Segles de mineria converteixen el Mar Menor en un dipòsit de metalls tòxics
La llacuna salada del Mar Menor, a Múrcia, la més gran d’Europa, presenta sediments amb nivells de plom, arsènic, zinc, mercuri, coure i plata que superen els límits de toxicitat i els valors d’ecosistemes costaners similars a escala mundial, segons un estudi del Departament de Física de la UAB i de l'ICTA-UAB.
La investigació reconstrueix la història de la contaminació per metalls durant els segles XX i XXI i revela que la indústria minera de la serra minera de Cartagena-La Unión, activa entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX, va ser la principal responsable de l’acumulació d’aquests metalls als sediments. Els fluxos de metalls van continuar afectant la llacuna durant episodis de pluges torrencials, fins i tot després del tancament de les mines a la dècada de 1990, i actualment el sud de la llacuna, més proper als antics cursos miners, concentra els dipòsits més grans.
Les dades històriques mostren que les concentracions màximes es van assolir a mitjans del segle XX, i, encara que algunes van disminuir després de la prohibició d’abocaments miners l’any 1955, altres metalls van continuar arribant-hi a través de l’escorrentia que arrossega residus miners i de noves fonts urbanes, com les aigües residuals i les pintures especials per a les embarcacions. En total, els sediments del Mar Menor acumulen milers de tones de metalls, amb xifres que il·lustren la magnitud d’aquesta contaminació històrica.
Segons Irene Alorda, investigadora de l’ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB, «l’impacte d’aquestes acumulacions de metalls, que ara mateix no està afectant els éssers vius, podria ser més gran en un futur a causa de les interaccions amb altres pressions derivades d’activitats humanes».
Tot i que actualment les concentracions superficials són menors que durant bona part del segle XX, l’estudi adverteix que el canvi climàtic, els episodis d’eutrofització i la resuspensió dels sediments del fons podrien contribuir a alliberar novament aquests metalls, cosa que n’augmentaria la disponibilitat per als organismes aquàtics i posaria en risc la biodiversitat de l’ecosistema.
Aquest treball subratlla la importància de gestionar de manera integral els ecosistemes costaners, on els impactes històrics combinats amb els efectes del canvi global poden agreujar la contaminació existent. A més, proporciona informació clau per planificar futures estratègies de conservació i mitigació de la contaminació a la llacuna del Mar Menor i en ecosistemes similars arreu del món.
Article de referència: Alorda-Montiel, I., Rodellas, V., Arias-Ortiz, A. «A century of sediment metal contamination of Mar Menor, Europe’s largest saltwater lagoon». Marine Pollution Bulletin 220 (2025) https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2025.118347