Ciències Connecta 2026: les organitzacions del sector científic valoren actitud, curiositat, comunicació i adaptabilitat per incorporar talent júnior
Les empreses i entitats entrevistades pel Servei d'Ocupabilitat coincideixen que l'alumnat arriba amb una base acadèmica sòlida, però que el salt al món professional exigeix proactivitat, capacitat d'aprendre, comunicació i experiència en entorns reals de treball.
La jornada Ciències Connecta 2026, celebrada el 19 de maig a la Facultat de Ciències de la UAB, ha reunit empreses, entitats i centres de recerca vinculats a les sortides professionals de l'àmbit científic. La trobada ha combinat una fira amb més de vint organitzacions, taules rodones sobre competències i ocupabilitat, i entrevistes ràpides entre alumnat i empreses en format speed networking.
En aquest context, el Servei d'Ocupabilitat de la UAB ha entrevistat representants de nou organitzacions participants per identificar quines competències valoren més a l'hora d'incorporar talent júnior i quines mancances hi detecten amb més freqüència.
La pregunta és sempre la mateixa: què busquen les organitzacions quan incorporen estudiants en pràctiques o perfils d'entrada? Les respostes convergeixen en un missatge clar: en els perfils vinculats a les ciències, la base tècnica i acadèmica és necessària, però no suficient. El que costa més de trobar —i de formar— és l'actitud adequada per fer el salt al món professional.
Actitud, curiositat i ganes d'aprendre
La competència que apareix amb més força és l'actitud. Teresa Fraile, de PwC España, explica que valoren sobretot persones proactives, amb ganes d'aprendre i d'iniciar una primera experiència laboral.
A Noucor, Tania Pérez i Cristina Plaza destaquen la curiositat i l'empenta com a factors diferencials. Davant dues persones amb una preparació semblant, l'organització acaba apostant per aquella que mostra més interès, més proactivitat i més capacitat de resoldre problemes amb autonomia.
Oriol Gairín, Data Scientist & ML Engineer a Zurich Insurance, ho expressa en termes d'esperit crític i millora contínua: valora que la persona tingui «interès, curiositat, ganes de veure si les coses estan ben fetes, desmuntar-les i tornar-les a muntar» per trobar punts de millora. I hi afegeix una idea especialment rellevant per als perfils júnior: «les eines són secundàries, perquè al final és una eina que no coneixes; si tens ganes, l'aprens».
Adaptar-se al ritme i al context professional
Diverses organitzacions assenyalen la necessitat d'adaptar-se al ritme real de treball. Mercedes Fernández, Lead Tech Talent Acquisition Partner a Aily Labs, apunta que en entorns molt dinàmics cal preparar millor l'alumnat per entendre que incorporar-se al món laboral demana agilitat i tolerància a la frustració: hi ha persones que, davant el ritme d'una empresa dinàmica, abandonen les pràctiques abans d'hora.
Lorena Solé, Talent Acquisition Technician a HIPRA, situa al capdavant de les seves prioritats «l'adaptabilitat, el treball en equip, l'optimisme i la tolerància a la frustració». Hi afegeix un avís sobre la rigidesa: «de vegades entrevistes persones que volen fer una cosa molt concreta, però la rigidesa impedeix que vegin una mica més en transversal». I subratlla la importància que l'alumnat busqui experiències en entorns d'empresa: en un àmbit com l'I+D, hi ha molts perfils acadèmics molt similars, i haver treballat en una organització «et dona un punt més» perquè ajuda a entendre la feina des d'una altra perspectiva.
Comunicar-se i saber explicar el propi valor
La comunicació és una altra competència recurrent. Cristina Subirats, responsable de Programes de Talent Jove a Banc Sabadell, explica que en una organització gran «una bona comunicació és superimportant», perquè hi ha reunions, interrelació entre departaments i comunicació contínua.
