Una recerca estableix que, a Amèrica Llatina, la manca de mobilitat intergeneracional esta relacionada amb les aspiracions migratòries i les protestes

Els darrers anys d'inestabilitat econòmica, juntament amb els avenços tecnològics que encara no han acabat de manifestar els efectes redistributius sobre la població, posen de manifest que la desigualtat, tant entre individus com entre generacions, continua sent una característica definidora del nostre món. Amèrica Llatina i Àfrica són les regions més desiguals del món, on és probable que molts joves assoleixin condicions econòmiques o socials pitjors que les dels seus pares.

Aquesta manca de mobilitat intergeneracional no està exempta de conseqüències: pot alimentar un desig de canvi entre les persones amb les perspectives més desoladores. Un estudi publicat recentment a la revista científica World Bank Economic Review mostra que aquesta manca d'oportunitats està, de fet, vinculada a un desig de canvi, ja sigui a través de la participació en protestes o buscant millors oportunitats a l'estranger mitjançant l'emigració.

Els autors de l'estudi, el Xavier Ramos i el Riccardo Turati del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, i la Maria Marino del Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la UB, han examinat la relació entre la mobilitat intergeneracional, les aspiracions de migració i la participació en protestes polítiques, a partir de dades individuals de 18 països d'Amèrica Llatina recollides entre el 2002 i el 2023.

Per mesurar la mobilitat intergeneracional, han comparat el nivell educatiu dels enquestats amb el dels seus pares, i els han classificat com a de mobilitat com a negativa o positiva segons si el seu nivell educatiu era, respectivament, inferior o superior al dels seus progenitors. El 14,5 % dels enquestats té un nivell d'educació inferior al dels seus pares i mares, una xifra sorprenentment alta atès que l'educació obligatòria s'ha ampliat al llarg de les generacions.

Els resultats mostren que la mobilitat intergeneracional està relacionada tant amb les aspiracions de migració com amb la participació en protestes: les persones que experimenten una mobilitat negativa són més propenses a voler emigrar i a protestar, i ambdues opcions estan relacionades empíricament. Aquests resultats es poden interpretar amb el marc establert per l'economista alemany Albert O. Hirschman el 1970, “Exit, Voice and Loyalty”. Aquest marc teòric, dissenyat per descriure el comportament dels individus dins d'una organització o institució, suggereix que els individus que s'enfronten a condicions desfavorables tenen més probabilitats de manifestar el seu descontentament (protestar) o de sortir la institució, en aquest cas, emigrar del seu país d'origen. Aquest estudi mostra que la manca de progrés intergeneracional, que és una condició molt desfavorable, està relacionada amb aquest tipus de comportaments. 

No obstant això, la confiança dels enquestats en les institucions i la seva percepció sobre les perspectives econòmiques futures tenen un paper especialment important en la configuració d'aquesta relació: les persones que confien en les institucions polítiques del seu país (el govern o els partits polítics), o que creuen que l'economia creixerà, no solen expressar el desig de migrar o protestar, independentment de la seva mobilitat intergeneracional.

Aquesta investigació mostra que la manca d'oportunitats i la lluita per progressar de generació en generació són entre les forces principals que hi ha darrere d'aquest desig de canvi. Tot i que abordar aquestes causes arrelades continua sent essencial, fer-ho requereix temps i recursos. Restablir la confiança de la gent en les institucions i en el futur econòmic del seu país pot oferir un camí més immediat per revifar l'esperança d'una vida millor a casa.