Residus biològics
La manipulació d'organismes modificats genèticament (OMG) o de patògens naturals produeix residus que, segons les normatives legals, han de ser inactivats i eliminats per evitar danys als éssers vius i al medi ambient.
- Safe management of wastes from healthcare activities (2nd ed. WHO 2015)
- Compendium of technologies for treatment/destruction of healthcare waste (UNEP 2012)
- Apèndix 4 (Guia RD 664/97)
Gestió de residus biològics
Què es pot autoclavar i què no?
La majoria dels materials poden ser esterilitzats en autoclau, incloent medis de cultiu, solucions aquoses, instruments, vidre reutilitzable, plàstics resistents a la calor, cultius i estocs de materials infecciosos, mostres per diagnòstic, vacunes atenuades i vives descartades, i sòlids contaminats com plaques de Petri, vials, puntes de pipeta, pipetes, guants, paper i vidre contaminat. No obstant això, hi ha materials que no es poden autoclavar, com ara olis, ceres, substàncies radioactives, medicaments, inflamables, plàstics que no resisten la calor, dissolvents i corrosius volàtils amb concentracions superiors al 3%, o tampons que es degraden amb la calor.
Per què no s'han d’autoclavar els residus contaminats amb productes químics perillosos?
El producte químic perillós pot volatilitzar-se i causar exposicions perilloses a l'operador quan s'obre l'autoclau. A més, pot danyar-lo (corrosiu) o contaminar-lo (tòxic o radioactiu).
Quins plàstics són autoclavables?
Només polipropilè i policarbonats. Els de polietilè no són autoclavables.
Com haig d'eliminar un medi de cultiu que conté antibiòtic?
Els medis de cultiu amb antibiòtic i ja usats poden ser inactivats per la calor o eliminats com a residu químic.
La recomanació és que el tractament per autoclau sigui el mètode preferit per a la inactivació quan s’utilitzin certs antibiòtics. Si el tractament en l’autoclau no és possible (logísticament o per la naturalesa de l’antibiòtic -consulteu la taula-) s'hauran d'eliminar com a residus químics tòxics per assegurar la seva incineració. És important recordar que, per tal d'evitar la generació de vapors corrosius, no es pot afegir lleixiu a un medi de cultiu que vagi a ser inactivat per calor humida (autoclau).
Quant de temps d’esterilització requereixen els líquids?
En general, la massa tèrmica és directament proporcional al volum de líquid i determina el temps d'esterilització necessari. Un exemple comparatiu entre ampolles mig plenes amb taps ventilats ens dona que per a 250 mL es requereix un mínim de 30 minuts de temps d’esterilització, per a 1000mL 45 minuts i per a 2000mL 55 minuts.
Altres factors importants inclouen la viscositat de la solució, el tipus de material del contenidor (sigui vidre, plàstic o metall), la densitat de la càrrega (cal separar les ampolles per facilitar que el vapor les envolti completament) i la seva ubicació dins de l'autoclau (a prop de la paret o al centre, sobre el desguàs, etc.).
No s'ha d'autoclavar mai un contenidor tancat amb líquid, ja que això podria provocar una explosió a causa de l'escalfament excessiu del líquid durant el cicle d'autoclavat o en obrir el contenidor.
Per què el meu cicle per a líquids triga tant?
Depenent de l'autoclau, els cicles per a líquids poden requerir fins a 30 minuts addicionals al temps d'esterilització previst a causa de la gran massa tèrmica dels líquids i a períodes d'assecat i descàrrega prolongats. Això ocorre perquè la temperatura real de càrrega es retarda en comparació amb la temperatura de la cambra (retard de càrrega).
Com es fa la validació dels cicles d’autoclau amb els indicadors biològics?
Per realitzar la validació dels cicles d’autoclau, per al tractament de residus bioperillosos amb indicador biològic (IB), la Unitat de Bioseguretat subministra un contenidor, amb etiqueta identificativa preimpresa, que conté un vial amb una suspensió d’espores de Geobacillus stearothermophilus. Per a més detalls, podeu consultar el procediment a la intranet del CBS.
Per què cal fer proves amb indicadors biològics si col·loquem cinta indicadora a tots els elements a autoclavar?
La cinta indicadora no mesura ni assegura l'efectivitat de l'esterilització; això només ho poden confirmar les proves amb espores. És recomanable utilitzar cinta indicadora en cada càrrega per comprovar que ha estat processada per l'autoclau.
Amb quina freqüència s'ha de validar l'autoclau?
És necessari avaluar l'eficàcia de l'autoclau utilitzant un bioindicador almenys una vegada cada 40 hores de funcionament o després d'una reparació, i això ha de ser registrat. Un resultat negatiu en aquesta prova pot indicar la necessitat de calibrar l'equip.
Com puc incloure una autoclau en el programa de qualificació anual?
Per donar d'alta una autoclau en el programa de qualificació anual cal emplenar aquest formulari.
Estic interessat en mesurar la pressió i la temperatura de la meva autoclau, com ho puc fer?
En la Unitat de bioseguretat disposem actualment de 4 registradors de dades de temperatura i un de pressió/temperatura que poden ser reservats pels grups que treballin amb autoclaus a la UAB. Per a sol·licitar aquests registradors, cal emplenar aquest formulari.
On puc trobar material informatiu si vull fer un ús efectiu i segur de l’autoclau en el tractament dels residus bioperillosos?
A la intranet del CBS trobareu tot el material informatiu que necessiteu, des de com realitzar correctament el “Tractament dels residus bioperillosos” a l’autoclau, el “Programa de control intern” de les autoclaus dedicades a la inactivació de residus bioperilloso i, també una “Guia d’usuari de l’autoclau”.