Residus biològics
La manipulació d’organismes modificats genèticament (OMG) o de patògens naturals genera uns residus que, d'acord amb les disposicions legals, han de ser inactivats i eliminats de tal manera que no puguin causar dany als éssers vius o al medi ambient.
- Safe management of wastes from healthcare activities (2nd ed. WHO 2015)
- Compendium of technologies for treatment/destruction of healthcare waste (UNEP 2012)
Què es pot autoclavar i què no?
La majoria de materials es poden autoclavar (medis de cultiu, solucions aquoses, instrumental, vidre reutilitzable, plàstics termoresistents, cultius i estocs de material infecciós, mostres per a diagnòstic, vacunes atenuades i vives de rebuig, sòlids contaminats, com ara plaques de Petri, vials, puntes de pipeta, pipetes, guants, paper, vidre contaminat, gàbies, etc.-), però n'hi ha que no es poden autoclavar (olis, ceres, radioactius, medicaments, inflamables, plàstics no termoresistents, dissolvents, corrosius volàtils a concentració superior al 3 % o tampons termodegradables).
Per què no s'han d’autoclavar els residus contaminats amb productes químics perillosos?
El producte químic perillós pot volatilitzar i causar exposicions a l'operador quan s'obre l'autoclau. També el pot malmetre (corrosius) o contaminar-lo (tòxics o radioactius).
Quins plàstics són autoclavables?
Només polipropilè i policarbonats. Els de polietilè no són autoclavables.
Com haig d'eliminar un medi de cultiu que conté antibiòtic?
Els medis de cultiu amb antibiòtic i ja usats poden ser inactivats per la calor o eliminats com a residu químic.
La recomanació és que el tractament per autoclau sigui el mètode preferit per a la inactivació quan s’utilitzin certs antibiòtics. Si el tractament en l’autoclau no és possible (logísticament o per la naturalesa de l’antibiòtic -consulteu la taula-) s'hauran d'eliminar com a residus químics tòxics per assegurar la seva incineració. És important recordar que, per tal d'evitar la generació de vapors corrosius, no es pot afegir lleixiu a un medi de cultiu que vagi a ser inactivat per calor humida (autoclau).
Quant de temps d’esterilització requereixen els líquids?
En general, la massa tèrmica és directament proporcional al volum de líquid i determina el temps d'esterilització necessari. Un exemple comparatiu entre ampolles mig plenes amb taps ventilats ens dona que per a 250 mL es requereix un mínim de 30 minuts de temps d’esterilització, per a 1000mL 45 minuts i per a 2000mL 55 minuts.
Altres factors a tenir en compte són la viscositat de la solució, el material del contenidor (vidre, plàstic o metall), la densitat de la càrrega (les ampolles han d’estar separades per permetre que el vapor envolti cada ampolla) i la ubicació dins l'autoclau (prop de la paret versus centre, sobre el desguàs, etc.).
Mai autoclavar un contenidor tancat amb líquid perquè això pot provocar una explosió per sobreescalfament del líquid durant el cicle o quan s'obre el contenidor.
Per què el meu cicle per a líquids triga tant?
Depenent de l’autoclau, els cicles per a líquids poden trigar a executar-se fins a 30 minuts més que el temps d'esterilització establert degut a l'elevada massa tèrmica dels líquids i a uns períodes d'assecat i descàrrega més llargs. Això és així perquè la temperatura de càrrega real queda endarrerida respecte a la temperatura de la cambra (retard de càrrega).
Com es fa la validació dels cicles d’autoclau amb els indicadors biològics?
Per realitzar la validació dels cicles d’autoclau, per al tractament de residus bioperillosos amb indicador biològic (IB), la Unitat de Bioseguretat subministra un contenidor, amb etiqueta identificativa preimpresa, que conté un vial amb una suspensió d’espores de Geobacillus stearothermophilus. Per a més detalls, podeu consultar el procediment a la intranet del CBS.
Per què cal fer proves amb indicadors biològics si col·loquem cinta indicadora a tots els elements a autoclavar?
La cinta indicadora no mesura ni garanteix l'eficàcia de l'esterilització; només les proves amb espores ho fan. Utilitzeu cinta indicadora amb cada càrrega per verificar que ha passat per l’autoclau.
Amb quina freqüència s'ha de validar l'autoclau?
Cal avaluar l'eficàcia de l’autoclau, amb un bioindicador, almenys un cop cada 40 hores de funcionament, o després d’una reparació, i enregistrar-ho. Un resultat negatiu de la prova pot ser un indicador de la necessitat de calibratge de l’equip.
Com puc incloure una autoclau en el programa de qualificació anual?
Per donar d'alta una autoclau en el programa de qualificació anual cal emplenar el següent e-formulari.
Estic interessat en mesurar la pressió i la temperatura de la meva autoclau, com ho puc fer?
En la Unitat de bioseguretat disposem actualment de 4 registradors de dades de temperatura i un de pressió/temperatura que poden ser reservats pels grups que treballin amb autoclaus a la UAB. Per a sol·licitar aquests registradors, cal emplenar el següent e-formulari.
On puc trobar material informatiu si vull fer un ús efectiu i segur de l’autoclau en el tractament dels residus bioperillosos?
A la intranet del CBS trobareu tot el material informatiu que necessiteu, des de com realitzar correctament el “Tractament dels residus bioperillosos” a l’autoclau, el “Programa de control intern” de les autoclaus dedicades a la inactivació de residus bioperilloso i, també una “Guia d’usuari de l’autoclau”.