Vectors virals
Els virus han demostrat ser un dels vehicles més eficients a l’hora de transferir informació genètica a les cèl·lules eucariotes. És justament per això que els biòlegs moleculars han dedicat molts esforços per modificar el seu genoma per fer-los més segurs (incompetents per a la replicació, atenuació) però mantenint les seves capacitats per transferir i expressar el material genètic recombinant. Així doncs, els vectors virals s’han convertit en una eina molt útil en la recerca biomèdica, tant en el treball in vitro (cultius cel·lulars) com in vivo (animals d'experimentació, teràpia gènica), però hem de ser conscients que aquestes millores en la bioseguretat intrínseca dels vectors virals i la seva disponibilitat comercial poden conduir a una relaxació en l’aplicació de pràctiques segures, fet que cal evitar.
Els virus dels que es deriven els vectors virals poden estar assignats al grup de perillositat 1 (ex. virus adenoassociat, baculovirus), al grup 2 (ex. adenovirus, herpesvirus, poxvirus) però també hi ha representants del grup 3 (ex. VIH). En general, el nivell de bioseguretat requerit per treballar amb els vectors virals és el de NCB2 però aquest pot variar segons el procediment experimental proposat (ex. producció a gran escala, inoculació animal) o l’activitat biològica del transgen (ex. oncogen, biotoxina).
Per a una correcta avaluació del risc s’haurà de considerar:
- el grup de perillositat del virus parental no modificat;
- el grau de modificació realitzada per obtenir el vector defectiu;
- la funció dels gens virals inactivats;
- el rang d’hoste i pseudotipat;
- la seva capacitat i eficiència per integrar-se en el genoma de la cèl·lula hoste;
- la funció del transgen.
El CBS ofereix, a tot el personal investigador de la UAB que treballi amb vectors virals, un curs virtual específic i material informatiu que pot ser de gran ajuda per realitzar una correcta avaluació del risc per a cada cas. Entre aquest material podem destacar les fitxes tècniques de patògens (FTP) i les fitxes informatives sobre bioseguretat amb diferents vectors virals, totes elles disponibles a la intranet de la UAB.
- Viruses and Viral Vectors (Stanford University).
- Lentiviral Vectors (Canadian Biosafety Guideline 2019).
- Lentivirus Vector Fact Sheet (ABSA).