en un centre d’acollida per a dones refugiades en situació de vulnerabilitat. Evidentment, no tot va resultar fàcil i avantatjós; anar a viure a un país nou, sense tenir cap contacte previ amb ningú, treballant amb gent amb la qual no comparteixes l’idioma (vaig anar sense saber francès), vivint en un lloc força aïllat... Tot i així, amb les dificultats que comporta llançar-se a fer un voluntariat a l’estranger, coincideixo amb les companyes, val la pena. I és així perquè et permet no només desenvolupar habilitats professionals sinó també personals, treballar a molts nivells. I tot això ho fas amb un acompanyament i formacions que porta l’entitat d’acollida, que ajuda a fer l’estada més fàcil.
Una cosa molt positiva del programa de voluntariat europeu és que hi ha projectes de temàtiques molt diverses (migració, medi ambient, educació...). És difícil no trobar projectes que t’interessin. I a més, la durada també és diferent entre projectes. N’hi ha que són de dos mesos i fins a dotze. Per tant, és relativament fàcil trobar projectes que s’adaptin a les necessitats i expectatives de les situacions personals de cadascuna.
En el meu cas particular, les tasques que realitzava eren d’acompanyar a les dones refugiades a les institucions, fer activitats amb els nens/nenes i per a les mateixes dones del centre, fer la primera acollida... tot això em va servir no només per reflexionar sobre allò que havia estudiat sinó també per decidir-me què estudiar després, i per saber que m’agradaria treballar com a acompanyador social. A més, vaig aprendre francès i vaig desenvolupar habilitats, com la mediació de conflictes.
Jo animo a tothom a llançar-s’hi, només puc que recomanar l’experiència.”