Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d'Història de la Ciència

Tres treballs dirigits per investigadores de l'iHC guanyen els premis als millors TFG amb perspectiva de gènere del curs 2024-2025

18 maig 2026
Compartir a Bluesky Compartir a LinkedIn Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Els projectes guardonats analitzen temes tan diversos com el biaix de gènere en l'atenció de la síndrome d'ovari poliquístic, la patologització d'allò queer durant els darrers cincuanta anys i la història de la patologització de la feminitat.

Acte de lliurament dels premis als millors TFG amb perspectiva de gènere
El grup d'estudiants premiats que van assistir a l'acte de lliurament dels premis als millors TFG amb perspectiva de gènere.

El passat dimecres 22 d'abril es van lliurar els Premis als Millors Treballs de Fi de Grau (TFG) amb Perspectiva de Gènere del curs 2024-2025 de la UAB. Els guardons, que enguany han arribat a la desena edició, persegueixen un doble objectiu: d'una banda, sensibilitzar l'alumnat sobre la igualtat de gènere i la no discriminació, fomentant el seu interès per la recerca crítica i compromesa; de l'altra, impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària i consolidar el gènere com a objecte legítim i necessari d'interès acadèmic i científic en el conjunt de la UAB. Entre els 32 projectes premiats, pertanyents a disciplines ben diverses, n’hi ha tres que han estat dirigits per investigadores de l’iHC.

Desmontando el sesgo de género en el manejo del síndrome de ovario poliquístico. Una campaña de divulgación científica y social para visibilizar y educar es el treball que Marta Ortuñez Rojo, alumna del grau en ciències biomèdiques, ha dut a terme sota la direcció de la investigadora de l'iHC Anyely Marín Cisneros. Es tracta d’una estratègia de divulgació, crítica i accessible, concebuda amb l’objectiu d’apropar a la comunitat universitària la síndrome d'ovari poliquístic (SOP), un trastorn d'alta prevalença però escassa visibilitat. Amb la voluntat d’avançar cap a una millor atenció del SOP a través de la visibilització d’aspectes ignorats socialment, Ortuñez ha elaborat i difós una sèrie de continguts audiovisuals i ha organitzat —i evaluat— un taller presencial. Ambdues accions han permès qüestionar l'abordatge actual del SOP i fomentar una comprensió integral de les seves implicacions físiques, endocrines i psicològiques.

Cuerpos para odiar: Vestigio biomédico de la patologización de lo queer del franquismo en la actualidad en España (1970 - 2025) és el treball desenvolupat per Alex García Arranz, alumne del grau en medicina, i dirigit per Sandra Guevara, investigadora de la Unitat d’Història de la Medicina. Es tracta d’un estudi qualitatiu, basat en entrevistes, que analitza de quina manera els mecanismes de patologització, estigmatització i opressió de les identitats queer operatius durant la dictadura franquista segueixen presents en el model biomèdic actual i afecten a la salut i el benestar de les realitats dissidents. A través d'aquesta recerca, García qüestiona els pilars jeràrquics sobre els quals se sosté el sistema biomèdic pel que fa a la legitimació del sistema sexe-gènere i defensa la necessitat de pensar un nou model veritablement igualitari i universal.

Amb La patologització de la feminitat: de la histèria al trastorn límit de la personalitat l’alumna del grau en psicologia Gisela Martín Cerrillo ha analitzat, sota la direcció de la investigadora de l'iHC Mònica Balltondre, la història de la patologització de la feminitat a través d'un estudi comparatiu entre la histèria i el trastorn límit de la personalitat (TLP). Des d’un model biopsicosocial, el treball explora el paper que ha tingut la psiquiatria com a eina de control social sobre les dones, reforçant estereotips i rols de gènere al llarg dels segles. A partir de l'anàlisi de les vivències de figures femenines etiquetades o diagnosticades amb histèria i TLP en diferents èpoques, l'estudi mostra com les expressions del seu malestar han estat medicalitzades i silenciades. Com a conclusió, Marin defensa la necessitat d'una revisió profunda del model biomèdic amb la integració d'una mirada feminista i contextualitzada que reconegui el patiment femení com a resposta legítima a estructures socials opressives i desiguals, i no com a desviacions patològiques.

Enhorabona a totes les premiades!

Més informació sobre el premi i l’acte de lliurament de guardons.

Dins de