Un estudi identifica les prioritats urgents per integrar els ecosistemes de carboni blau en l'acció climàtica global

Un equip d’investigadors internacionals amb la participació de la investigadora del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ariane Arias Ortiz, ha identificat les qüestions més urgents que cal abordar per millorar la conservació i la restauració dels ecosistemes de carboni blau (els aiguamolls de zones costaneres que capturen el diòxid de carboni —CO2— de l’atmosfera i l’emmagatzemen en els sediments) d’una manera creïble, equitativa i efectiva a nivell mundial.

La recerca, publicada a Nature Ecology & Evolution, estableix una agenda global per accelerar el progrés en aquest camp. Malgrat el potencial significatiu del carboni blau per contribuir a la mitigació del canvi climàtic, només el 20 % dels països que tenen aquests ecosistemes l’inclouen en els seus inventaris nacionals de gasos d’efecte hivernacle com a embornals del CO2, la qual cosa representa una bretxa substancial en les oportunitats que ofereix l’Acord de París.

Els avenços en la mesura dels reservoris i fluxos de carboni en ecosistemes costaners i marins han fet cada cop més factible integrar el carboni blau en les estratègies climàtiques nacionals, en els inventaris de gasos d’efecte hivernacle i en els mercats emergents de carboni. Aquest progrés ha generat un interès global i accelerat en la recerca sobre aquests ecosistemes, amb forts vincles entre la ciència, la política i l’acció sobre el terreny.

La recerca pretén ser una guia per a investigadors, professionals de la gestió del territori i responsables polítics que necessiten una evidència sòlida que sustenti una governança efectiva dels ecosistemes de carboni blau com a llocs que, mitjançant la conservació i la restauració, tenen el potencial de compensar entre un 1 % i un 3 % addicional de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.

L’equip investigadors i investigadores que signa la recerca, un panel internacional amb la participació de 15 institucions, ha identificat les deu qüestions principals que modelen el futur del carboni blau i n’ha destacat l’impuls per equilibrar el rigor científic amb l’acció pràctica. D’entre totes les propostes, l’estudi posa en relleu la importància de gestionar els ecosistemes costaners a gran escala mentre es dona suport als mitjans de vida locals vinculats a cada regió.

La coautora Ariane Arias Ortiz, investigadora del Departament de Física de la UAB, destaca els avenços científics recents en les projeccions del balanç de gasos d’efecte hivernacle d’aquests ecosistemes. Per a Arias Ortiz, «predir el balanç de gasos d’efecte hivernacle dels ecosistemes de carboni blau està finalment a l’abast. Amb l’increment de dades d’accés obert, de models mecanicistes basats en processos i d’eines de teledetecció, podem començar a reconstruir com aquests ecosistemes responen al canvi global, fins i tot quan persisteixen incerteses en fluxos laterals —l’intercanvi de diòxid de carboni amb l’entorn de l’ecosistema, no amb l’atmosfera—, factors ambientals i retroalimentacions de la biosfera».

L’estudi ha reunit experts en carboni blau procedents de tot el món en el marc de la Dècada dels Oceans de les Nacions Unides (2021–2030), una iniciativa global per potenciar la ciència dels oceans i posar‑la al servei del desenvolupament sostenible i de la salut dels mars. El treball ha estat possible gràcies a la col·laboració internacional impulsada pel grup GO-BC (Global Ocean Decade Programme for Blue Carbon) i al suport de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (IAEA), que va facilitar la trobada de científics d’arreu del món per establir el full de ruta de la recerca en carboni blau.

Article de recerca: 
Macreadie, P.I., Biddulph, G.E., Masque, P. et al. Priority questions for the next decade of blue carbon science. Nature Ecology & Evolution (2026). https://doi.org/10.1038/s41559-026-03020-6

Més informació: 
Global Ocean Decade Programme for Blue Carbon
https://www.go-bc.co.uk/