Una casa de l'Edat del Bronze a 2.280 metres d'altitud a Aigüestortes
El Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC (GAAM) ha documentat una casa de l'Edat del Bronze al jaciment de l'Abric del Portarró, a 2.280 metres d'altitud, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta, probablement, de la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d'antiguitat.
La troballa, segons els investigadors del Departament de Prehistòria que excaven l’Abric del Portarró, els permetrà aportar informació molt valuosa, atès que n’hi ha molt poca de l'Edat del Bronze a la zona d'Aigüestortes, un període en què es va produir l'impacte humà més gran sobre la vegetació a l'alta muntanya.
Les restes s'han localitzat sota el talús que els arqueòlegs han aixecat per ampliar l'àrea d'excavació de l'Abric del Portarró i que els ha permès apreciar la base d'una paret de pedra. La descoberta farà replantejar els objectius del GAAM, que tenien previst acabar l'excavació aquest any.
Durant els deu dies que ha durat la campanya aquest any, els investigadors han localitzat també abundants restes d’objecte de ceràmica relacionats amb l’alimentació, per cuinar, menjar o guardar aliments, així com una punta de fletxa.
Segons Ermengol Gassiot, director del GAAM, les troballes que hi han realitzat indiquen que “durant la prehistòria l'assentament en zones altes era molt més estable del que es podia pensar, probablement d’entre quatre o cinc mesos de durada. I no tenien res a veure amb les cabanes de pastor que actualment es coneixen, la gent prioritzava la mobilitat i portar pocs utensilis”.
Gassiot ha destacat que en altres campanyes s’han trobat restes de falç, l'eina que servia per segar, fet que pot portar a pensar amb una alta muntanya amb més camps de cereal dels que ara ens podríem imaginar a altituds per sobre dels 2.000 metres.
“Totes les dades arqueològiques que excavació rere excavació hem anat recollint en diferents jaciments del Parc Nacional contribueixen a canviar la visió que tenim sobre els grups humans prehistòrics a l'alta muntanya”, comenta Gassiot. “En àrees per damunt dels 2.000 metres d'altitud no solament la ramaderia era l'activitat predominant, també l'agricultura hi podia tenir un paper rellevant”, afegeix. Les eines que s'utilitzaven per fer les tasques agrícoles, i que els arqueòlegs han documentat, eren de sílex, un material inexistent al Parc Nacional d'Aigüestortes. Aquest fet porta als investigadors a pensar que procedia de fora i que els grups es movien d'un lloc a un altre i no estaven tan aïllats com s'acostuma a pensar.
Els resultats obtinguts ja en campanyes anteriors han mostrat que l'Abric del Portarró i d’altres propers, com el de Les Obagues de Ratera, van ser llocs usats de forma reiterada en moltes èpoques diferents. Les Obagues de Ratera, per exemple, es va utilitzar de manera recurrent com a refugi des de fa 10.000 anys.