Per què costa tant aconseguir el suport ciutadà per a les polítiques climàtiques?
Un estudi liderat pel professor de l’Àrea de Ciència Política i de l’Administració de la UAB Marc Guinjoan, juntament amb els investigadors Toni Rodon, de la UPF, i Joel Ardiaca, de la UB, revela que el suport ciutadà a les polítiques climàtiques depèn en gran mesura de com se’n comuniquen els costos, els beneficis i els efectes redistributius. La recerca, publicada a la revista científica West European Politics, es basa en dos experiments amb mostres representatives de la població espanyola i explica per què moltes mesures climàtiques concretes generen rebuig, malgrat l’ampli consens social sobre la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic.
El punt de partida
Tot i que la majoria de la ciutadania reconeix la realitat del canvi climàtic i assegura donar suport a l’acció climàtica en abstracte, aquest suport sovint decau quan es tracta de polítiques específiques com poden ser la restricció de vehicles contaminants, els peatges urbans (les zones de baixes emissions) o els impostos sobre els vols. L’equip investigador es va proposar entendre per què passa això i quin paper hi tenen tres elements clau: el cost que suposen aquestes polítiques, els beneficis que aporten i les persones que se’n beneficien o que en surten perjudicades.
La metodologia de l’estudi
L’equip va dissenyar dos experiments originals. El primer, un experiment de vinyetes inclòs en dues onades d’enquestes, va exposar als participants deu polítiques climàtiques diferents i els en va mostrar de manera aleatòria informació sobre els costos o els beneficis. El segon, un experiment de conjunts, va presentar a les persones enquestades paquets hipotètics de polítiques climàtiques aplicades a ciutats fictícies, variant-ne el contingut, el cost, el benefici i, sobretot, l’impacte esperat sobre la ciutadania més rica i sobre la més pobra.
Els resultats principals
Els resultats indiquen que remarcar els costos econòmics d’una política redueix significativament el suport ciutadà, mentre que destacar-ne els beneficis només l’incrementa de manera moderada. Segons els autors, les persones tendeixen a reaccionar amb més intensitat davant les possibles pèrdues que davant els possibles guanys.
La recerca també revela que el factor més determinant és la redistribució. Els participants donen molt més suport a les polítiques climàtiques quan se’ls informa que milloraran la situació de les persones amb menys recursos. En canvi, els efectes sobre les persones més riques tenen una influència mínima en les seves preferències.
A més, també han identificat diferències ideològiques importants. Les persones d’esquerres són les més favorables a les mesures climàtiques i les més sensibles als seus efectes redistributius, mentre que les de dretes hi mostren menys suport general. Els autors també observen una oposició especialment elevada entre els simpatitzants de l’extrema dreta.
Els resultats tenen implicacions directes per al disseny i la comunicació de polítiques climàtiques. D’una banda, mostren que aconseguir suport ciutadà no depèn només de «què» es fa, sinó especialment de «com» es comunica qui en paga els costos i qui en rep els beneficis. Emfasitzar la justícia distributiva —per exemple, garantint que les mesures no perjudiquin les persones amb menys recursos— pot ser una via eficaç per ampliar-ne l’acceptació social. D’altra banda, l’estudi alerta que el debat climàtic es polaritza políticament, amb l’extrema dreta com a actor clau en la resistència a aquestes polítiques, una tendència que pot condicionar la viabilitat futura de l’acció climàtica als països europeus.
Finalment, segons Guinjoan, «aquests resultats poden ajudar a passar d’un suport abstracte a les polítiques climàtiques a un disseny més efectiu i socialment acceptat d’aquestes accions». La recerca apunta que, per consolidar el suport ciutadà necessari per afrontar l’emergència climàtica, és essencial combinar l’ambició ambiental amb la percepció d’equitat social i una comunicació transparent sobre els costos de les mesures.
Article de referència: Guinjoan, M., Rodon, T., & Ardiaca, J. (2026). Public support for climate policies: costs, redistribution, and ideological divides. West European Politics, 1–30. https://doi.org/10.1080/01402382.2026.2701769.
Finançament: Projecte ATTCLIMATE (MCIN/AEI i Unió Europea NextGenerationEU/PRTR)