Dos TFG dirigits per investigadors de l’iHC guanyen els premis Arcadi Oliveres de transformació per a la Justícia Global del curs 2024-2025

El passat 28 d’abril es van lliurar els novens Premis Arcadi Oliveres a Treballs de Final de Grau (TFG) de transformació per a la Justícia Global de la Universitat Autònoma de Barcelona. Impulsats per la Fundació Autònoma Solidària (FAS), els guardons tenen per objectiu promoure el canvi social sota el paraigües de la Justícia Global i s’emmarquen en el compromís de la FAS i de la UAB amb l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de l’ONU.

La Justícia Global és una òptica des d’on comprendre críticament i revertir el sistema de desigualtats mundial així com una eina per incidir de forma col·lectiva en la transformació dels problemes a nivell local i global. Els premis Arcadi Oliveres volen, doncs, incentivar la realització de TFG que analitzin les causes i els impactes de les desigualtats socials i dels problemes ambientals, i alhora permetin avançar cap a alternatives que contribueixin a construir contextos socials, econòmics i ambientals més justos i sostenibles, en consonància amb el respecte i el compliment dels Drets Humans. Dels 31 treballs premiats enguany, en destaquem dos, que han estat dirigits per investigadors de l’iHC.

Lost in translation: La barrera idiomàtica i les seves implicacions en salut és el TFG presentat per Natàlia Berthet Martí, alumna del Grau en Medicina, i dirigit per l’investigador de l’iHC Carlos Tabernero Holgado. Sovint s’assumeix que els pacients poden comprendre de manera adequada les indicacions dels professionals sanitaris. Però, malhauradament, no sempre és així. La barrera idiomàtica representa un dels principals obstacles en l’atenció primària, sobretot en zones multiculturals i amb una elevada població migrada. Redueix l’adherència al tractament, dificulta l’accés als serveis mèdics, empitjora els resultats clínics —especialment en malalties cròniques que requereixen un seguiment actiu i una implicació constant del pacient— i augmenta la insatisfacció dels professionals de la salut.

L’estudi de Berthet explora, mitjançant l’anàlisi estadística de dades clíniques i de qüestionaris a pacients i professionals, l’impacte de la barrera idiomàtica en l’atenció sanitària de pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els resultats mostren una clara relació entre la barrera idiomàtica i la salut dels pacients, mesurada a partir del control glucèmic i el nombre de visites a urgències. Alhora, visibilitzen un fenomen sovint oblidat: l’estrès emocional que genera en els professionals sanitaris l’atenció a usuaris amb qui la comunicació és limitada o dificultosa; un estrès que pot tenir conseqüències tant per a la qualitat assistencial com per al benestar del professional. El treball, doncs, posa de relleu la necessitat d’incorporar la perspectiva de la diversitat lingüística en la planificació sanitària i aporta eines per avançar cap a una atenció més empàtica, eficient i justa, centrada en la realitat de tots els usuaris del sistema sanitari, independentment del seu idioma, lloc d’origen i estatus socioeconòmic.

Pot la IA ser sostenible? Una mirada a l'interior de la megamàquina és el TFG realitzat per l’alumna del Grau en Ciència, Tecnologia i Humanitats Berta Vidal Aznar i dirigit per l’investigador de l’iHC Jaume Sastre Juan. El projecte neix de la preocupació davant l’increment exponencial de l’ús de la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia, que es presenta com a emblema de progrés, s’està convertint en un atractiu d’inversió per a governs i empreses d’arreu del món. Acompanyada d’un relat cultural que reforça la imatge d'un fenòmen disruptiu i inevitable, està sent rebuda amb l’expectativa que ens conduirà cap a un futur millor. Tanmateix, els grans models d’IA que dominen l’escenari mundial suposen una lògica que perpetua l’explotació ambiental, econòmica i social, desequilibrant la balança de la sostenibilitat global. Aquest estudi ressalta, doncs, la urgència de deixar enrere la il·lusió de que la IA resoldrà les desigualtats generades pel capitalisme i de comprendre que la crisi ecosocial actual demana una transformació dels nostres modes de vida imperials.

Amb la voluntat de respondre la pregunta de si la IA pot ser sostenible, el treball de Vidal traça els impactes d’aquesta tecnologia al llarg del seu cicle de vida i analitza les seves interseccions amb la sostenibilitat. A la vegada, es recolza en les aportacions dels investigadors del grup d’Intel·ligència Artificial Sostenible del Centre Tecnològic i de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), que proposen estratègies com la reducció d’escala, la transparència i la disminució en el consum o l’aprenentatge distribuït dels models. Sens dubte, cal buscar noves maneres de pensar i dissenyar la IA perquè encarni valors i pràctiques encaminades a un futur més sostenible i democràtic.

Enhorabona a les premiades!

Més informació sobre els premis i l’acte de lliurament dels guardons.