Eliminació dels residus

Per saber quin procediment d’eliminació s’ha d’aplicar a un determinat residu biològic cal saber respondre a les preguntes següents:

• És bioperillós?
• És líquid o sòlid?
• Té un volum i una concentració alts?
• Té un risc biològic baix, moderat o alt?
• Té normativa específica aplicable?
• Quin tractament (químic o físic) ha rebut?
• Aquest tractament en garanteix la innocuïtat?

Els residus biològics no bioperillosos són eliminats com residus banals excepte aquells que tinguin la condició de residu especial (ex. cadàvers i restes humanes, cadàvers i restes d’animals d’experimentació o domèstics no infectats, amb contaminació química i/o radioactiva, etc.).

A la UAB, i sempre que sigui possible, els residus bioperillosos han de ser inactivats (inclosos els agents del grup I, no OMG, especialment si el volum i la concentració són alts) abans de ser eliminats com a banals (reclassificació) i condicionats de manera que no es produeixin alarmes innecessàries (contenidor opac, resistent, tancat, i etiqueta de residu no bioperillós). Aquells residus que no poden ser inactivats amb garanties (ex. material tallant o punxant, carcasses, MER, òrgans i teixits infectats, etc.) o que procedeixen d’instal·lacions de NCB3 han de ser tractats externament per un gestor acreditat per l’autoritat competent.

Recordeu que fer servir els contenidors de residus bioperillosos com a recipients per als residus no bioperillosos suposa un greu impacte econòmic i mediambiental. Els residus no contaminats com ara guants, papers, tubs, etc. han d'anar a bosses de grup II per ser eliminats com a residus banals o municipals.