Cèl·lules i teixits

Els cultius cel·lulars són el resultat del creixement in vitro de cèl·lules obtingudes d'organismes pluricel·lulars i tenen la categoria d'agents biològics segons la definició recollida en l'article 2 del RD 664/97.

Les línies cel·lulars no representen un risc per si mateixes en el sentit que no es poden disseminar com a tals, no poden transferir material genètic per accident i difícilment poden sobreviure en ambients no estèrils. No obstant això, poden ser portadores de microorganismes patògens -per contaminació, per transformació o recombinació- i el fet que siguin cultivades en condicions diferents a les que es troben en l’organisme (pH, temperatura, complements de cultiu, etc.) pot modificar l’expressió dels oncogèns o de les proteïnes de superfície d’aquestes i fer que s’expressin virus latents o provocar reorganitzacions genòmiques. És per tot això que es requereix avaluar el nivell de risc associat a cada línia.

Les línies cel·lulars poden estar contaminades per bacteris, fongs, micoplasmes, virus i prions i, en especial, de patògens de transmissió sanguínia. Per tant, tots els teixits i cèl·lules no fixades d’origen humà i/o de primats no humans s’han de considerar com a infecciosos i han de manipular-se a un NCB2 com a mínim. Les cèl·lules tumorals també representen un perill potencial en cas d’autoinoculació.

Tots els treballs han de realitzar-se en una CSB i els residus han de tractar-se, per mitjà d’autoclau o desinfecció química, abans d’eliminar-se. Les tècniques o els experiments amb cèl·lules del mateix manipulador (autòlogues) estan estrictament prohibides atès que els mecanismes de protecció immunitària es troben curtcircuitats. A tot el personal se li ha d’oferir l’oportunitat d’immunització contra l’hepatitis B i ha de sotmetre’s a una avaluació sanitària després d’un incident d’exposició.