Les universitats reclamen l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea
Segons el comunicat que ha fet públic avui la Xarxa Vives d'Universitats, les institucions d'educació superior de Navarra, de Galícia, d'Euskadi i dels territoris del domini lingüístic de la llengua catalana uneixen forces en un manifest conjunt a favor del reconeixement de les llengües pròpies davant del Consell de la Unió Europea.
Les universitats que conformen la Xarxa Vives (entre elles, la UAB), la Universitat de Santiago de Compostela, la Universitat Pública de Navarra, l'Euskal Herriko Unibersatea, la Universitat de Deusto, la Mondragon Unibertsitatea i EUNEIZ reivindiquen la transcendència d'aquest pas com "un reconeixement de la diversitat pròpia de la UE, així com dels drets lingüístics, de llibertat acadèmica i de creació científica, específics de l'àmbit universitari".
Els rectors i les rectores de les universitats fan costat a la petició que el govern d'Espanya ha plantejat a la Comissió Europea. El manifest, que està obert a noves adhesions, recorda que quatre de cada deu ciutadans i ciutadanes d'Espanya són parlants d'una d'aquestes tres llengües i que, "entre totes tres, compten amb més de 13 milions de parlants actius, per sobre de la mitjana de la resta de llengües oficials de la UE".
Les universitats agraeixen al govern espanyol la iniciativa adoptada davant del Consell de la UE i fan una crida als representants polítics de l'Estat a fer-hi costat, "en sintonia amb l'ampli consens social de què la qüestió lingüística disposa".
La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Educació de qualitat