Jesse Olszynko-Gryn: Història oral i fonts audiovisuals

En les darreres dècades, la història de la ciència ha ampliat la seva mirada. Ja no se centra exclusivament en els científics professionals, sinó que ara abraça un ampli ventall d'agents anteriorment exclosos, des de tècnics i activistes fins a pacients i consumidors.

Aquesta ampliació ha obert noves perspectives historiogràfiques i ha revitalitzat la disciplina. Alhora, ha fet que els acadèmics surtin de les biblioteques i els arxius per treballar en espais menys coneguts. Cada vegada més, els historiadors estudien el passat no només a partir de manuscrits, sinó també a través d’històries orals i fonts audiovisuals.

Mitjançant una sèrie d'estudis de casos, Jesse Olszynko-Gryn, cap del Laboratori d'Història Multimodal del Departament de Sistemes de Coneixement i Vida Col·lectiva de l'Institut Max Planck per a la Història de la Ciència, ens convida a explorar com els historiadors de la ciència poden aprofundir en formes de recerca i comunicació que van més enllà del format textual, i a reflexionar sobre què podria significar això per a la política i l'ètica de la disciplina.

Aquest seminari forma part de la sèrie «Workshops on Historiographic Tools» (WHITS). Està adreçat especialment a l’estudiantat de doctorat, però és obert a tota la comunitat acadèmica. (Donat l'horari de l'activitat, s'oferirà menjar in situ)

 

Recomanacions pels assistents

Es recomana als assistents que preparin un breu resum (d'entre 3 i 5 minuts) de la seva recerca en relació amb el tema del seminari, mirant de respondre la següent pregunta: en cas que hagueu interactuat (o volguéssiu interactuar) amb la història oral i/o les fonts audiovisuals, quin tipus de beneficis i/o dificultats heu trobat (o preveieu)?

També es recomana la lectura prèvia de les següents publicacions (podeu demanar els textos a Laia.Torres.Casas@uab.cat):

Estudi de cas 1: Retrats de família de Steve Sango

• Jesse Olszynko-Gryn, “These are my family portraits”: Learning to see people in stock images (of postwar mixed marriage) as whole people’, Ten.8, forthcoming.

Fonts primàries (opcional)

• Stuart Hall, «Reconstruction work: Images of postwar black settlement», Ten.8 16 (1984), 2-9.
• Trevor Philpott, ‘Would you let your daughter marry a negro?’ Picture Post, Vol. 64, nº. 18, 30 October 1954, 21-23.
• Kenneth Little, ‘Mixed marriages’, Getting Married (BMA, 1959), 74-77.

Estudi de cas 2: El cas Duogynon

• Jesse Olszynko-Gryn et al., ‘Learning with patient campaigners about a German drug scandal’, Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, forthcoming 2026.

Estudi de cas 3: Entrevista d'història oral a la meva àvia

• Noah Shenker, ‘Through the lens of the Shoah: The Holocaust as a paradigm for documenting genocide testimonies’, History and Memory 28 (2016), 141-175; (pp. 146-161 recomanat pel context).
• Anna Sheftel, ‘Talking and not talking about violence: challenges in interviewing survivors of atrocity as whole people’, Oral History Review 45 (2018), 288-303.
• Anna Sheftel, ‘Kaddish for unasked questions: On interviewing my father’, Holocaust Studies 30 (2024), 650-662.

Lectures generals opcionals:

• Peter Galison, ‘Visual STS’, in Annamaria Carusi et al., Visualisation in the Age of Computerization (Routledge, 2014), 197-225.
• Anna Sheftel and Stacey Zembrzycki, ‘Who’s afraid of oral history? Fifty years of debates and anxiety about ethics’, Oral History Review 43 (2016), 338-366.
• Courtney E. Thompson and Kylie M. Smith, ‘Introduction: A field guide to doing less harm’, and Richard A. McKay, ‘Becoming an ethical historian’, in Thomson and Smith, eds., Do Less Harm: Ethical Questions for Health Historians (JHUP, 2025), 1-13, 17-27.
• Dmitriy Myelnikov, ‘Where do we fit? Some reflections on practice, project design, and interpretation’, Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, forthcoming, 2026.