Go to main content
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d'Història de la Ciència

Work in Progress

Share via WhatsApp Share via e-mail

Event details

Judit Gil-Farrero, Centre d'Estudis Ribagorçans (CERib)
Miquel Carandell Baruzzi, (iHC - Museu de Ciències Naturals de Granollers)

 

"La construcció de l’educació ambiental a Catalunya"

Divendres, 1 de juliol a les 12:00h 

 

Abstract:

El concepte d’educació ambiental modern té els seus orígens en la dècada dels setanta, en un moment de preocupació per l’estat del medi natural, de consciència d’estar vivint una crisi ambiental global. L’any 1972, en la Conferència sobre el Medi Ambient Humà a Estocolm, un dels principis de la declaració final esmentava que “és indispensable una tasca d’educació en qüestions ambientals”. A partir d’aquí i d’altres influències prèvies, es van succeir seminaris i congressos internacionals sobre educació ambiental.

En aquesta investigació, que està començant emmarcada en el projecte finançat “Agnotologia: Ciència invisible a l’Espanya del segle XX”, volem investigar els processos teòrics, les pràctiques, així com els aspectes socials, polítics i científics de la construcció de l’educació ambiental a Catalunya en el període de la Transició democràtica. L’estudi de cas escollit serà el de l’itinerari del Bosc de Santiga, situat entre Barberà del Vallès i Santa Perpetua de la Moguda, ben a prop de la UAB, que és considerat el primer producte d’educació ambiental moderna fet a Catalunya. Per dur a terme el projecte ja hem realitzat entrevistes a dos dels actors fonamentals en l’elaboració d’aquest i d’altres itineraris, Marina Mir (biòloga i professora d’institut) i Jaume Terradas (ecòleg). També hem començat a investigar els seus arxius personals dedicats a l’educació ambiental conservats al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Ens interessa, doncs, explorar les influències internacionals, els procediments pedagògics i científics, i el paper de cadascun dels nostres protagonistes, Mir i Terradas, i d’altres “actors”, com l’empresa privada, els Parcs Naturals, la Generalitat, el Consell d’Europa o les Nacions Unides, en l’elaboració d’aquest itinerari i en els inicis de l’educació ambiental. Un dels principals objectius és encaixar la investigació en el marc de l’agnotologia explorant com les eleccions, conscients o no, en el moment d’elaborar aquests primers materials van donar forma a una educació ambiental que va convertir-se, o no, en el cànon a seguir a Catalunya.

 

WPJudith Gil