Un projecte de la UAB investiga les marques de censura als guions radiofònics del franquisme amb l’ajuda de la IA

El projecte «Analysing Images with Artificial Intelligence (A-EYE)» forma part de l’oferta formativa de l’ECIU University, una aliança europea d’universitats de recerca intensiva de la qual la UAB és membre fundadora. Liderat per la doctora Adriana Monroy-Galindo i el doctor Òscar Coromina, professors del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquest projecte s’ha centrat en l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’anàlisi d’imatges del fons digitalitzat de Guions de Ràdio Barcelona, un recurs documental clau per estudiar els inicis de la radiodifusió a Espanya, en col·laboració amb la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, que custodia aquests materials i va ser el soci clau per fer possible que el projecte adquirís una dimensió concreta. El repte va promoure la col·laboració entre estudiants de l’assignatura Intel·ligència Artificial en la Comunicació, del grau de Comunicació Interactiva de la UAB, i estudiants d’altres universitats europees.

Actualment, la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB du a terme un important projecte de digitalització de documents de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Però s’han trobat amb un problema crític: durant aquest procés es perden les marques manuscrites de la censura en els guions radiofònics de la col·lecció històrica (1925-1953), com frases ratllades, anotacions i modificacions fetes pels censors del règim franquista. Davant d’aquesta problemàtica es van plantejar com es podrien tornar a fer visibles aquestes empremtes de la repressió i si la intel·ligència artificial podria ajudar a recuperar aquestes capes silenciades del patrimoni històric i cultural.

Una tasca conjunta amb arxivers i investigadors

Gràcies a aquesta col·laboració, els estudiants van treballar amb documents reals del fons arxivístic i, conjuntament amb arxivers i investigadors, van desenvolupar un prototip basat en visió per ordinador capaç de detectar, classificar i interpretar aquestes empremtes visuals de repressió, un problema al qual els investigadors s’havien enfrontat durant més de dos anys sense trobar-hi una solució satisfactòria.

L’objectiu del projecte ha estat desenvolupar solucions per incrementar el valor, l’accessibilitat i la reutilització d’aquests materials històrics. En aquest sentit, s’han plantejat dues línies de treball: d’una banda, la detecció de marques de censura —com segells, anotacions o esmenes manuscrites de l’època franquista—, sovint poc visibles en els processos de digitalització, i, de l’altra, la creació d’un sistema de cerca semàntica capaç d’interactuar amb l’arxiu mitjançant llenguatge natural, tant en text com en imatges.

Una de les creadores d’aquest repte internacional, la doctora Adriana Monroy-Galindo, té previst donar continuïtat al projecte i explorar nous usos dels arxius històrics mitjançant una recerca interdisciplinària que integra la comunicació i l’enginyeria informàtica des d’una perspectiva humanista.

El treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’estudiants de la UAB i estudiants d’Alemanya (Universitat Tecnològica d’Hamburg), França (INSA Tolosa), Finlàndia (Universitat de Tampere), Irlanda (Universitat de la Ciutat de Dublín), Itàlia (Universitat de Trento), Lituània (Universitat Tecnològica de Kaunas), Polònia (Universitat Tecnològica de Łódź) i Suècia (Universitat de Linköping).

El repte A-EYE ha estat guardonat amb el Team Impact Award 2026 de l’ECIU University, la màxima distinció anual que atorga aquesta aliança de dotze universitats europees que reconeix equips destacats per la seva col·laboració, creativitat i capacitat per desenvolupar solucions amb impacte real i sostenible dins l’ecosistema ECIU. El premi es va anunciar durant l’ECIU University Forum 2026, que va tenir lloc a Aveiro (Portugal), els dies 16 i 17 de juny.