Pobles indígenes i comunitats locals de tres continents alerten d’una dràstica reducció de la mida de les aus
Les aus que avui habiten molts territoris de l’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia són, de mitjana, considerablement més petites que les que predominaven l’any 1940. Així ho indica un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB que documenta, a partir de la memòria ecològica de deu pobles indígenes i comunitats locals, una reducció de fins al 72 % en la massa corporal mitjana de les espècies d’aus presents als seus territoris entre 1940 i 2020.
La recerca es basa en una enquesta coordinada a escala global en la qual van participar 1.434 persones adultes de deu comunitats situades en tres continents. En total, l’equip va recopilar 6.914 registres únics corresponents a 283 espècies d’aus i van comparar quines eren les espècies més comunes durant la infància de les persones participants i quines ho són en l’actualitat.
L’anàlisi revela un patró constant: les espècies grans han anat desapareixent progressivament dels entorns locals i han estat reemplaçades per espècies de mida inferior. Mentre que a la dècada de 1940 la massa corporal mitjana de les aus reportades superava els 1.500 grams, en la dècada de 2020 la mitjana se situa al voltant dels 535 grams. En conjunt, els models estadístics apunten a una reducció propera al 72 % en la mida mitjana de les aus observades per aquestes comunitats al llarg de vuit dècades.
Segons Álvaro Fernández-Llamazares, investigador sènior de l’ICTA-UAB i primer autor de l’estudi, aquest canvi podria reflectir tant la desaparició local d’espècies de mida gran —més vulnerables a la caça, la pèrdua d’hàbitat i el desenvolupament d’infraestructures— com profundes transformacions socials que han alterat la relació entre les comunitats i el seu entorn natural.
L’estudi també subratlla que la crisi global de les aus, àmpliament documentada en la literatura científica, és igualment perceptible en la memòria col·lectiva de comunitats amb profundes connexions amb el seu territori. Lluny de considerar aquests coneixements com a simples dades complementàries, «apostem per un diàleg respectuós i equitatiu entre sistemes de coneixement científic i indígena, reconeixent el valor intrínsec de cada sistema i el seu potencial per reforçar les polítiques de conservació de la biodiversitat», indica el Dr. Fernández-Llamazares.
La pèrdua d’aus de gran mida no només té implicacions ecològiques, atès que moltes compleixen funcions clau en els ecosistemes, sinó també culturals, ja que formen part de la identitat, la memòria i les pràctiques tradicionals de nombroses comunitats arreu del món.
El treball demostra que els canvis en la biodiversitat no només es registren en bases de dades científiques, sinó també en l’experiència de les persones que han conviscut estretament amb la natura als seus territoris durant generacions.
Article de referència: Fernández-Llamazares Á, Álvarez-Fernández S, Fraixedas S, et al. Indigenous Peoples and local communities report a consistent decline in the body mass of birds across three continents. Oryx. doi.org/10.1017/S0030605325102615