Un primer estudi integral mostra un gran suport a les idees clau del decreixement, però no al terme

Els resultats d'aquest estudi, dut a terme per l’ICTA-UAB i la London School of Economics and Political Science (LSE) i publicat avui a The Lancet Planetary Health, posen en dubte l’afirmació que aquestes polítiques no comptarien amb suport públic.

La teoria del decreixement defensa que les economies d’alts ingressos haurien de deixar de prioritzar el creixement i, en canvi, reduir la producció perjudicial de béns no essencials. Aquesta teoria sorgeix de l’evidència que les economies més pròsperes excedeixen de llarg la part que els correspon dins els límits planetaris. Els defensors del decreixement sostenen que la seva aplicació és l’única manera que aquestes nacions compleixin els seus objectius ecològics i que el benestar es pugui mantenir amb una producció i un ús de recursos molt inferiors. Malgrat això, el decreixement sovint s'ha descartat perquè s'ha considerat que no compta amb suport popular i que és, per tant, políticament inviable.

L’estudi, que és la primera investigació sistemàtica i a gran escala sobre les actituds públiques envers el decreixement en dues de les nacions més riques i orientades al creixement, desafia aquesta visió. Més de 6.200 participants del Regne Unit i dels Estats Units van avaluar la proposta completa de decreixement (incloent-hi les seves idees, pràctiques i objectius principals), l’etiqueta “decreixement” de manera aïllada, etiquetes alternatives com “ecosocialisme” i “economia del benestar”, així com combinacions de la proposta amb aquestes etiquetes.

La proposta completa, amb o sense etiquetes, va rebre suport majoritari: el 74–84 % al Regne Unit i el 67–73 % als Estats Units. En canvi, el suport a l’etiqueta “decreixement” sola va ser molt inferior, del 20–26 % al Regne Unit i del 13–28 % als EUA. Segons els investigadors, això es deu probablement al baix nivell de coneixement sobre què implica el decreixement. Indiquen que la gent sembla guiar-se per impressions superficials, com imaginar-se una reducció dels ingressos, en lloc de comprendre la visió més àmplia. Quan el decreixement es va comunicar com una proposta unificada, la resistència va caure dràsticament. Això demostra que les percepcions negatives del terme “decreixement” poden superar-se un cop la gent coneix les seves idees centrals.

El Dr. Dario Krpan, del Departament de Ciències Psicològiques i del Comportament de la LSE, va dir que “lluny de ser àmpliament impopular, les nostres troballes mostren que el públic dona un gran suport a la visió de reduir la producció nociva i prioritzar el benestar. La resistència pública al decreixement no es basa, per tant, en una oposició al seu contingut, sinó en la manca d’oportunitats per comprometre-s’hi mitjançant una polítiques coherents i amb propòsit. Això demostra que els polítics als Estats Units i al Regne Unit haurien de començar a debatre més obertament el decreixement i altres enfocaments econòmics alternatius amb els seus ciutadans, ja que està clar que el suport ciutadà no és un obstacle per iniciar aquests debats.”

Els indicadors socioeconòmics com l’ingrés anual, la satisfacció amb els ingressos i la sensació de seguretat no van predir de manera significativa el suport o rebuig al decreixement. Les persones amb ingressos més alts no van ser més desfavorables a les seves idees, cosa que contradiu als que afirmen que genera rebuig en els grups d’ingressos més alts. En canvi, els factors que més van influir en el suport van ser la voluntat de les persones d’afrontar els reptes globals amb noves idees i acció (actitud que els investigadors anomenen un “impuls utòpic transformador”) i la seva creença en la integritat dels ecosistemes, coneguda com a “nou paradigma ecològic”.

El professor Jason Hickel, de l’ICTA-UAB, va afirmar que “tots ens hem sorprès amb els resultats. La gran majoria de persones anhelen un tipus d’economia radicalment diferent. Pel que fa a la qüestió específica del decreixement, la lliçó és clara: o s’inverteix massivament en comunicació pública per explicar què significa el terme, o s’escull una altra paraula, més sòlida, difícil de manipular i capaç d’expressar l’antagonisme de classe que implica.”

El professor Giorgos Kallis, de l’ICTA-UAB, va indicar que “aquest és el primer estudi empíric que posa a prova la popularitat de la proposta completa de decreixement. I els resultats realment ens van sorprendre”.

El professor Frédéric Basso, del Departament de Ciències Psicològiques i del Comportament de la LSE, va comentar: “En essència, el nostre estudi mostra que la gent dona suport a una alternativa a la narrativa del creixement que ha dominat durant dècades. Esperem que això estimuli la discussió col·lectiva i ajudi a imaginar una millor manera de ser i viure que abraci els principis i polítiques del postcreixement”.

 

Article de referència. Krpan, D., Basso, F., Hickel, J. E., Kallis, G. (2025) Assessing public support for degrowth: survey-based experimental and predictive studies. The Lancet Planetary Health. Volume 0, Issue 0, 101326. https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(25)00204-9/fulltext