Plantes
L’objectiu principal de la bioseguretat vegetal és la protecció del medi ambient. Els fitopatògens i les males herbes poden tenir efectes devastadors sobre l'agricultura i la biodiversitat però no s’han d’oblidar els possibles efectes sobre les persones (p. ex. al·lèrgies) o a la comunitat circumdant.
La bioseguretat en el món de les plantes s’aplica especialment en dos camps, no excloents, que són: les plagues i les plantes transgèniques. Així, doncs, hi podem trobar espècies vegetals:
- tòxiques i verinoses;
- paràsites;
- exòtiques i/o invasores;
- infectades o infestades;
- transgèniques amb gens d'altres plantes, de microorganismes, d'animals o d’éssers humans.
Les plantes transgèniques poden transmetre noves característiques a altres plantes. La biocontenció se centra a prevenir la disseminació del material genètic mitjançant els òrgans vegetatius o els reproductius (p. ex. llavors, pol·len, bulbs, rizomes, etc.). Atès que la transmissió és fonamentalment mitjançant pol·len, cal que les plantes transgèniques esdevinguin estèrils o be fer-les créixer de forma confinada a una sala de cultius o un hivernacle dissenyat per prevenir l’alliberament del pol·len a través de l’aire o per insectes. Per fer una selecció i ús correctes de les mesures de control en l'àmbit de la bioseguretat vegetal es pot consultar la guia Plant biosafety in research greenhouse. A Practical Guide to Containment. (2a edició 2008).