Terrisseries especialitzades del sud-est peninsular revelen la complexa organització de la societat d'El Argar fa 4.000 anys
La producció de les ceràmiques argàriques es va organitzar en tallers especialitzats ubicats al costat de jaciments d’argila específics allunyats dels principals centres de poder, segons un nou estudi d'investigadors de la UAB publicat a la revista Journal of Archaeological Science. Aquest model productiu reforça l’existència d’una organització supralocal, complexa i jerarquitzada al sud-est peninsular durant l’edat del bronze.
Gran part de la ceràmica que s’ha recuperat de centres polítics i administratius d’El Argar (2200–1550 ANE), com Tira del Lienzo o Ifre, ubicats a la província de Múrcia, no va ser produïda localment, sinó en espais de fabricació específics, ubicats en alguns punts de la serra litoral del sud-est peninsular. Així ho conclou un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en un estudi publicat a la revista Journal of Archaeological Science que ha analitzat la composició i circulació de les matèries primeres amb les quals es van produir les característiques ceràmiques a El Argar.
L‘estudi contradiu la idea prevalent que cada comunitat elaborava les seves pròpies ceràmiques amb materials disponibles en el seu entorn immediat i reforça la idea d’un sistema social i econòmic complex i jerarquitzat.
«La majoria de les ceràmiques, sobretot aquelles formes més estandarditzades, com les copes o les gerres, es van fabricar amb una argila de color vermell formada per l’alteració climàtica de roques metamòrfiques o esquistos durant l’etapa càlida del Pliocè i que es troba a les serres litorals de Múrcia, Almeria i Granada», explica David Gómez, investigador del Departament de Geologia i coautor de l‘estudi. «La terrissa amb aquest tipus d’argila tan peculiar va esdevenir exclusiva a partir del 1900 ANE, quan El Argar va assolir la seva plena expansió territorial i desenvolupament econòmic», indica Carla Garrido, investigadora predoctoral del Departament de Prehistòria i primera autora del treball.
«L’estudi petrogràfic ha confirmat que les argiles vermelles que coincideixen millor amb les ceràmiques argàriques es troben en dipòsits d’època pleistocènica situats a la falda nord-oest de la serra d’Almenara de Múrcia, a la zona de l’actual municipi de Lorca», apunta Marta Roigé, geòloga de la UAB que també ha participat en la investigació. «En aquesta zona s’ha documentat tot un seguit de petits poblats situats en plana sobre aquest tipus d’argiles i que semblen haver-se especialitzat en la terrissa de grans gerres i de les típiques copes argàriques. Aquests assentaments són molt diferents als grans poblats d’alçada argàrics i precisament van ser localitzats fa dècades per la quantitat de ceràmica argàrica trobada en superfície», aclareix Adrià Moreno, investigador del Servei Estatal d’Arqueologia del Saxònia-Anhalt (Alemanya), que ha estudiat la circulació d’aquestes ceràmiques fins a les fronteres d’El Argar.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors han rastrejat una superfície de 5.200 quilòmetres quadrats i han analitzat la composició sedimentària i petrogràfica de més de 140 dipòsits originals de matèries primeres comparant-les amb la d’objectes recuperats en quatre assentaments principals d’El Argar: Tira de Lienzo, Ifre, Zapata i Cabezo Negro, situats a la part sud de la província de Múrcia. A més, han elaborat models espacials d’informació geogràfica per avaluar les relacions entre ceràmica, matèries primeres i territoris.
Els resultats, assenyalen els investigadors, reforcen la interpretació del sistema argàric com una economia complexa i regionalment interconnectada amb dades empíriques que evidencien una organització estructurada de la producció ceràmica.
«L’homogeneïtat tecnològica i composicional observada entre diferents assentaments suggereix una planificació i control dels processos productius més enllà de l’àmbit estrictament domèstic. Això implica una coordinació supralocal en la gestió de recursos, sabers tècnics i distribució de productes alineada amb les dinàmiques de centralització i especialització pròpies del model estatal argàric fa gairebé 4.000 anys», argumenta Roberto Risch, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i coordinador de l’estudi.
Mapa topogràfic del sud-est de la regió de Múrcia amb diferents localitzacions de la Serralada Bètica: (1) serra de Carrascoy; (2) serra del Algarrobo; (3): serra de Las Moreras; (4): serra d’Almenara; (5): lloma de Bas; (6): serra d’Enmedio ; (7): serra de Las Estancias; (8): serra de La Tercia; (9): Sierra Espuña. A la llegenda, els assentaments argàrics i els dipòsits d’argila estudiats. Crèdit: UAB
La ceràmica, evidència clau de l’articulació territorial i econòmica
Una de les característiques arqueològiques que distingeix El Argar, que va arribar a ocupar tot el sud-est de la península ibèrica (des d’Alacant fins a Granada i Jaén) és la seva ceràmica. Es tracta d’una terrissa que en més de 600 anys va produir només 8 tipus de vasos, tot i que algunes formes comprenen des de vasos petits, com la típica copa única a la península Ibèrica, fins a grans gerres de més de 250 litres de capacitat.
Tot i que amb prou feines hi havia estudis interdisciplinaris de ceràmica argàrica, la idea predominant fins ara era que es tractava de produccions domèstiques o, com a molt, locals (cada comunitat i assentament produïa les seves pròpies ceràmiques). La uniformitat de les produccions i la pràctica absència de decoracions durant tant de temps es considerava com a expressió de la uniformitat de les pràctiques socials implicades en l’ús d‘aquestes ceràmiques en els assentaments argàrics.
L’estudi publicat pels investigadors de la UAB contribueix a consolidar des de l‘evidència material el paper de la ceràmica com un marcador clau de l’articulació territorial i econòmica del sistema argàric. «Tot i que la jerarquització social i política d’El Argar és un fet assumit, els nostres resultats aporten un valor afegit perquè mostren com aquesta jerarquia es manifesta també en les tècniques terrissaires i en l’organització de la producció material. La ceràmica deixa de ser només un objecte de consum i es converteix en una via per rastrejar mecanismes de control, circulació i cohesió ideològica dins del territori argàric», conclou Carla Garrido.
Article de referència: Carla Garrido-García, David Gómez-Gras, Marta Roigé, Adrià Moreno Gil, Roberto Risch. «The methodological centrality of geo-archaeological surveys in ceramic provenance analysis: A re-assessment of El Argar pottery production and circulation». Journal of Archaeological Science (2025). https://doi.org/10.1016/j.jas.2025.106394