Tractament dels residus
La inactivació és una estratègia de minimització de residus i, per tant, redueix els riscos, millora la seguretat i protegeix el medi ambient. Els residus biològics es poden inactivar mitjançant mètodes físics o químics.
| MÈTODES | TIPUS | |
|---|---|---|
| FÍSICS | - Calor humida (autoclau) |
- Cultius sòlids i líquids - Mostres de diagnòstic - Material termoresistent - Vegetals |
| - Calor seca (incineració) |
- Animals d’experimentació - Mostres de patologia - Restes humanes - Mostres amb prions (MER) - Filtres HEPA |
|
| QUÍMICS | - Clor i derivats |
- Cultius líquids en petites quantitats - Superfícies i equips contaminats - Llavors d'OGM - Biotoxines |
| - Àlcalis (>pH11) | - Efluents líquids | |
| - Hidròlisi alcalina | - Cadàvers animals |
Per a les operacions estàndards de càrrega, selecció de cicle i descàrrega de l'autoclau podeu consultar el document “Tractament de residus bioperillosos a l’autoclau”. Per a l’operativa específica de cada autoclau cal seguir les instruccions definides pel fabricant.