Troben quins factors influeixen en les estratègies de color antidepredació dels animals
Un estudi global publicat a Science, que li ha dedicat la portada, i amb la participació de la UAB i el CVC, ha revelat la importància del context ecològic i les múltiples variables que fan que sigui més avantatjós evolutivament optar pel camuflatge o els senyals d’advertència com a estratègia de color antidepredació.
La selecció natural ha dut, en alguns animals, a l’evolució de dos estratègies de color alternatives per evitar la depredació: l’ús de colors de camuflatge (coloració críptica) o colors vius per advertir de la perillositat de ser ingerits (aposematisme). La coexistència de les dues estratègies demostra que cadascuna pot ser adoptada en diferents circumstàncies, però fins ara es desconeixia què és el que afavoreix l’evolució d’una sobre l’altra.
Un experiment global dut a terme en 21 països de 6 continents i publicat a la revista Science ha revelat que el context és crucial quan es tracta de dissuadir els depredadors i ha identificat el paper que tenen diversos factors a l'hora de determinar si funciona millor una estratègia de camuflatge o una d’advertència.
La recerca, que apareix a la portada d’aquesta edició de la revista, ha estat liderada pels investigadors Iliana Medina, de la Universitat de Melbourne (Austràlia), i William Allen, de la Universitat de Swansea (Gal·les), i té entre els autors principals Olivier Penacchio, del Departament de Ciències de la Computació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre de Visió per Computador (CVC).
En l’experiment es van fer servir més de 15.000 arnes artificials amb tres patrons diferents de colors: un clàssic d'advertència amb taronja i negre, un marró apagat de camuflatge i un de brillant atípic amb turquesa i negre. Les preses artificials, juntament amb cucs de la farina com a esquer, es van fixar als arbres dels boscos i es va supervisar com els consumien els depredadors aviaris silvestres.
«Durant molt de temps, els científics ens hem preguntat per què alguns animals utilitzen una estratègia de defensa en comptes de l'altra, i la resposta és complicada. La comunitat de depredadors, la comunitat de preses i l'hàbitat hi influeixen i ajuden a explicar per què veiem animals de colors camuflats i d'advertència a tot el món", diu William Allen.
L'estudi ha descobert que la comunitat de depredadors (amb factors com la diversitat i la densitat) és la variable que té més impacte sobre quin color de presa té més èxit per evitar la depredació. Els resultats donen suport a la idea que quan els depredadors competeixen intensament pel menjar són més propensos a arriscar-se a atacar preses que poden ser tòxiques o poc comestibles. El camuflatge va funcionar millor en aquestes zones amb molta depredació.
Però ser críptic no sempre funciona. En entorns lluminosos, l’experiment va mostrar que les preses camuflades eren més visibles que en ambients més foscos i patien més atacs que les preses amb els colors d'advertència clàssics. La familiaritat dels depredadors amb les preses també és una variable important: en llocs on les preses críptiques eren abundants, camuflar-se era menys efectiu perquè els depredadors eren millors a l’hora de detectar-les.
En general, els resultats van mostrar que hi ha múltiples mecanismes que determinen quina estratègia és més avantatjosa en una circumstància particular. «Algunes qüestions en ecologia impliquen una gamma tan àmplia de variables que només la col·laboració i la replicació globals ens poden apropar a entendre com funciona la natura. Va ser un plaer treballar amb un grup tan divers de col·legues que van fer possible aquesta recerca», assenyala Iliana Medina.
L’estudi ha comptat amb una aportació important des de la UAB i el CVC en l’àmbit de l’ecologia sensorial i de la neurociència visual computacional. «Per predir i entendre com de visibles serien les preses per als depredadors en cada context vam haver de construir un model genèric de visió dels ocells i aplicar-ho a la base de dades d’imatges que vam generar dels 21 entorns boscosos en què vam fer l’experiment. Les prediccions computacionals van ser clau per validar les observacions de camp» explica Olivier Penacchio.
Els investigadors consideren que les seves troballes ajudaran a comprendre millor l'evolució i la distribució global de les estratègies de color contra la depredació més comunes en animals.
Article de referència: Iliana Medina et al. «Global selection on insect antipredator coloration». Science 389,1336-1341 (2025). DOI:10.1126/science.adr7368