Subirats identifica una mancança freqüent en perfils molt tècnics o científics: la dificultat per explicar què poden aportar. «A vegades també s'ha de saber dir què tens, dir què portes, perquè la gent t'escolti», afirma. I ho resumeix amb una imatge molt directa: «no et poden treure les paraules amb calçador».
La mateixa preocupació apareix en l'àmbit farmacèutic. Maria Martínez, tècnica de selecció especialitzada en la indústria farmacèutica a ManpowerGroup Talent Solutions, explica que «el talent jove no sap, o no vol, o no li han comentat que expressi aquelles coses que ha volgut fer anteriorment i que pensa que no tenen un valor destacable». I concreta: «si estàs a tercer de carrera no tens un recorregut laboral extens, però realment tens coses que has pogut fer: un projecte de TFG, un projecte de batxillerat, qualsevol cosa». El problema no és no tenir experiència, sinó no saber convertir el propi recorregut en un relat professional convincent.
Idiomes, preparació i eines digitals
Diverses organitzacions detecten mancances molt concretes i fàcilment corregibles. Montse Ferré, Senior Talent Acquisition a Galenicum, és directa: «Jo diria que la principal mancança seria el tema dels idiomes. Segueixen sent, a dia d'avui, una prioritat indiscutible. El nivell d'anglès, mínim B2 segur».
Ferré assenyala també una contradicció actual en la preparació de les entrevistes: «Sembla una cosa molt fàcil amb la IA, perquè amb la IA ara mateix pots fer el currículum, pots preparar-te bé, però la gent no sap com preparar-se. El currículum pot estar ben fet, però la preparació també ha d'estar ben feta». I posa un exemple habitual: «Ens passa que de vegades vénen a fer una entrevista a l'empresa i no s'han mirat la pàgina, no saben què és Galenicum».
Les eines digitals bàsiques també apareixen en algunes entrevistes. Martínez, des de la seva experiència en selecció per a la indústria farmacèutica, és concisa: «No demanem que coneguin SAP ni res per l'estil, sinó sobretot Excel, i això és tot». En perfils júnior no es demana experiència professional extensa, però sí una base funcional en les eines d'ús habitual.
Organització, constància i compromís
En l'àmbit de la recerca, Geociències Barcelona —GEO3BCN-CSIC— posa l'accent en la constància, el compromís i l'organització del treball. Lara Expósito, responsable de Comunicació i Divulgació, assenyala que la voluntat i el compromís poden ajudar les persones joves a créixer dins d'un entorn professional fins i tot quan els coneixements inicials no són complets; el que es detecta amb més freqüència és que l'estudiantat comença motivat i, amb el temps, es va diluint.
Abraham Balaguera, de l'equip tècnic de GEO3BCN, ho vincula a les soft skills i, concretament, a la gestió del temps i l'organització del treball. En ciències, explica, sovint s'ha treballat de manera molt individual durant l'etapa formativa, i això pot dificultar l'adopció de rutines professionals basades en objectius, terminis i coordinació.
Conclusions
Les entrevistes fetes a Ciències Connecta 2026 dibuixen un mapa clar. Les organitzacions valoren positivament la preparació acadèmica de l'alumnat de la UAB —Zurich Insurance, per exemple, destaca la bona experiència amb perfils de física, matemàtiques i estadística—, però coincideixen que la mancança principal no és de coneixement, sinó de transferència al món professional.
Les competències més valorades són l'actitud, la curiositat, la capacitat d'aprenentatge, la comunicació i l'adaptabilitat. Les mancances més repetides apunten a la dificultat per presentar-se bé, preparar entrevistes, acreditar idiomes, dominar eines digitals bàsiques i gestionar el temps en entorns reals de treball.
Formació en competències a la UAB
Al llarg del curs acadèmic, el Servei d’Ocupabilitat organitza cursos i sessions formatives gratuïtes per ajudar les persones estudiants i acabades de titular a desenvolupar competències professionals clau per fer el salt al món laboral. La majoria d’activitats s’emmarquen en la iniciativa Projecta’t, que permet obtenir crèdits ECTS a l’alumnat de grau.