Cultura de la bioseguretat
La gestió dels riscos biològics requereix una cultura organitzativa que garanteixi la bioseguretat, la biocustòdia i la biocontenció dels agents biològics i les biotoxines, a més de dur a terme la ciència de manera responsable, complint amb les lleis, directrius i polítiques rellevants, així com posant èmfasi en les normes, valors i creences dels professionals de les ciències de la vida.
Com a resposta a la necessitat de regular i millorar la gestió del risc biològic a la UAB el Consell de Govern, en la seva sessió de 31 d’octubre de 2003, va aprovar la creació, la composició i el funcionament del Comitè de Bioseguretat (CBS) de la UAB i el seu reglament. Aquest comitè té com a principal objectiu donar suport a la docència i a la recerca científica realitzada a les instal·lacions pròpies per tal de reduir els riscos causats pels agents biològics al mínim possible.
1. El lideratge i el compromís: la direcció ha de promoure-la establint polítiques clares i proporcionant els recursos materials i tècnics necessaris.
2. La responsabilitat personal: tots hem de seguir les pautes de bioseguretat i comunicar qualsevol problema de seguretat que s'hi identifiqui.
3. El compliment normatiu: és fonamental complir amb la legislació i els estàndards interns de bioseguretat aplicables.
4. La formació: les persones que treballen amb materials biològics han de rebre una capacitació adequada que els permeti identificar els riscos i conèixer les mesures de bioseguretat aplicables.
5. Els protocols de bioseguretat: han de ser rigorosos i cal fer-los complir.
6. La conscienciació dels riscos: que implica la identificació dels agents biològics i una comprensió profunda dels riscos associats a les activitats que s'hi fan.
7. La documentació i el registre: inclou registres exhaustius d'inventari, avaluació de riscos dels procediments experimentals, inspeccions de bioseguretat i formació del personal.
8. La comunicació efectiva: compartint informació sobre els riscos, les mesures de bioseguretat i els procediments de resposta a incidents.
9. La bioètica: la responsabilitat en la investigació, la gestió dels conflictes d’interès i la consideració de les implicacions ètiques de la recerca són part important.
10. La millora contínua: que implica el compromís de revisar regularment les polítiques i els procediments de bioseguretat, dur a terme avaluacions de riscos i inspeccions i estar al dia dels avenços en bioseguretat.
11. La resposta a emergències: és essencial la preparació davant de situacions d'emergència, com vessaments bioperillosos o exposicions accidentals, i es requereix disposar de consignes i plans de resposta ben definits i implantats.
12. El comunicat de riscos i incidents/accidents: fomentar una cultura on les persones se sentin còmodes reportant riscos o incidents és fonamental perquè permet abordar els problemes de bioseguretat de manera proactiva.
13. La sostenibilitat i la protecció del medi ambient: a més de la seguretat humana, cal considerar la protecció del medi ambient i la gestió responsable dels residus biològics.