Engega't 2026: les organitzacions del sector públic i social busquen comunicació, iniciativa i compromís per incorporar talent jove
La Fira Engega’t, celebrada el 16 d’abril de 2026 a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, ha reunit empreses i entitats de diferents àmbits vinculats als estudis del centre per acostar l’alumnat a les sortides professionals i facilitar-hi el contacte directe. A partir de les entrevistes fetes pel Servei d’Ocupabilitat a cinc organitzacions participants, emergeix una idea compartida: les competències transversals pesen tant com la formació acadèmica a l’hora d’incorporar talent júnior.

En els entorns on el tracte amb la ciutadania o amb persones usuàries és central, la comunicació i l’empatia apareixen com a competències decisives. Helena López Macho, Síndica Municipal de Greuges de Sant Cugat del Vallès, ho resumeix en una pregunta molt directa quan valora una incorporació: “t’agrada atendre la gent, t’agrada ajudar la gent a resoldre el seu problema?”. En el seu cas, explica, es tracta d’un servei de proximitat, i això demana persones comunicatives, empàtiques i disposades a implicar-se en el problema de l’altre.
Aquesta mateixa idea apareix també a la Fundació Ajuda i Esperança. Aman Malik, de l’equip tècnic de l’entitat, destaca “l’escolta activa”, l’empatia i la capacitat de comunicar com a competències imprescindibles en un entorn on cal relacionar-se amb persones voluntàries i usuàries de perfils diversos. En organitzacions petites, afegeix, aquesta habilitat comunicativa va lligada també a la capacitat de ser transversal i d’adaptar-se a reptes molt diversos.
Iniciativa i capacitat de trobar solucions
Més enllà dels coneixements específics, diverses entitats coincideixen a reclamar iniciativa i resolució pràctica. Jan Garcia Casanova, tècnic de Relacions Internacionals a l’Ajuntament de Terrassa, explica que, a més del coneixement d’idiomes, valoren persones “que tinguin iniciativa, idees i ganes de trobar solucions a problemes de manera fàcil i dinàmica”. La seva reflexió apunta a una necessitat molt concreta: saber reaccionar davant situacions reals amb agilitat i criteri.
En aquest punt, Garcia assenyala una mancança recurrent: la tendència a abordar els problemes des d’un enfocament excessivament teòric. Segons ell, sovint es vol buscar “una solució molt acadèmica” a situacions que demanen més flexibilitat i més imaginació. En altres paraules, no n’hi ha prou amb saber: també cal saber aplicar allò après en contextos concrets i canviants.
Autonomia i domini de la recerca
En l’àmbit universitari i de recerca, les competències més valorades adopten una altra forma, però mantenen el mateix fons: autonomia, criteri i solidesa metodològica. Joan Rodríguez Soler, membre del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), explica que valoren sobretot les competències vinculades a fer recerca: portar un procés, conèixer mètodes i tècniques i tenir autonomia, perquè, recorda, “quan fas recerca has de prendre decisions”.
Pel que fa a les mancances, Rodríguez n’identifica una de ben concreta: la dificultat amb la part quantitativa. Ho expressa amb una frase molt gràfica: “els números fan una mica de por”. I recorda que la sociologia no és només qualitativa, sinó també quantitativa, de manera que aquesta dimensió s’hauria de treballar i normalitzar des de l’inici de la formació.
Compromís, rigor i valors de servei públic
Des de l’administració pública, el focus se situa també en el compromís professional i els valors. Pilar Camacho Ara, responsable d’atracció de talent a l’Ajuntament de Barcelona, explica que la selecció es basa en processos reglats i en entrevistes per competències, orientades a detectar evidències segons cada categoria professional. En aquest marc, assenyala com a especialment rellevants el “compromís professional, rigor, pensament analític, flexibilitat, obertura al canvi”.
Camacho afegeix, a més, els valors que l’organització considera prioritaris: agilitat, claredat, compromís públic, orientació al servei públic i cocreació. En la mateixa entrevista, precisa aquest darrer concepte: la cocreació implica “que sigui gent que pugui treballar en equip”. És a dir, no es tracta només de col·laborar, sinó de construir respostes conjuntament i entendre la feina pública com una tasca compartida.
Una mancança recurrent: no conèixer prou bé on s’aplica
Entre les mancances detectades, n’hi ha una de molt concreta i perfectament corregible: no informar-se prou bé sobre l’organització abans de presentar una candidatura. Des de la Fundació Ajuda i Esperança expliquen que, en alguns processos, reben perfils que no tenen relació amb allò que s’està buscant. Malik ho exemplifica dient que “si estem buscant psicòlegs, per exemple, un enginyer no és gaire adequat al paper”.
Aquest desajust no apunta només a una manca d’encaix tècnic, sinó també a una qüestió de focalització i criteri professional. Conèixer el projecte, entendre què fa cada entitat i valorar si el propi perfil hi encaixa forma part, també, de les competències d’ocupabilitat. Dit d’una altra manera, presentar-se bé comença per saber on et presentes.
Un missatge compartit
Les entrevistes fetes a Engega’t 2026 mostren que, en sectors diversos com l’administració pública, la recerca o el tercer sector, hi ha una demanda comuna: perfils júnior amb capacitat de comunicar, iniciativa, autonomia, compromís i voluntat d’aprendre. Les mancances que es repeteixen també són força clares: excés d’academicisme en la resolució de problemes, dificultats amb la part quantitativa i poca informació prèvia sobre les organitzacions a les quals s’aplica.
Formació en competències a la UAB
Al llarg del curs acadèmic, el Servei d’Ocupabilitat organitza cursos i sessions formatives gratuïtes per ajudar les persones estudiants i acabades de titular a desenvolupar competències professionals clau per fer el salt al món laboral. La majoria d’activitats s’emmarquen en la iniciativa Projecta’t, que permet obtenir crèdits ECTS a l’alumnat de grau.